El cantautor barceloní Daniel Cros i la cantautora bahiana Sylvia Patricia. Foto: DANIEL CROS

Va venir fa un parell de mesos i hi va haver feeling. El barceloní Daniel Cros – nom artístic de Daniel Hernàndez-Cros–, cantanutor, pianista, arranjador i productor, torna dijous a la Fada Ignorant, aquesta vegada acompanyat de la cantautora Sylvia Patricia. Al seu setè disc, Aquello era entonces, esto es ahora, una optimista combinació de ritmes Mediterranis i del Carib, hereus de la seva variada experiència musical – de la joventut a la banda Brighton ‘64, al jazz del Taller de Músics i els estudis a Estats Units i a La Habana – , s'hi sumen la diversitat dels ritmes brasilers que Patricia porta de Bahía. Cros no parla del futur, però el que té clar es que sempre Palante.

– Amb 30 anys de trajectòria i set discs sota el braç, no havia vingut mai a Andorra. Ara, amb poc més de dos mesos, dues vegades...

– El que no passa amb una vida passa amb un instant diuen (riu). La Fada Ignorant la vam descobrir fa dos o tres mesos. És un espai magnífic i el Toni una persona molt motivada i inquieta culturalment, jo li vaig parlar del projecte i ens va convidar a tornar, i aquí estarem.

– ¿Quin és el nou projecte que presentes aquest dijous?

– Torno amb un projecte bastant diferent, amb una cantautora de Bahía, Sylvia Patricia. Ens coneixíem de fa anys perquè ve amb regularitat a Espanya a fer concerts. Però vam coincidir al Womex, a Thessalonika, una fira de músiques del món, i allà em va transmetre la seva curiositat per experimentar amb ritmes d'aquí, amb harmonies brasileres, una simbiosi entre la seva música i la d'aquí. Vam anar al meu estudi i amb uns amics, el grup Ai Ai Ai, de rumba catalana, va sortir el primer tema, que és diu De vuelta, a ritme de rumba catalana però amb harmonies brasileres. Després va venir un altre tema de la Sylvia en portuguès en el qual cantem tots dos i així anem col·laborant. A principis de juliol vam començar aquesta gira de cinc concerts.

– En aquesta gira, però, ¿cantes també cançons del teu últim disc, ‘Aquello era entonces, esto es ahora'?

– Anem alternant el repertori de la Sylvia amb el meu i anem fent diferents jocs. Ella canta amb castellà, jo amb portuguès, fins i tot ella s'atreveix amb el català.

– ¿Com encaixen els ritmes mediterranis amb els brasilers i dos cantautors d'estils diferents?

– Són estils diferents, però hem fet un treball de veus i hem aconseguit unificar la proposta. Es nota treballada en aquets sentit. Vam fer una setmana d'assajos quan ella va arribar i li vam donar forma. I amb música, a mesura que vas tocant junt va agafant més formes.

– Amb aquesta diversitat de ritmes, ¿quin públic és el que s'hi sent atret?

– Va dirigit a un públic molt ampli. És un espectacle interessant, musicalment i culturalment, perquè barreja ritmes de la Mediterrània i també del brasil, bossa nova i samba, tot i que ella és una cantautora bastant pop. Riquesa lingüística, rítmica i emocional també. Ella transmet el que sent, com jo, i penso que és un espectacle atractiu.

– ¿Com està anat la gira? ¿Heu tingut uan bona rebuda?

– Hem fet tres concerts a Barcelona i estem contents de l'acollida.

– Després d'aquesta gira marxes a Argentina. En el teu currículum i apareix sovint Sud-amèrica.

–Sí, la veritat és que aquests últims dos anys s'ha anat intensificant la relació, he fet dues gires per Mèxic i una a Colòmbia i Perú, i al setembre marxo a Argentina. Fa dos anys es va obrir la porta quan em va convidar la Universitat de Guadalajara i he col·laborat amb músics de cada lloc.

– ¿El públic d'allà és més receptiu amb el teu estil de música?

– La receptivitat allà ha estat molt bona. Quan vaig començar a col·laborar amb músics de Mèxic va ser una experiència nova, també pel que fa enviar partitures per email, inclús fer un assaig per skype! Va funcionar molt bé. És una cosa oberta i cadascun aporta ala seva part.

– I amb Sylvia Patricia, ¿teniu previst fer més projectes junts?

– El d'ara és un projecte obert amb el que podem seguir col·laborant, però no tenim una idea clara del que passarà.

– En diversos articles et classifiquen com un artista romàntic. ¿T'hi consideres o et classificaries d'un altra manera?

– Jo si puc no em classifico. Si que m'identifico amb una part de romanticisme, però penso que hi ha diferents cares de la figura geomètrica que jo puc ser. Una d'elles és la part romàntica.

Per a més informació consulti l'edició en paper.