• Ho combinarà amb la consolidació dels murs de Sant Serni de Nagol

Restauració de les pintures murals del temple, la tardor passada Foto: TONY LARA

Per fi li ha arribat el torn al retaule major de Sant Pere màrtir, datat entre el 1620 i el 1650 i obra d'autor anònim que els investigadors de la Universitat de Girona que ara fa cinc temporades van catalogar, endreçar i posar odre al barroc nacional no van tenir manies a descriure com el de «més entitat entre tots els que van treballar a les valls andorranes durant els segles de l'època moderna, i també entres els que treballaren a la Catalunya del segle XVII». I ja sabem que els gironins no regalaven els elogis. El cas és que el servei de Patrimoni reprèn aquest estiu la restauració del conjunt, que compaginarà amb la consolidació dels murs de Sant Serni de Nagol –tècnicament, retitrar els paraments de guix de la part inferior dels murs per restitiur-ne el recobriment de morter original– que de fet va començar el juny, s'aturarà l'agost i es reprendrà el setembre. Però havíem vingut aquí a parlar de Sant Pere Màrtir, i cal una primera precisió: Patrimoni ja hi va dedicar la tardor passada una primera campanya. Es tractava aleshores de solucionar els aixecaments i pèrdues que afectaven no el retaule, sinó les pintures murals d'estil neoromànic l'artista catalana Núria Llimona, que daten del 1961 i que tan sols mig segle després ja havien patit un seriós deteriorament. El retaule va quedar pendent, en principi per a primers d'any i finalment –ja se sap– per a la campanya d'estiu. Doncs ja la tenim aquí. Es tracta aquí també de curar-li els aixecaments de policromia que presenten els daurats –ai, els anys– i l'antiestètica acumulació de brutícia que li dóna un aspecte renegrit i apagat. Per a l'anecdotari queda la història recent del retaule, que va ser abandonat a les golfes de la parroquial d'Escaldes –erigida a partir del 1956– i redescobert el 1973 per Pere Canturri –com quasi sempre, ja que en parlem. Acabem consignant el nom dels dos artesans que els investigadors gironins sospiten que s'oculten rere l'autor anònim del retaule: Francesc i Jaume Pedrell, pare i fill, imatgers, retaulers i escultors documentats a la Seu entre el 1635 i el 1652.

Per a més informació consulti l'edició en paper.