• El mariner d'Hugo Pratt ja té façana per al 2015; aquest any, però, vinil gegant al Museu del Còmic

Projecte de Corto en vinil per a les Fontetes: s'ha desestimat, però dóna idea de com quedarà la façana del Museu Foto: ASSOCIACIÓ DEL CÒMIC

Caldrà una mica més de paciència, però si les coses van bé és possible, molt possible que el 2015 la Massana pugui fardar no d'una, sinó de dues façanes de còmic: el Corto Maltés que el març va desaparèixer del Camí de les Escoles ressuscitarà –amb la seva arracada, la seva cigarreta i la seva cara d'orc repatani– en un edifici que l'Associació del Còmic ja té emparaulat, lluny de les tendres mirades infantils i que el president de l'ARCA, Josep Samarra, no revela per pura discreció. Ja li arribarà l'hora, i serà –ho dèiem al començament– l'any que ve... si el Comú inclou al pressupost una partida ad hoc similar a la d'aquest 2014, és clar. Detallet de res que no serà problema si hem de fer cas al suport públic que el cònsol, David Baró, ha donat repetidament al projecte de les Façanes de Còmic.

L'altra façana no serà pròpiament una façana. O com a mínim, tal com ens la imaginàvem fins ara –pintada directament sobre el mur, com era el Corto maleït– sinó un vinil gegant amb què es recobrirà el Museu del Còmic a les Fontetes. La bona notícia és que l'ARCA vol que aquesta segona pell sigui realitat abans de fi d'any; la dolenta –com haurà endevinat el lector– és que el prota de tot plegat no serà el marineret xungo d'Hugo Pratt, i que caldrà improvisar en els pròxims mesos un substitut a la seva alçada. Una llàstima perquè el projecte que l'ARCA ja havia presentat tenia els espectaculars resultats que veuen en el fotomuntatge d'aquí al costat. El motiu és que els drets d'autor que Norma va cedir gratuïtament a l'ARCA ho eren només per al cas que el Corto es pintés en un mur; el vinil –adverteix Samarra– entra dins de la modalitat de reproducció, minúcia jurídica que obligaria a renegociar les clàusules de l'acord. I com que era impossible lligar-ho tot aquest any, els comiqueros van decidir molt sàviament reservar el Corto per a la façana de veritat i elaborar un pla B, perquè es tracta d'aprofitar el calaix que queda després d'esborrar la façana del Camí de les Escoles i rescabalar Reunió de Papaia, que n'havia actuat de mecenes i es va trobar sense façana i sense diners. Com que el Comú tenia pressupostats 4.000 euros per a una segona façana que s'hauria d'haver executat aquest mateix any, doncs es va tirar d'aquí. Però és clar, amb el que queda no arriba per a una façana.

Per a una façana potser no, però per a un vinil gegant, molt probablement sí. Una operació que a més servirà d'una banda per senyalitzar el Museu del Còmic, avui quasi clandestí, i de l'altra per protegir les col·leccions que s'hi conserven: el vinil cobrirà els vidres del primer, segon i tercer pis, i només deixarà lliure la planta baixa, perquè des de fora es pugui veure el contingut de la sala d'exposicions. Posats a trobar-li avantatges, i conscient com és que un vinil és un vinil i no és una pintura, Samarra opta pel realisme: «Amb el vinil podem utilitzar indistintament un disseny en blanc i negre o en color, el preu és el mateix i la meitat de car que una façana pintada». De fet, un dels problemes de les façanes de veritat és precisament el cost prohibitiu del color, que pot arribar a multiplicar per cinc el pressupost. Aquest va ser, ja que en parlem, un dels motius que l'elecció inicial recaigués en Corto Maltés.

Recapituelm: Corto vindrà l'any que ve, i abans que acabi l'any l'ARCA estrenarà vinil al Museu. Falta per decidir qui serà l'inquilí de les Fontetes. Diu Samarra que hi ha dues opcions obertes: encarregar-li un personatge nou de trinca a un dels dibuixants de casa –Jordi Planellas, Martín Blanco, Montse Mayol– o contactar amb algun dels autors habituals del saló. Opció més remota perquè el rellotge corre –és el que tenen els pressupostos públics, que si no es consumeixen durant l'any, es perden–, convé no entrebancar-se en els drets d'autor i el pressupost serà ajustadíssim. Però l'objectiu és clar: que les Fontetes estreni abric aquest hivern. I l'ARCA, assegura Samarra, compta amb la complicitat del Comú, «que ens ha donat tot el suport, tant per la façana que projectem per al 2015 com per al vinil». Mentre es compleixen aquests bon propòsits, poden aprofitar per passar-se pel Museu i visitar Pirineisme il·lustrat, l'exposició que li consagra a Philippe Lavail a compte dels oficis més o menys tradicionals –tremetinaires, traginers, rabassaires– en vies d'extinció, o directament extingits, i que descobreixen la faceta d'il·lustrador d'un artista més conegut pel seu vessant escultòric –i recordin només la Dama de gel, a la rotonda del túnel del Grau de la Sabata. Així que ja ho saben: cap a la Massana.

Per a més informació consulti l'edició en paper.