PUBLICITAT

La llei de l'arbitratge obre la porta a una nova jurisdicció internacional

  • La neutralitat d'Andorra pot ajudar a resoldre amb èxit els conflictes entre empreses estrangeres
GLÒRIA GURDÓ
ANDORRA LA VELLA

Periodic
Els nous locals de la Cambra de Comerç que també és candidata per assumir la tasca de tribunal arbitral Foto: TONY LARA

El Govern va donar llum verda a la proposició de llei de l'arbitratge que està ultimant la Comissió legislativa d'Economia i que té la vocació de crear una nova jurisdicció internacional a Andorra. La presidenta de la Comissió d'Economia, la consellera de Demòcrates per Andorra (DA), Sílvia Calvó, va explicar ahir que «es tracta de crear una altra via jurisdiccional en l'àmbit mercantil» i va afegir que «en un futur si tot això s'implementa amb èxit també podríem esdevenir una plataforma arbitral internacional». La consellera demòcrata va continuar argumentant que «així les empreses de fora vindrien a resoldre els problemes em un país neutral, perquè aquesta neutralitat pot fer que empreses franceses i espanyoles que tinguin un conflicte –per exemple– s'acullin a un sistema arbitral a Andorra».

Calvó va precisar que «la llei està feta seguint el model internacional» i que per tant, «es presta a què es pugui fer a mig termini, no de seguida». I és que l'arbitratge també requereix d'acords internacionals que Andorra encara no ha signat però que signarà en breu, segons explica el Govern en el seu informe. Així, el reconeixement i l'execució de laudes –o resolucions a nivell internacional– que es regeix pel Conveni sobre el reconeixement i l'execució de laudes arbitrals fet a Nova York el 10 de juny de 1958, «no presenta cap problema pràctic, atès que el Govern ja ha endegat els passos necessaris per signar i ratificar el conveni esmentat». Cal esperar doncs, que serà integrat en l'ordenament jurídic de manera paral·lela o simultània a l'entrada en vigor de la Llei.

Obertura econòmica / L'arbitratge no només serà útil per resoldre els conflictes de les empreses andorranes que tracten majoritàriament amb empreses estrangeres, sinó sobretot «perquè és una eina més per a l'obertura econòmica» va insistir Calvó. I va afegir que «hem obert el país perquè vinguin empreses de fora i com que entenem que aquest sistema és més àgil per resoldre els problemes, també és important que aquestes empreses el puguin trobar aquí».

Calvó va voler deixar clar que «de la mateixa manera, també entenem que els havíem d'oferir aquest sistema que sovint s'utilitza en l'àmbit mercantil perquè ofereix confidencialitat en la resolució de conflictes». És aquesta confidencialitat la que decideix moltes empreses, sobretot grans multinacionals, a solucionar els conflictes de «portes endins», com va explicar la consellera. «Les empreses volen la confidencialitat que no els pot garantir la via judicial perquè l'Administració de Justícia és pública, per això hi ha empreses internacionals que els pot interessar resoldre els seus conflictes a Andorra, després tot s'ha de dir l'acció arbitral estarà acotada per llei». El retorn que tindrà per a Andorra tenir un tribunal arbitral internacional, a banda de visibilitat i prestigi si el sistema té èxit, encara no està quantificat.

Un sistema senzill / Tant l'informe del Govern com la consellera insisteixen que el sistema d'arbitratge haurà de ser clar i senzill, i haurà de donar seguretat jurídica a les empreses que s'hi acullin. Per això, el text que està polint la Comissió d'Economia permetrà a les empreses en conflicte acollir-se a un arbitratge, escollir els arbitres i la manera de fer. «Hi ha uns mecanismes de lliure disposició i unes normes que són els principis que exigeix l'arbitratge internacional que nosaltres hem traslladat a la nostra llei» va puntualitzar Calvó. I va matisar que «hi ha una sèrie de matèries reservades a la justícia i unes altres que no». La consellera demòcrata va continuar explicant que «la idea és que el sistema arbitral permeti escollir els arbitres de manera lliure per tant, tot aquell que sigui jurista podrà ser àrbitre».

La CCIS candidata / Calvó va confirmar que la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis (CCIS), «s'ha mostrat molt interessada i és veritat que la llei obre la porta a la possibilitat que la CCIS pugui fer de tribunal arbitral i ajudar a desenvolupar la implementació del sistema». De fet, la CCIS està estudiant la proposició de llei i també ha col·laborat en l'elaboració del text perquè l'arbitratge s'aplica exclusivament a les relacions entre comerços o empreses que tenen un conflicte i que no el volen resoldre o volen evitar resoldre'l per la via judicial.

«L'arbitratge s'albira en aquests casos com una via molt més àgil. Les qüestions que es poden resoldre a través de l'arbitratge poden ser diverses, des d'un sistema de pagament fins a un pagament no prestat correctament», va explicar Calvó que va puntualitzar que «de cara al consumidor és una plataforma que no l'afecta directament perquè totes les relacions entre el consumidor i l'empresa es porten des de la mediació, que és el que preveu la Llei de Comerç».



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT