• Fidel al seu estil, l'equip es manté ferm en defensa i només cau de penal en el 62 i de contraatac en el 90

Juvenal, que va tenir una falta directa en el 92 que va enviar fora, condueix la pilota, ahir a Larnaca Foto: AFP PHOTO

Amb el cap ben alt, l'FC Santa Coloma va dir ahir adéu a la Champions League amb una derrota 2-0 a Larnaca, en l'exili xipriota del Maccabi de Tel Aviv. El conjunt israelí es va mostrar incapaç de matar l'eliminatòria aviat, com pretenia, perquè es va trobar un equip al davant que novament va ser fidel al seu joc sense baixar la guàrdia en defensa i mostrant una seguretat sota pals d'Eloy Casals que mereixeria ben bé un reconeixement interplanetari.

Al minut 8, el Maccabi ja es va topar amb un pal, però Casals i la seva defensa, l'FC Santa Coloma en bloc, no es van immutar. És com si no hi hagués raons suficients, perquè els israelians tampoc a Andorra van demostrar una superioritat aclaparadora. Així que calma. Bona lletra i a fer feina, i amb el mono de futbol, de purs treballadors, l'equip va continuar ferm i, sobretot, fidel al seu estil. A l'estil Imbernón.

No va ser un partit emocionant ni tan sols vistós, però sí una demostració del paper que pot arribar a tenir el futbol del Principat en el futur. El camí està fet. Al pal matiner del Maccabi va respondre Juvenal amb una ocasió, tímida, sí, però va respondre. El Santa Coloma tenia armes, encara que sabia que la forta calor i la humitat a Larnaca havien de passar factura amb el pas del temps. Mentre això no passava, continuava la guerra com si fos Gaza, on els míssils israelians seguien a la seva buscant palestins, tot i que a Larnaca el futbol israelià no aconseguia fer diana. El porter Eloy va aparèixer en una, dues, tres i quatre ocasions per desbaratar els intents locals, atent a tot, per dalt, sortint a temps, avançant-se als moviments dels davanters. Un filibuster sota pals, el mag de la classificació assolida a Yerevan per a aquesta segona ronda de premi.

Però en la segona meitat, amb el 0-0 encara en el marcador, el que preocupava al tècnic Richard Imbernón, gorra i mà a la boca, rumiant, era la davallada física. Aquesta no va semblar aparèixer, fins que un penal de Mercadé en el 61 va fer que Zahavi inaugurés el marcador celebrant-ho besant la senyera del seu país en guerra.

Amb la llauna oberta, l'FC Santa Coloma no es va amagar i va intentar anar a l'atac. Tímidament, sí, però novament ho intentava. Parra era el referent –inestimable aportació la seva en aquestes dues rondes–, i Juvenal intentava moure el joc amb un Marc Pujol desdoblat, generós com tot l'equip. Un bloc. Però res: el Maccabi al darrera tampoc no tenia cap intenció de cedir, i així la lluita era desigual. Com a Gaza. I llavors va arribar l'expulsió de Badash per agressió, que feia una estona havia ingressat al terreny de joc, i el 2-0 de Ben Haim en el 90 amb la defensa agafada a contrapeu. I tot fet. El Santa Coloma cap a casa. En pau amb sí mateixa per la feina ben feta.

Per a més informació consulti l'edició en paper.