• Benet aporta dades sobre els militars francesos d'Arajol: els va cridar Baulard i tenien la base a Porte

Retrat de grup a la carretera de la Massana, ara amb un dels gendarmes de Baulard; al costat, una altra escena des de la terrassa del Paulet Foto: col·lecció casimir arajol

Doncs no: no van venir cap al final de la Guerra Civil espanyola, com especulàvem aquí mateix deu dies enrere, sinó al començament; i i ho van fer a instàncies del coronel Baulard –ja saben, el comandament dels gardes mobiles que el Copríncep francès ens va enviar per desalentar l'aventurerisme dels incotrolats– que exactament el 25 de novembre del 1936, quatre mesos després d'iniciada la conflagració, proposava als seus superiors que enviessin al país (o rodalies) un destacament d'«eskieurs militaires» per garantir la circulació del correu postal entre Andorra i França. Ho diu amb la boca petita, perquè és de moment una hipòtesi que ha de ser contrastada documentalment, Claude Benet, autor, segur que ho recorden, de Guies, fugitius i espies i que és probablement, amb el permís d'Amparo Soriano, la màxima autoritat sobre aquesta convulsa, apassionant i encara avui fosca època. El cas és que, continua Benet, els skieurs van plantar el quarter general a Porte –ni a Ospitalet ni a Acs– des d'on pujaven i baixaven (o al revés) amb els sacs de correus. Cal pensar que els esquís els guardaven per a l'hivern, i que fins que la neu obligava a tancar Envalira el servei el feien de forma motoritzada. Una situació absolutament inèdita i conseqüència directa de la Guerra Civil, perquè Espanya i França havien firmat el 1930 un conveni per facilitar precisament el trànsit postal per l'altre costat quan la climatologia impedia fer-ho per la frontera natural.

Així que tenim d'una banda els esquiadors militar de Baulard –que a la vegada molt probablement siguin els que Pere Canturri recorda baixant en corrua des del port d'Envalira i en direcció al Pas de la Casa– i de l'altra els militars del 28ème Génie rescatats de l'oblit pel bibliòfil Casimir Arajol en aquella estupenda sèrie de fotografies que avui completem amb una nova entrega inèdita. ¿Són els uns i els altres els mateixos? Benet deixa en l'aire la resposta fins que aparegui la prova fefaent. Potser un registre que identifiqui la unitat a la qual pertanyien els skieurs... En qualsevol cas, especula que la nul·la petja que van deixar en la memòria col·lectiva probablement sigui deguda al fet de no estar estacionats al país sinó a Porte, i que complementaven les funcions essencialment policíaques que exercien els gendarmes de Baulard: «És molt possible que els andorrans del moment no en fessin distinció». De fet, i contràriament al que afirmàvem dies enrere, en les fotografies que reproduïm aquí al costat sí que hi trobem escenes en què soldats del 28ème Génie i gardes mobiles confraternitzen relaxadament en un punt de la carretera de la Massana. Encara més: també accedeix a retratar-s'hi un dels agents del nostre servei de Policia –¿qui?– en aquest cas a les escales del Paulet, que en algun moment va servir de seu del destacament com proven les imatges preses des del balcó d'una de les habitacions de l'hotel, amb Escaldes al fons.

Benet, en fi, ha aportat un bon raig de llum a l'enigma dels sapadors. Falta per comprovar –insistim-hi– si es tracta de la mateixa unitat que Baulard va fer venir, però els indicis semblen apuntar en aquesta direcció. Falta també per confirmar quina era exactament aquesta unitat –¿el 28è regiment d'enginyers? ¿El 28è batalló? ¿El 28è de transmissions?– i sobretot fins quan van prestar els seus servies d'enllaç postal. Tampoc no estaria malament conèixer el nom del seu comandant –potser va deixar un dietari de l'aventura andorrana, extrem al qual eren molt aficionats dels militars francesos, mirin el cas de Baulard– i quin va ser el seu destí en la imminent Guerra Mundial. Però si hem arribat fins aquí, no dubtin que arribarem fins al final d'aquesta història. És qüestió de temps.

Per a més informació consulti l'edició en paper.