• L'Alt Tribunal no dictamina efectes suspensius, per a la qual cosa les diligències judicials continuen

La seu del Tribunal Constitucional, prop de la Casa de la Vall, a Andorra la Vella Foto: TONY LARA

El Tribunal Constitucional (TC) va admetre a tràmit el passat 14 de juliol, sense efectes suspensius, un recurs d'empara contra l'aute dictat el passat 24 de febrer «en relació amb la tramesa de les comissions rogatòries internacionals a tramitar i a l'obtenció d'informació bancària i altres diligències, i contra l'aute del passat 7 de maig, ambdós dictats per la Batllia d'Instrucció (...)», per una presumpta vulneració del dret a un procés degut, i una presumpta vulneració del dret a la intimitat. Els dos andorrans que presenten el recurs també demanen al TC que suspengui amb caràcter d'urgència la tramitació de les comissions rogatòries internacionals i que atorgui l'empara sol·licitada i la lesió dels drets fonamentals, i retrotregui les actuacions al moment anterior a la vulneració, o sigui que annul·li totes les diligències judicials a partir del primer aute dictat, mentre duri la causa constitucional.

Les diligències continuen / Tot i que el TC hagi acceptat el recurs, les diligències judicials contra els dos demandants continuen, ja que l'admissió és sense efectes suspensius, i tal com va explicar ahir un jurista, «el TC accepta el recurs sense efectes suspensius, o sigui que les diligències judicials continuen i després resoldrà. Això vol dir que s'aplicarà mentrestant el què dictamini la Batllia». És a dir, que mentrestant les comissions rogatòries internacionals faran el seu curs perquè tal com va afegir el jurista consultat, «actualment és molt difícil que la justícia andorrana posi traves a les diligències internacionals, perquè cal tenir clar que en l'entorn globalitzat i sota la pressió d'algunes instàncies, les decisions dels tribunals de fora ens poden afectar cada vegada més». I va argumentar que «el que dictamino una jurisdicció de Nova York pot tenir una incidència a Andorra. És el cas a França de Paribas que va haver de pagar una multa milionària als Estats Units –per una actuació fora del territori–, sinó havia de renunciar a fer-hi més negoci».

Secret bancari / Sobre l'enunciat del recurs i la menció explicita del dret a la intimitat i la revelació d'informació bancària, el lletrat va sentenciar que «el secret bancari està sotmès als tractats internacionals», puntualitzant que «la nostra Constitució no protegeix expressament el secret bancari però aquest queda recollit en el secret professional, que queda regulat per llei». I va explicar que «si un particular té coneixement de dades confidencials que no pot comunicar i ho fa, evidentment transgredeix la llei».

Però, va insistir que «no obstant això, el secret bancari és un tabú que ha desaparegut, està regulat per llei. Ha deixat de ser un dret diví i si el TC ha acceptat el recurs en base a una suposada violació del secret bancari, no entenc la motivació». I va recordar que l'exemple més proper és la filtració de l'empleat d'un banc suís a les autoritats franceses, alemanyes i britàniques.

A França va filtrar 8.000 noms de persones que tenien comptes a Suïssa, i l'hisenda francesa es va interessar només per 3.000. La persona que va filtrar les dades «és un proscrit, està en busca i captura a Suïssa, on totes les diligències posteriors a la filtració van ser annul·lades, ara bé als Estats veïns, res de res».En quant a l'estratègia de les persones que presenten el recurs «potser és arribar a Estrasburg, però el mal ja està fet». Les mateixes fonts van argumentar que «és molt difícil en l'esquema actual que el TC acabi per annul·lar commissions rogatòries internacionals».

Intercanvi de dades / La particularitat del recurs que s'oposa de manera explícita a la comunicació de dades bancàries, també aixeca una altra qüestió, què passarà quan l'intercanvi automàtic de dades fiscals, i també bancàries sigui una realitat? «Aquesta és una altra història» afirma la font consultada. I afegeix que «a partir del 2015 es farà efectiva la comunicació dels titulars dels comptes dels no residents i molt més, perquè el model que acabarà imposant-se és l'americà».

Una vegada entri en vigor l'intercanvi automàtic d'informació fiscal, «els Estats que hi hauran adherit comunicaran els titulars de tots els comptes, residents fiscals i no residents, en el país que sigui, ja sigui el de residència fiscal o el de residència nacional». Així, no existiran diferències entre residents i no residents i «la regulació bancària imposada serà igual per a tots, per això reitero el secret bancari ja no és un dret diví sinó molt humà».

Si la transparència s'albira com l'única regla de joc en el futur, per a l'expert en dret i economia no queda gaire clar «com s'aplicarà tot això». I argumenta que «l'intercanvi automàtic d'informació fiscal generarà un paquet tan increïble de dades que caldrà veure quina inspecció d'hisenda serà capaç d'analitzar-ho tot».

Per a més informació consulti l'edició en paper.