• L'Associació d'Amics de la Vall de Caboet organitza avui un acte per donar a conèixer els ?Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet'

Facsímil del pergamí dels Greuges a l'església de Sant Serni de Cabó. Foto: ASSOCIACIÓ D?AMICS DE LA VALL DE CABOET

Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet «és el primer text extens en català», va afirmar el cap de l'Oficina d'Onomàstica de l'Institut d'estudis catalans, Joan Anton Rabella. «Abans l'obsessió era saber quin ha estat el primer text en català. Les Homilies són tardanes i hi ha documents anteriors, el que s'ha de fer és estudiar-los, perquè allò que importa és el que contenen».

Entre aquests documents es troba precisament Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, que es presenta avui a dos quarts de set de la tarda a l'església romànica de Sant Serni de Cabó. Aquest va ser un dels textos que formava part del paquet descobert al 1904 per Miret i Sans a Organyà, juntament amb les Homiles, però redactat més d'un segle abans, entre el 1080 i el 1095. Un document que «en el món especialitzat se li ha donat molta importància i s'ha anat publicat i editant», però que fora d'aquest món, «ha estat menys conegut que d'altres» i «no ha trencat la barrera». Ara però, des del territori volen reivindicar la importància del text i estan disposats a saltar-la.

Importància històrica i lingüística

«Et rancur-me'n del castel de Caboded hon jo pris podstad per mal che Mir Arnall m'avia fait et dict a mi et a ma muler.

Rancur-me de I bou de Oliba d'Ares, e no · l · i vol redre.».

Aquestes són algunes de les rancures (queixes en català medieval) que Guitard Isarn efectuava als seus vassalls. i aquells que les vulguin escoltar i vulguin saber més sobre el manuscrit , tenen cita avui a la conferència d'aquesta tarda organitzada per l'Associació d'Amics de la Vall de Caboet, on, a banda del lingüista Joan Anton Rabella, també hi participarà Josep Moran i Ocerinjauregui i els historiadors Carles Gascón i Susana Vela. A més, també s'exposarà de forma permanent un facsímil del pergamí dels Greuges.

L'acte d'avui té com a objectiu ensenyar la importància del document «des de tots els punts de vista» ja que «és un document important de la llengua catalana però també històric, que mostra la vida i el funcionament de la societat feudal» –els Caboet foren un família feudal originària de la Vall de Cabó i des de la primera meitat del segle XI entre les seves possessions s'hi trobaven les Valls d'Andorra–.

Rabella, encarregat de parlar de la seva importància dins la història de la llengua catalana, va explicar que «amb llatí només hi ha les parts més formularies», per la resta, «tot el document està escrit indubtablement en català». Un català, però, «poc dúctil», amb una «sintaxi tallada, gairebé sense connectors», i «molt propera a l'oralitat». Un text que cal llegir en veu alta doncs, «perquè amb l'entonació correcta adquireix més sentit».

¿Per què els escrivans, els quals aprenien la escriptura llatina, van escriure els greuges del Senyor de Caboet en català? Per diversos factors. Per una banda, «el llatí cada vegada tenia menys nivell», i en alguns centres religiosos i culturals, «molts a l'àrea pirinenca», «els escrivans en tenien menys coneixement», llavors les llengües romàniques van anar avançant. Per altra banda, «apareixien nous mots en les societats feudals difícils de traduir» – com passa ara amb als anglicismes en les noves tecnologies - «i cada vegada n'hi havia més». Així doncs, l'abandonament progressiu del llatí no es podia frenar «perquè ja existia una llengua per a aquesta societat».

¿Exemples? La paraula convenença, que en la llengua catalana antiga significava el conjunt d'obligacions d'un senyor en un pacte concret, diferent de la llatina convenentia, propera a la conveniència d'una cosa o d'actuar d'una determinada manera. També servici era diferent del servitio llatí; en català significava els serveis que el senyor exigia al vassall, les obligacions, «en canvi, en llatí no té aquest significat específic». Aquestes i altres són les aportacions dels Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, el qual enumera les ofenses que aquest ha rebut per part dels seus vassalls de Mir Arnau, Guillem Arnau i del fill d'aquest. La història de la nova noblesa que desplaça l'antiga aristocràcia i que inaugura la Catalunya feudal. H

Per a més informació consulti l'edició en paper.