• Sota el projecte de l'ONG Pallapupas el resident Pau Tapia completa la distància entre les illes en 12h 36min
• L'Associació, que treballa per «fer somriure» els nens als hospitals, suma fins ara una recaptació de 6.328 ?

Tapia, el segon per la dreta, a l'arribada a la cala En Bosch de Menorca, amb els altres quatre companys del seu grup de temps Foto: EL PERIÒDIC

40km entre cala Ratjada de Mallorca i cala En Bosch de Menorca. 12h 36min. Mig dia nedant enmig del Mediterrani, sense res al voltant a molts quilòmetres de distància, només aigua. Molta aigua. Tot aigua. Pau Tapia, resident al Principat, de 50 anys, va assolir el repte enrolat en la iniciativa solidària de l'ONG Pallapupas. ‘Una braçada, un somriure' és el lema. L'objectiu és recaptar diners per poder realitzar visites terapèutiques allà on hi ha nens ingressats als hospitals, aconseguir d'ells un somriure i una bona estona, i fer-los, per un moment, més fàcil l'estància.

Pallapupas és una associació que s'encarrega de realitzar visites als hospitals «creant un espai per al riure durant el procés de la malaltia», enfocat fonamentalment en nens i nenes, a més de gent gran, amb la idea de «convertir aquests centres sanitaris en espais més amables i plens de vida mitjançant actuacions artístiques», segons s'explica a la seva web. Tapia i altres 16 nedadors es van atrevir amb l'aventura que aquest any complia amb la segona edició i que ha comptat amb el suport del futbolista del FC Barcelona, Andrés Iniesta, que fins i tot ha reclamat via xarxes socials suport cap a aquesta iniciativa.

L'any passat el repte esportiu no es va poder aconseguir –el solidari sí, amb més de 10.000 euros recaptats– perquè la mala mar, amb onades de tres metres, va obligar a suspendre-ho quan alguns dels participants ja comptaven amb 25km, i altres amb 32km. Aquell moment de decepció va canviar per l'alegria del passat diumenge, quan 17 nedadors, amb Tapia entre ells –l'any passat no hi va poder anar per imprevistos d'última hora– van iniciar la lluita contra la distància a les 5.30h de la matinada, per arribar mig dia després a cala en Bosch, a Menorca.

A aquelles hores, a fosques, tots els nedadors, que van completar el recorregut sempre acompanyats per una barca amb avituallaments, i fins i tot una altra amb un metge, nedaven en la foscor de la mar profunda amb un llum al casquet, verd, que Tapia recorda com un moment especial perquè enlluernava el fons del mar a cops. Va ser una primera hora i mitja a fosques fins que va sortir el sol.

El camí era recte, fent passar els quilòmetres, però el concepte ‘recte' quan un neda en la mar és relatiu, perquè els punts de referència són escassos, per no dir nuls. Això, precisament, va provocar alguns abandonaments per culpa de marejos. La mar de fons s'ha de controlar, perquè mou molt el nedador, fa d'ell el que vol, i llavors l'equilibri ho ha d'encaixar bé. «Hi ha que fins i tot té vertigen», explica Tapia, que amb tot no va patir aquest problema. Els 17 nedadors es van dividir en tres grups, cadascun en un ritme de natació. Tapia hi va ser en el segon grup de set nedadors, dels quals van arribar cinc, entre ells el resident. «Van començar a vomitar», narra.

Però el repte no s'aturava, i les hores d'entrenament havien de veure's just entre aquelles dues cales. «Em vaig notar millor a partir de la meitat», assegura el nedador ,que entrena habitualment amb el seu club, el Triatló Serradells, uns 15.000m setmanals, tot i que els dies que ha pogut fins i tot ha doblat per poder sumar metres i hores. El problema, segons Tapia, és que «en la piscina fer molts metres és molt avorrit», i llavors és quan la mar havia de ser el test real per a ell. Entre les sortides al Mediterrani que havia fet destaca les del projecte per completar tota la costa catalana nedant. És la Travessia Catalunya Nedant (TCN), que des de la primavera va completant etapes (la pròxima és el 7 de setembre), i en la qual Tapia ha format part per fer llarga distància.

Quan va arribar a cala Rajada a Menorca va sentir que la feina era feta, i el repte solidari completava el vessant esportiu amb, concretament, 40,5km. S'han recollit fins el moment 6.328 euros, amb l'objectiu de 15.000 en l'horitzó, i es poden continuar fent donacions al web http://www.elmeugradesorra.org/es/reto/3699/una-bracada-un-somriure/ fins d'aquí a 117 dies. «Sense molt, més lluny», és altre dels lemes dels Pallapupas. Uns homes i dones que fan teatre davant dels nens, i aquests senten com si fossin lliures en la immensitat de la mar, lluny de l'hospital.

Per a més informació consulti l'edició en paper.