• El parlament de Catalunya celebra un plenari monogràfic per la importància del sector

Foto: NOE

Em permetran que comenci aquestes línies amb una cita categòrica del físic nord-americà David Locke que deia «Els agricultors són els fundadors de la civilització». La frase il·lustra perfectament la importància històrica que ha tingut l'agricultura, lligada a l'economia i al territori, i les múltiples transformacions fins a l'actualitat. De fet, aquesta setmana el Parlament de Catalunya celebrarà un Plenari Monogràfic sobre el món agrari a Catalunya que servirà per establir les prioritats del Govern de la Generalitat per als propers anys.

Aquest debat arriba en un dels moments més oportuns ja que hi ha molts temes pendents de resoldre i que requereixen de respostes urgents des de les diferents administracions públiques i que afecten i preocupen al sector agrari. El debat, al mateix temps, servirà per reivindicar la importància que ha assolit el sector agroalimentari actualment. Per posar alguns exemples sobre el què ens hi juguem; cal saber que l'agroalimentari és el primer sector industrial de Catalunya (excepte la construcció), amb un 3,6% del total del PIB, fent del nostre territori el primer clúster del sector a Europa. A més, la Fira Alimentària de Barcelona és la tercera fira d'alimentació més important del món. Aquestes dades, conjuntament amb un augment de la facturació de les seves empreses, de les exportacions, de l'ocupació i de la innovació any rere any, malgrat la crisi econòmica, ens obliguen a prendre decisions encertades per tal de continuar sent competitius.

Tot i això, aquest xifres macroeconòmiques amaguen realitats complexes i, en alguns casos, extremadament injustes. La dualitat del sector, amb explotacions molt grans o molt petites, i les enormes dificultats dels petits agricultors i ramaders per tirar endavant és un dels principals reptes del present. A més, l'augment constant dels costos de producció i de l'energia i la davallada dels preus que reben els agricultors dificulta, encara més, la seva supervivència.

Si analitzem l'evolució de la renda agrària durant els últims 10 anys, aquesta ha disminuït un 29%. Aquesta situació és deguda a diferents factors. Alguns d'ells tenen relació directe amb el gran augment dels costos de producció, com l'energia, els fertilitzants, l'alimentació dels animals o la mà d'obra. Aquests elements, juntament amb el fet que alguns dels preus percebuts pels productors s'han mantingut o han caigut de manera preocupant, com és el cas dels cítrics (-22%), l'oli d'oliva (-33%) o la fruita seca (-21%), han posat entre les cordes molts agricultors.

Un dels principals reptes és, doncs, la millora de la cadena alimentària i la comercialització per tal de garantir l'equitat de les parts i uns preus més justos. L'Observatori Agroalimentari de Preus és una bona eina per detectar aquests desequilibris, tot i que calen solucions més efectives, a nivell català, espanyol i europeu per garantir que els productors no hagin de vendre per sota dels costos de producció i que el mercat actuï de forma transparent. També cal potenciar els productes locals, amb el comerç de proximitat i certificats de qualitat.

Un altre element essencial per la a competitivitat del sector depèn d'Europa. La manca d'una política agrària comuna adaptada a les necessitats dels agricultors catalans fa que els agricultors catalans siguin dels que menys ajudes públiques reben de Brussel·les. Per exemple, el pagès català rep només el 12% del total dels seus ingressos dels ajuts de la UE, mentre que un pagès alemany en rep el 32%. O el fet que la mitjana de fons europeus dels agricultors espanyols sigui de 5.600 €/any, mentre que la mitjana dels ajuts a França sigui de 20.000 €/any.

També l'accés al crèdit, els deutes i impagaments de l'Administració amb el sector i la simplificació administrativa són altres dels deures a resoldre durant els propers mesos i que no poden esperar més. A més, cal donar facilitats per a la contractació de les assegurances per les pedregades i les destrosses que causen. La setmana passada vàrem viure l'enèsima pedregada a les comarques de Lleida, amb pèrdues quantioses. Això, acompanyat de facilitats per a la instal·lació de les xarxes antipedra. Altres dels temes pendents que caldrà abordar són els augments dels robatoris a les zones agràries i la necessitat d'augmentar la vigilància policial. O un control més eficaç de la fauna salvatge i de gestió dels espais cinegètics i de garanties de les indemnitzacions en cas de danys. Tanmateix, caldrà exigir una resposta urgent, a curt i llarg termini, per a la correcte gestió dels purins de les granges de Catalunya arrel del tancament de les plantes.

Per últim, no voldria deixar passar per alt els incidents de fa pocs dies a la frontera de França amb les destrosses de fruita d'agricultors catalans. Per aquest fet, també proposarem que el Parlament es pronunciï i demani al Ministeri d'Agricultura que reclami la imposició de sancions per part de la Unió Europea a França i que adopti mesures urgents per garantir la lliure circulació efectiva de mercaderies entre els països membres. També caldrà reclamar que la Unió Europea estableixi mecanismes de control i d'estabilitat de preus per tal d'evitar que els productors hagin de vendre per sota del preu de producció.

Crec doncs, que aquest és un debat que ens hauria d'interessar a tots ja que, de ben segur, ens acaba afectant a tots plegats. Ja ho deia Hipòcrates a l'antiga Grècia, «que el menjar sigui el teu aliment i que l'aliment sigui la teva medecina». 

Per a més informació consulti l'edició en paper.