• L'Arxiu Nacional ingressa el fons Marc Pantebre, una setantena d'imatges d'entre els anys 30 i 70

Consell General: el mestre Orelleta, Josep Coma i el secretari, Bonaventura Riberaygua, el... ¿1934 Foto: FONS MARC PANTEBRE / ARXIU NACIONAL D'ANDORRA

«Andorra. El rei que, quan va ser arrestat per violar una ordre d'expulsió de Madrid, va ser identificat com a Boris Skossyreff, nascut a Lituània, que va servir a l'Armada britànica durant la Guerra. Sostenia que era una reencarnació de Don Quixot i que volia defensar els interessos espanyols davant de les pretensions franceses sobre la minúscula República d'Andorra, just a la frontera entre ambdós països. 8/4/34». Aquest és el text que figura al revers del retrat del nostre bon rei Borís que tenen aquí al costat. Una desena mal comptada de línies amb què l'agència Wide World Photos resumia telegràficament la carrera de Borís, i que és una de les moltes i estupendes sorpreses que depara el fons Marc Pantebre, que acaba d'ingressar a l'Arxiu Nacional.

No es tracta, és veritat, d'aquests fons oceànics estil Plandolit o Bordalba que només apareixen una vegada a la vida (o dues); però entre la setantena de còpies en paper i datades entre el 1931 i el 1973 que constitueixen el fons Pantebre hi ha estampes tan insòlites com la dels cònsols obrint l'armari de les Sis Claus o la de l'agent del servei de Policia portant-li el bol al pres de torn –la tenen a la portada d'EL PERIÒDIC–, i sobretot, sobretot, una mirada periodística que complementa els fons coetanis conservats a l'Arxiu, de tipus familiar i que quan treuen la càmera al carrer rarament se surten del paisatge reglamentari. La major part de les fotografies del nou fons són còpies d'agència i tenen per tant una declarada voluntat informativa. D'aquí surten escenes tan pintoresques com aquesta de l'armari de les Sis Claus, datada el 1936 i molt probablement preparada: d'aquí que hi falti un dels (suposats) cònsols, i que només el de més amunt tingui la clau a la mà. La resta ho fan veure. Però es tractava d'il·lustrar aquest exòtic artefacte als clients de l'agència, i la foto ho aconsegueix.

De la mateixa agència –Wide World– és el retrat de grup dels Molt Il·lustres Consellers, encorbatats i hieràtics a la sala noble de Casa de la Vall, sense data però probablement coetani de l'anterior, i amb què l'anònim autor demostra una clara voluntat expressionista: mirin el joc d'ombres que es projecten a la paret, i fins i tot aquesta inquietant taca de formes hitchcockianes a mà esquerra, just a sobre de Bonaventura Riberaygua, el secretari del Consell a l'època. L'acompanyen Bonaventura Armengol, el mestre Orelleta –el primer per l'esquerra– i entre els dos, Josep Coma, de Casa Nyerro, tots dos consellers per la capital. Però, ¿i la resta?

Havíem començat, en fi, amb Borís, i abans de continuar endavant acabarem amb ell: a banda del text de l'agència, el revers de la còpia inclou dues estupendes anotacions manuscrites: «Boris 1º, titulado rey de Andorra», i «Timador famoso España». ¡Com s'ha de veure el Príncep Sobirà i Defensor de la Fe! Queda per resoldre un últim enigma relacionat amb el nostre fugaç monarca: la foto està datada el 8 d'abril del 1934... quan encara faltaven tres mesos pel cop d'estat que va acabar amb la intervenció de la Guàrdia Civil, el trasllat a Madrid i la deportació a Portugal. Però el text dóna a entendre que ja a l'abril remena amb l'assonada andorrana i que ja ha tastat la proverbial hospitalitat de la policia espanyola. Un enigma més per a la biografia sensacional del nostre monarca de pega.

A més de Wide World, les altres agències presents al fons Pantebre són Trampus, Delius i Keystone Press. De la primera hi ha alguns clàssics de l'època, des dels gendarmes de Baulard –som per tant el 1933– fins a les eleccions d'aquell mateix any que van merèiexer –cosa estranya– l'atenció dels mitjans catalans, i que van tenir el seu quartet d'hora de glòria fins i tot a La Vanguardia: són els dies de la (ejem) revolució, l'ocupació del Consell pels joves irats, i de les successives vagues dels treballadors de Fhasa. S'entén que el Copríncep francès ens enviés Baulard per posar una mica d'ordre per aquí baix.

En fi, que els homes de Trampus hi eren per deixar-ne constància, i els seus gendarmes s'afegeixen als que també apareixen als fons Ribiere, Sirés, Fornells i Plandolit –per no sortir-nos de l'Arxiu Nacional. L'agència Delius hi aporta una sèrie clàssica sobre Casa de la Vall –ja saben: la porta noble, la clau gegant, el nen de torn– i el Consell General posant en ple amb un lívid bisbe Guitart: una imatge que s'assembla sospitosament, ai, a la de Claverol. I deixem-ho aquí. I hi ha finalment un bon tou de fotografies –còpies en paper, repetim-ho– de temàtica paisatgística i per tant més convencional: Envalira, el refugi de Fra Miquel, Soldeu, Incles, Ransol, Canillo, un Rosaleda pràcticament sol, Radio Andorra, el Serrat, Ordino i naturalment, Escaldes i la capital. I tanca la col·lecció la qüestia del 1973, que el Síndic Julià Reig li va portar en persona al Copríncep Pompidou a l'Elisi, el 16 d'agost del 1973.

Per a més informació consulti l'edició en paper.