El taulell d?atenció al públic de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, a Andorra la Vella. Foto: ÀLEX LARA

La reforma de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) aprovada dijous passat pel Consell General, introduirà alguns canvis notoris en el sistema, com ara el fet que per tenir dret a la pensió de jubilació, s’haurà d’haver cotitzat un mínim de 15 anys, quan aquest era d’entre 7 i 13 anys. Igualment per tenir dret al capital, caldrà haver cotitzat un mínim de cinc anys en lloc de l’any i escaig demanat fins ara.

Paral·lelament, la formula per calcular la pensió també canvia, de manera que si fins ara les pensions màximes podien arribar als 4.500 euros mensuals, a l’horitzó 2024 no superaran els 3.000 euros. O sigui que la nova formula introduirà un repartiment més just però encara insolidari amb el fons de vellesa que està cridat a ser deficitari a partir del 2016, i amb els més desprotegits ja que s’elimina el complement no contributiu de jubilació, que corregia a l’alça les pensions més baixes. I si fins ara es podia continuar treballant fins als 72 anys amb coeficients de millora en la pensió, la nova llei permet continuar treballant indefinidament però sense coeficients de millora. L’edat de prejubilació augmenta dels 58 als 61 anys, mentre que l’edat de jubilació es manté en 65 anys.

Sigui com sigui, els afiliats a la CASS continuaran cotitzant el mateix, el 20% del salari, però si fins ara el percentatge es repartia a parts iguals entre les branques de malaltia i jubilació, a partir de l’entrada en vigor de la llei, el 8% anirà a la branca de malaltia i el 12% a la branca de jubilació. De fet, tothom cotitzarà el mateix perquè s’eliminen les tres classes de cotització a la branca de jubilació, que permetien cotitzar fins a un 15%. Si aquesta és una bona disposició, algunes de les modificacions que també introdueix la nova llei retallen les cobertures que la CASS dóna als treballadors.

Cobertura i reemborsament / Així, per tenir dret a una prestació de baixa, caldrà haver cotitzat 90 dies en lloc de quinze dies. La prestació de baixa per malaltia o per accident laboral es manté en el 70% i el 80% del salari, respectivament, el primer mes. Però, es va reduint a partir del 31è dia. En el cas de malaltia només es cobra el 66% del salari, i en cas d’accident laboral, el 70%. En tots dos casos, a partir de l’any i mig, la cobertura es redueix fins al 60%.

D’altra banda, els afiliats continuaran assumint el 10% de la despesa per hospitalització i el 25% dels actes mèdics. No obstant això, la llei obre la possibilitat de que la CASS pagui entre el 90% i el 50% per a nous productes i processos assistencials. Altre canvi notori que introdueix la reforma de la Llei de la CASS és que si fins ara tenia tres branques de cobertura: la general o de malaltia, la de jubilació i la de prestacions familiars, amb l’entrada en vigor de la nova llei i la recent aprovació de la Llei de serveis socials i sociosanitaris,el Govern assumirà la branca de prestacions familiars.

Un problema anunciat / L’any 1968, a petició dels Coprínceps, el Consell General va crear la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) per donar cobertura als centenars de treballadors que l’empresariat andorrà començava a contractar. El sistema de seguretat social és garantit per l’Estat des de la ratificació de la Constitució, el 1993. I precisament, per satisfer el mandat constitucional de que «l’Estat garantirà un sistema de seguretat social...», calia canviar la Llei, que ara posa negre sobre blanc el precepte. A més a més, el març del 2013, un estudi actuarial va constatar que la branca general ja havia entrat en dèficit i que la de jubilació ho farà el 2016, basant-se en que la taxa de substitució és del 50% i la cotització per jubilació és només del 10%. Totes dues queden lluny de la mitjana europea. Tot plegat, va decidir el Govern a presentar un projecte de llei de modificació de la Llei de la CASS per aportar-li sostenibilitat. El Consell General va aprovar la modificació de la Llei de la CASS, dijous passat. Un paquet de modificacions que afecten totes les persones afiliades. Des dels assalariats, tant del sector públic com del privat, fins als autònoms, passant pels empresaris, els jubilats i els beneficiaris de pensions d’invalidesa o viduïtat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.