• Amb la licitació de la segona fase, persisteix el dubte de l'ús que es donarà al monument

L'exterior de la Casa Rossell d'Ordino Foto: TONY LARA

La Casa Rossell és un d'aquells emblemes als que els hi costa suportar el pas dels anys, i és que sembla que donar el valor que mereixen a les construccions que representen una part important de la història és un tema de poc interès general. Ahir el ministre Portaveu, Jordi Cinca, va explicar, durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, que el Govern ha aprovat la licitació mitjançant concurs de la segona fase de la rehabilitació de la casa. Segons paraules del mateix ministre, les obres «preveuen intervencions de manteniment preventiu que permetran allargar la vida útil del patrimoni».

Casa Rossell, que data del segle XVII, consta de sis construccions, totes elles en mal estat de conservació. A la licitació aprovada pel Govern, es vol fer una millora en totes elles. En general, amb les obres el que es pretén és reparar esquerdes i humitats, substituir elements estructurals i superficials de fusta dels balcons, reconstruir arrebossats de les façanes... Un cop finalitzat el procés, l'exterior del monument probablement tindrà la bona imatge que es mereix, però això no vol dir que recuperi la importància històrica que ha de tenir i de la que hauria de poder gaudir qualsevol que apreciï la història. En aquest sentit, Cinca va afirmar que «l'objectiu prioritari és que ho pugui conèixer el públic». Ara el dubte és si es podrà gaudir de l'interior i de tot el que guardava, o si només serà un altre monument maco per fora. Fa més d'un any, des del ministeri s'explicava que a l'interior no s'hi faria res fins que no se'n decidís l'ús definitiu de la casa. Ahir, 13 mesos més tard, el ministre Portaveu va explicar que «no sabem si serà una casa museu». Per tant, s'entén que segueix sense estar pensada una remodelació interior a part de la instal·lació elèctrica. Cinca, sense donar dates concretes, va avisar que tot just s'ha licitat la segona part, i que «ja veurem si ho podem obrir per parts potser aprofitant que hi ha una zona de jardins». Mentrestant, el mobiliari històric que hi havia a l'interior es conserva al magatzem de Patrimoni a Aixovall, i la biblioteca, a la Nacional. Cert que es manté tot en un lloc segur, però lluny d'Ordino i dels seus orígens.

La Llei de patrimoni cultural segueix en boca de tots. No s'ha d'oblidar que la història és el que ens porta al present i que conèixer-la és pràcticament una obligació.

Per a més informació consulti l'edició en paper.