• La resta de complements es regeixen per uns paràmetres fixes

L'edifici administratiu de Govern. Foto: ÀLEX LARA

El ministre portaveu, Jordi Cinca, va justificar ahir que tots els complements de responsabilitat afegida (CRA), que es concedeixen a funcionaris que ocupen un càrrec més elevat que els pertocaria, «estan regulats per llei» i es regeixen «per uns paràmetres fixes» que estableix cada legislatura. Això sí, també va reconèixer que s'ha fet una excepció amb un càrrec concret, el del director de Duana i Tributs, perquè es tracta «d'una situació excepcional» per tractar-se «d'un càrrec d'altíssima responsabilitat». És per aquest motiu que es va decidir concedir-li un CRA de 4.161 euros mensual, quantitat que s'ha de sumar al seu salari net de cada mes, i que suposen entre els dos 7.000 euros mensuals.

Així, i arran d'una informació apareguda al diari Bon Dia, Cinca va lamentar que hagin sortit a la llum els sous d'alguns funcionaris que exerceixen càrrecs directius. Fins i tot va explicar que el cap de Govern, Toni Martí, es va reunir ahir amb tots ells per «manifestar-los el seu suport».

El ministre va informar que els CRA es concedeixen seguint uns paràmetres matemàtics que dicta la llei, a excepció dels directors, que es concedeixen al parer de cada legislatura. En l'actual, tots els directors han de tenir un salari superior als 3.500 euros, i es concedeix 500 euros a aquells que ja superen de base aquesta quantitat. A més a més, es respecten els CRA d'anteriors legislatures, de manera que la quantitat total pot arribar a ser superior als 1.500 euros.

Però hi ha «l'excepció» del director de Duana i Tributs, perquè «és un lloc excepcional,, d'una responsabilitat excepcional i que es va concedir en un moment excepcional». Cinca va afegir que es congratulava d'haver pres aquesta decisió «perquè és la correcta» i «ho tornaria a fer».

D'altra banda, el ministre portaveu també va assegurar que és «pervers», ara que han sortit els salaris a la llum, «comparar» sous entre funcionaris, perquè estem parlant «de mons diferents que provenen de realitats diferents» (no es pot comparar un Policia amb una directora d'educació, per exemple). Sí que va reconèixer, en qualsevol cas, «una disparitat salarial important» i, per tant, la necessitat de «tornar-nos a asseure i replantejar-nos» la Llei de la funció pública.

Per a més informació consulti l'edició en paper.