El camí on van passar els fets. Foto: TONY LARA

Es recupera a l'hospital de dues punyalades (al coll i a l'esquena) acompanyat de la seva família. El millor antídot, assegura, per intentar passar pàgina d'un capítol horrorós de la seva vida. Durant la baralla, Jonatan N. va pensar que perdia la vida. Però l'instint humà va aparèixer per lluitar, resistir i aconseguir escapar de l'agressor. Aquest és el relat dels fets de Jonatan, el taxista agredit divendres passat als Cortals de Sipony quan feia un servei.

–¿Com es troba?

–Cada dia una mica més animat, després de parlar-ho amb la família i amb amics. Vaig tirant, a millor, perquè no puc anar a pitjor.

–¿Quan l'agressor va entrar al taxi, sospitava que era perillós?

–¡Ni molt menys! Per mi era un client més, només vaig notar que estava una mica nerviós i tremolós. Però no li vaig donar massa importància.

–¿Vau parlar durant el trajecte?

–Molt poc. Em va dir que marxava de vacances i que el portés als Cortals de Sispony. Parlava en castellà, però amb accent estranger.

–¿El va agredir de cop? ¿No vau discutir abans?

–Va ser de cop. No em va demanar els diners del taxi ni res. Arribats a un punt de la carretera jo li vaig dir: «D'aquí no passo, que el camí està malament. ¿Et va bé aquí?». I tan bon punt acabava la frase, em va clavar un ganivet al coll.

–¿Li va clavar el ganivet, i després?

–Me'l vaig treure jo mateix, però ell me'l va tornar a agafar. I vam sortir del cotxe.

–¿Quina va ser la seva reacció?

–Jo li deia «¿per què em fas això?», però ell no em contestava. Vaig intentar agafar el mòbil per demanar ajuda, però ell va ser més ràpid, no em va deixar. Vam rodar per uns arbustos i vaig aconseguir escapar. Però em va agafar de la samarreta i va ser quan em va clavar el ganivet a l'esquena. Va ser després d'això quan vaig aconseguir que caigués rodant en una corba.

–I llavors va poder escapar...

–Exactament. Vaig aconseguir arribar a la casa que hi havia més a prop. Vaig dir que ho tanquessin tot, que un home em volia matar. Vaig estar mirant per la finestra mentre esperava la Policia i l'ambulància, va marxar amb el cotxe. I ja no el vaig veure més.

–¿Portava molts diners dins del taxi?

–No portava diners, entre uns 100 i uns 200 euros per al canvi dels clients. Res més. El que volia era matar-me.

–¿Amb tot el que ha passat, se sent amb cor de tornar a treballar?

–De moment no m'ho plantejo. Penso que se'm faria molt raro. Cada vegada que hagués de portar algú a un lloc apartat ho passaria molt malament. Pensa que, mentre m'estava apunyalant, vaig pensar que allà mateix perdria la vida.

Per a més informació consulti l'edició en paper.