• Un grafiti a la placeta de Sant Esteve de la capital s'afegeix a la galeria del Valira d'Escaldes

Barqueta de paper ancorada a la placeta de Sant Esteve de la capital. A la galeria, Betty Bomb. Foto: MÀXIMUS

El land art ha sigut històricament un corrent oficialista, que ha comptat amb les simpaties de l'establishment: queda cool, in i fashion, i encara més des que s'ha associat a conceptes tan correctes com el reciclatge i la sostenibilitat. Només cal recordar que els dos grans projectes de land art a casa nostra –el simposi d'escultura convocat el 1991 amb motiu del 25è aniversari de la CASS i la ruta Homes de ferro, un decenni després– van ser impulsats per la parapública i pel ministeri de Cultura, respectivament. Per no parlar de la biennal que prepara Reunió de Papaia per al 2015, en què ha involucrat el ministeri de Turisme i –molt probablement– els set comuns. Tot el contrari, en fi, que l'street art, fill del grafiti i el germà no només pobre sinó sobretot dolent, suburbial i transgressor, que va néixer com un desafiament a la cultura establerta i (diguem que) a la propietat privada. És clar que aquestes premisses les estan trastocant el talent i l'èxit universal de Bansky, el britànic que aconseguirà elevar l'street art als museus, ja ho veuran. Perquè una obra d'street art amb totes les benediccions oficials grinyola, que volen que els digui.

Una cosa semblant passa amb els murs habilitats per ajuntaments i comuns perquè els grafiters locals es desfoguin: com el del passeig del Valira, ben bé sota Caldea, on fa uns anys hi van aparèixer els stencils –que es diuen així perquè es fan amb plantilla, en anglès, stencil– d'aquí al costat: les referències a la cultura popular passades per un cert sedàs de denúncia política conviuen amb el gust característic pel joc conceptual –la prohibició de pintar grafitis... pintada amb grafiti– i que arriba al paroxisme amb un rètol grafitejat que emula els del carrerer escaldenc, pont de Tosca inclòs, i que porta el nom de la via: Avinguda Street Art. En aquesta col·lecció ja venerable li ha sortit un cosinet a la capital: aquesta barqueta de paper que ha ancorat en plena placeta de Sant Esteve, amb una cadena feta de boles de pres estil germans Dalton, i que aprofita audaçment l'escaló que fa el mur i el consegüent canvi de color per evocar el fons marí. En fi, no direm que sigui un Bansky, però potser és el més semblat a una genuïna obra d'street art –espontània, autàrquica, indepenent, sobirana i anònima– que hem vist els últims temps per aquí dalt. Val que al centre històric també hi grinyola (una mica). Però coses molt pitjors hi ha. Així que a veure el que dura.

Per a més informació consulti l'edició en paper.