Vilana i Comas, en la primera part de la Ronda dels Cims, amb les samarretes de la Ronda per la Infància. Foto: ÀLEX LARA

Tres, quatre, cinc, fins a sis persones envoltaven Joan Vilana i Xavi Comas a la Margineda quan van arribar a l’avituallament del quilòmetre 70 dels 170 de la Ronda dels Cims de la passada edició de l’Andorra Ultra Trail. Els hi estaven esperant amb una il·lusió que il·luminava els rostres de tots ells. Abans hi havia passat Lluís Sanvicente i molt després ho faria Edu Vergara. Tots quatre formaven part del projecte solidari Ronda per la Infància que tenia com a objectiu que algú d’ells finalitzés entre els deu primers corredors. Però, ¿quina importància tenia això? En realitat, cap, perquè en l’ambient se sabia que aquests quatre esportistes i l’equip humà que van crear al seu voltant ja havien assolit la victòria amb més de 8.000 euros recaptats gràcies a les donacions de tots aquells que van voler formar part del joc. Al final van ser, exactament, 8.351,96 euros, repartits al 50% entre Aigua de Coco i el centre d’acollida la Gavernera. «És una suma extraordinària», va assegurar «el gladiador Vergara», com el va nomenar Vilana.

Ahir es va escenificar el lliurament dels diners a les dues entitats, i el record del que van viure tant els corredors com els destinataris del projecte era evident en les expressions, en els somriures, en els actes d’agraïment d’uns amb els altres per haver pogut viure una experiència com aquella. No hi ha res com la satisfacció social. Més enllà de la victòria en la línia de meta, molt més enllà encara de l’èxit personal, amb aquesta pionera iniciativa de la Ronda per la Infància Vilana, Sanvicente, Comas i Vergara han posat el seu «gra de sorra» en una idea que ells esperen tingui un relleu «en altres que s’animin a fer-ho». Era un missatge general, perquè la idea personal d’alguns d’ells, com Vilana o Sanvicente, que es van haver de retirar –també Comas, que ahir no hi va poder assistir a l’acte– tenen l’espina clavada per la retirada. Això és ni més ni menys perquè són esportistes de nivell, gent acostumada a obtenir un gran rendiment del seu esforç, i els 170km els volen completar. «Hem sigut tres els que no hem acabat i penses en tot el que hi havia al darrera...», reflexionava Sanvicente, que assumia el repte esportiu per al 2015 –«tenia clar que si acabava no la tornaria a fer, però no la vaig acabar, així que hauré de repetir», va dir l’encampadà, que va ser acompanyat en aquesta afirmació per Vilana: «Crec que puc acabar-la i ho intentaré»–, tot volent deixar pas a altres en la Ronda per la Infància que sembla podria tenir continuïtat. «Nosaltres no sé, però d’altres agafaran el relleu», va dir Vilana.

El desig de la Gavernera i Aigua de Coco seria que hi hagués una nova Ronda per la Infància. L’impacte social ha estat molt gran, i una altra prova d’això han sigut les 600 samarretes que s’han venut, que en diners han suposat «el 60% de la recaptació», segons va dir Vilana, que va recordar que en tres dies es van vendre «el 95%». Ruth Mallol, representant ahir del Ministeri de Salut i Benestar Social –és la cap del departament de família i responsable d’aquest centre per infants–, va felicitar els corredors i els va encoratjar a repetir, perquè la idea de la Ronda per la Infància ha permès no només donar a conèixer els dos projectes, sinó també impulsar el poble andorrà a implicar-se en accions solidàries. «A Andorra som més solidaris del que pensem», va insistir Sanvicente, que reconeixia que fins entrar en el grup de la Ronda per la Infància no coneixia Aigua de Coco, i que ara en sap, com molts altres ciutadans, la feina que fan, on i en quines condicions.

¿Quin ús tindran els diners?

Un aspecte important és la claredat de les informacions que s’han transmès al voltant d’aquesta Ronda per la Infància. Joan Vilana va recordar ahir que cap de les persones que va aportar diners a la causa solidària va demanar que se li retornés la meitat del que havia apostat, tal com es va dir que es faria en cas que cap dels quatre corredors arribés entre els 10 primers. Així mateix, tant els representants d’Aigua de Coco com de la Gavernera van explicar ahir la destinació dels diners.

Aigua de Coco, que treballa a Cambodja i Madagascar, invertirà els 4.175,98 euros en material i formació de professors de les escoles que tenen en marxa. Per la seva part, des de la Gavernera es va informar que la idea és fer un ús alternatiu d’aquesta aportació en musicoteràpia o activitats similars que aportin d’altres sensibilitats als nens. Així mateix, es va anunciar que n’hi ha alguns en previsió de fer estudis superiors, i una part d’aquests diners serien per facilitar-los aquesta sortida.

«El repte era esportiu, però el solidari m’empenyia», va sentenciar Vergara. «Quan era al Pas i vaig saber que era sol, em vaig dir que havia d’arribar, encara que fos arrossegant-me», hi va afegir. Es tractava de remoure consciències, arribant a meta o no. I el repte es va aconseguir ja abans de la cursa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.