Eloy Casals, ahir a Aixovall quan va arribar l'equip des de Yerevan Foto: ÀLEX LARA

PORTER DEL FC SANTA COLOMA

Eloy Casals era ahir l'home del dia. Dimarts va marcar el gol que significava el passi a la segona ronda de la Champions per al seu equip, l'FC Santa Coloma. Un gol a Yerevan que ha fet la volta al món perquè ell és porter, perquè va marcar en el minut 95. Coses que passen una vegada en la vida. Ahir arribava amb l'equip al Principat, cansats, però pensant en seguir vius en la competició.

–És vostè en boca de tothom.

–Ara comencem a ser conscients de tota la repercussió que està tenint. Evidentment per nosaltres va ser molt gran, però no esperàvem que tingués tanta repercussió aquest gol i el passi a la següent ronda.

–És que no és normal que un porter marqui, i que marqui com ho va fer vostè. Semblava un davanter-centre pur.

–La veritat és que no és normal, és més, jo no pensava ni tocar la pilota quan vaig pujar. Simplement pensava en acumular jugadors a dalt i a veure si passava alguna cosa. Que em caigués el rebuig i fer el que vaig fer, és un efecte inconscient, de trobar la pilota per allà morta i pensar ‘he de tirar com sigui', però gairebé pensant en traure un córner o un rebot o qualsevol cosa, però després mira, l'alegria immensa que va entrar directa.

–Vostè ja havia pujat a rematar en el minut 92, i després torna en el 95, que és quan marca. Richard Imbernón, el tècnic, ¿li va dir que ho fes o va ser iniciativa pròpia?

–La veritat és que dins meu, quan va passar el minut 85 o així, ja tenia pensat que si hi havia algun córner o alguna falta havia de pujar. Ja era el mateix perdre 3-1 que 4-1, i que passés el que passés. Crec que va ser una simple mirada, jo vaig tirar cap a dalt i ell no va dir el contrari. Tots sabíem que havíem de posar gent a dalt.

–¿Com és exactament la jugada?

–És una falta que treu el Marc Pujol buscant al nostre punta, Iban Parra, i jo també el conec i sé que quan ell salta de cap la pilota o la toca ell o queda dividida. En aquell moment que puja la pilota jo em vaig començar a apropar a la zona on estava la lluita aèria i la pilota m'acaba arribant a mi. Estic una mica d'esquena, i de seguida d'un toc m'intento girar per xutar a porteria.

–I la bogeria...

–Sí, sí. Vaig començar a córrer cap al córner més proper, tot sol cridant, i després van venir els meus companys, em van frenar, em van tirar al terra, se'm van tirar a sobre... va ser indescriptible i inoblidable.

–¿Ha vist la repercussió que ha tingut la seva acció tant en xarxes socials com en la premsa internacional?

–En aquell moment no ets conscient. Després del partit ja comences a rebre trucades d'amics, de premsa, de la tele... en realitat és una satisfacció perquè en el fons el nom del nostre club i d'Andorra està donant que parlar, i potser això és el més important.

–¿Sorprés?

–Després del partit em va superar una mica perquè no estic acostumat a fer tantes entrevistes, però ho porto amb orgull perquè ho faig per parlar del meu club i del país on estic. Estem tots encantats, està el Ilde Lima més content que un nen, Juvenal que ha jugat on ha jugat i és qui més il·lusió sembla tenir... tots, fins i tot els que han jugat menys. Estem en un núvol, sabem que hem fet una cosa molt gran. Vaig marcar jo, però si hagués marcat qualsevol altre estaríem igual de contents. Portem un somriure que ens durarà dies.

–Vosté va arribar a Andorra com a preparador de porters de la Federació però va acabar tornant a jugar.

–Sí, vaig venir a Andorra per la Federació i després em va sortir la possibilitat de poder jugar en la lliga perquè és amateur, com a hobby perquè al cap i a la fi fa molt anys que jugo, i per no deixar-ho d'una manera tan immediata, vaig tornar-hi. Ara teníem la il·lusió de classificar-nos per a aquestes competicions europees i aquest any en el meu cas era voler debutar a la Champions, i no hi ha millor manera de fer-ho que d'aquesta manera.

–Ara es parla molt d'aquest gol que va assolir davant del Banants, però en el partit d'anada al Comunal vostè va donar un recital d'aturades i seguretat sota pals.

–Jo la veritat a nivell col·lectiu i a nivell personal estic molt satisfet del que hem fet i del que he fet. Al final el que ho ha aconseguit és l'equip, i les sensacions que hem donat en els dos partits han estat immillorables. Crec que hem estat superiors al rival, tret de deu o quinze minuts, que és quan vam rebre els dos gols només començar la segona part a Yerevan, però si no haguéssim passat m'atreviria a dir que el futbol hagués estat injust. Crec que hem estat superiors en l'eliminatòria.

–Ara el Maccabi de Tel Aviv d'Òscar Garcia. ¿Una altra història?

–Segur que serà un equip molt més superior a nivell tàctic, tècnic, físic, en tots els sentits, però el que nosaltres tenim és una il·lusió insuperable i les ganes d'enfrontar-nos a un rival com el Maccabi amb l'estatus que té i l'entrenador que té, que és bastant conegut, jugarem amb la intenció que ells no ho tinguin fàcil. Sempre sent realistes que això és molt complicat, però com a mínim donar una mica d'emoció a l'eliminatòria.

–Frase de Richard Imbernón després del partit: «Eloy és molt gran, i avui encara ho és molt més».

–El mister és un crack, una persona molt carinyosa, amb molt bon tracte, i estem encantats amb ell.

Per a més informació consulti l'edició en paper.