El col·lectiu Gaymz segueix el debat a la sessió del Consell General, ahir. Foto: ÀLEX LARA

La presa en consideració de la proposició de Llei de unions civils va ser ahir aprovada durant la sessió d’ahir del Consell General, amb vots 22 a favor i tres en contra del grup mixt-SDP. El PS, tal i com ja havia anunciat, va votar a favor amb l’objectiu de continuar «el debat polític» i fer esmenes per aconseguir que les «unions» homosexuals es puguin dir «matrimonis», ja que «confiem que la majoria rectifiqui», tal i com va assenyalar la consellera socialdemòcrata, Mariona González.

Pel que fa a les esmenes, ahir mateix Baró ja admetia que caldrà «treball parlamentari» sobre el text, ja que estableix «criteris diferents» pel que fa a les adopcions de les parelles homosexuals–que ho haurien de fer en dues fases . Així doncs, ja va mostrar la possibilitat de que el grup pugui canviar de parer ja que «tenen certs dubtes sobre l’encaix constitucional d’aquest tracte diferencial».

El president del Grup Parlamentari Demòcrata va centrar el seu discurs en argumentar que aquesta proposició, «segons el nostre criteri, és constitucional» – tenint en compte que el PS ja va anunciar dimecres que els hi demanarà als coprínceps que presentin un recurs d’inconstitucionalitat. Baró va defensar que no es vulnera el principi d’igualtat, «i menys si la figura s’equipara a la del matrimoni i la única diferència és el nom», i va dir que «les decisions legislatives han d’estar adaptades al context social». També va argumentar que hi ha països que tenen aquesta figura i que «l’avala el Tribunal Europeu de Drets Humans».

Maite Bourgeaud, una de les impulsores de la llei del matrimoni homosexual, va dir ahir que «no em sembla constitucional dir que és diferent el què és igual per raons de sexualitat». Un altre dels impulsors, l’advocat Manuel Pujadas, va anar més enllà, i va dir que la proposició de llei podria tenir «contingut delictiu» si estigués tipificada la discriminació per qüestions de sexe al Codi Penal, «cosa que estudiarem».

Pel que fa als exemples que va posar Baró de altres països que tenen la figura de les unions civils, Bourgeaud va dir que «en cap lloc del món – i reto a DA a que em digui que estic equivocada– hi ha quatre figures diferents per designar el matrimoni canònic amb efectes civils, el matrimoni civil per a heterosexuals, les unions estables per heterosexuals i homosexuals, les unions gais o heterosexuals, «i un quart invent que és la unió civil per a homosexuals». En els llocs que tenen unions civils, «són una minoria i la figura que tenen és equiparable a la nostra unió estable de parelles».

Al Consell d’ahir, a banda de Bourgeaud i Pujadas, hi van assistir també una desena de persones del col·lectiu Gaymz, juntament amb els copresidents dels Verds d’Andorra, Isabel Lozano i Juli Fernàndez, així com l’excònsol massanenc, Josep Maria Camp. Un dels seus portaveus, Carles Perea,va explicar que l’objectiu era fer «pressió visual» per manifestar la seva disconformitat amb la llei, ja que «tindrem els mateixos drets, això totalment d’acord, però si dues coses tenen els mateixos efectes no es poden dir diferent».

Per a més informació consulti l'edició en paper.