• Fa un any va patir una embòlia pulmonar i la van trobar desmaiada, sense aire H Van ser dos mesos de recuperació i de vigilar cada moviment H Acaba de guanyar la Volta als Ports

Yolanda López, amb el mallot de l'ACA, el seu club Foto: ÀLEX LARA

Embòlia pulmonar bilateral massiva. Aquest va ser el diagnòstic que Yolanda López, guanyadora de la passada edició de la Volta als Ports d'Andorra, va rebre el 18 de juliol de l'any passat després que la recollissin, desmaiada, en la porta del seu despatx a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, on treballa com a metgessa de rehabilitació. Des del moment fatídic fins el triomf del passat dia 6 han passat moltes coses, tantes que encara ella dubta del seu cos quan nota algun canvi brusc. Dies d'immobilització a l'hospital, mesos de repòs a casa i sortides a l'aire lliure de mica en mica, per pensar en entrenar primer 10 minuts, després 20, després 30, i pujant, depenent del que digués el seu cos.

31 anys i cap risc de patir una malaltia com aquesta. Les anàlisis, a dia d'avui, ofereixen una recuperació absoluta que fins i tot sorprèn els metges que l'han tractada. Yolanda, que sempre ha dedicat gran part del seu temps lliure a fer esport, es pujava per les parets l'estiu passat, quan era a l'hospital i després a casa. Res a fer excepte reposar. Més de dos mesos. Feia unes poques setmanes que havia participat a la Quebrantahuesos 2013 i a la Volta als Ports, que no va acabar. «En la Quebrantahuesos ja em vaig notar malament, en el Portalet anava morta, i després en la Volta als Ports... és que no podia, en la primera rampa de la Rabassa em notava com si tingués asma...», afirma durant l'entrevista en el bar de l'hospital on li van salvar la vida.

«Després d'aquella Volta als Ports em vaig fer proves i el tractament que em van fer els metges era per asma», explica, fins que aquell 18 de juliol de 2013, camí de l'hospital per treballar, caminant, havia d'aturar-se pel carrer per agafar aire. Ella calcula que tenia un 20% de capacitat pulmonar, però va arribar al despatx, o quasi, perquè allà va caure a terra. «Un síncope». Urgències, proves, un Tac, i descobrir «els dos pulmons tapats i el cor tocat perquè es va dilatar». Hipertrofiat per l'intent de bombejar sang que no arribava al seu lloc per culpa del trombo que ella patia. A partir d'aquí, set dies a la UCI «sense poder moure'm per res», vuit a planta i després a casa sense fer res dos mesos. D'aquella època de descans recorda com la seva parella, Pep, es va acoblar al seu ritme de vida. «Ell sortia a entrenar abans que jo em llevés, la veritat és que s'ha adaptat al meu ritme sempre», diu. El Pep, ciclista com ella, va ser el pacient company que l'animava a fer un dia una passejada de cinc minuts, i un altre d'una mica més, fins que ella, o el seu cos, digués.

D'aquesta manera va començar a recuperar-se amb rapidesa. Als quatre mesos, ja podia fer vida normal, i durant l'hivern va estar fent esport, amb seny, cuidant i mesurant els esforços, per començar a córrer en primavera, amb el permís dels metges. Cursa de bicicleta de muntanya als Monegros, Terra de Remences o Ribagorça, totes en el Top10, i la Tres Nacions, al podi, tercera. Fins la Volta als Ports, on va guanyar, i on va arribar just la setmana posterior a fer una estada als Dolomites, 760km pujant aquells ports durant set dies. És a dir: Yolanda López està recuperada, amb dades a la mà. Ella ho nota, però encara s'examina dia a dia. Ara escolta el seu cos.

Per a més informació consulti l'edició en paper.