• «El cap de Govern i jo mateix hem dit que respectaríem la decisió de l'executiu anterior [sobre Canòlic, Juverri i Aubinyà]»
• «L'objectiu és que la proposta passi pel Consell de Ministres el juliol, i que el Nomenclàtor en paper es publiqui aquest any»

El ministre Esteve haurà d'arbitrar entre Encamp i Canillo perquè el litigi territorial no eternitzi el nou Nomenclàtor Foto: ÀLEX LARA

MINISTRE DE CULTURA

Clot de Maià, el Maià, font dels Clots, camí del Port Dret, riu de Sant Josep i tartera del Goter: aquests són els sis topònims que es disputen Encamp i Canillo i que han retardat inopinadament l'aprovació del nou Nomenclàtor, que ha de substituir el del 2010 i que ha de concloure d'una vegada aquesta obra de la Seu a l'andorrana que fa deu anys que cueja. Encamp els vols amb doble adscripció (C/E) fins que es resolgui el litigi, i Canillo només accepta l'adscripció única (C), la mateixa que apareix al Nomenclàtor del 2010 i a la Geografia i diccionari geogràfic de les Valls d'Andorra. Al mig, el ministre de Cultura, Albert Esteve, que a més s'ha hagut d'empassar la hac de Canòlich, la b de Juberri i la v d'Auvinyà, corregint la Comissió de Toponímia, tornant a donar la raó als lauredians i consolidant un monumental nyap ortogràfic.

–El nou Nomenclàtor s'havia d'aprovar la setmana passada. Però no. ¿Què va passar?

–Tenim una sentència que ens obliga a publicar el Nomenclàtor. Per això vaig demanar a la Comissió de Toponímia (CT) que tanqués els serrells pendents abans del 31 de maig. La idea era portar la proposta al Govern, però van sorgir els problemes que sabem i vaig decidir treure-ho de l'ordre del dia per parlar-ne abans amb els tècnics dels comuns i els cònsols.

–¿I en quina fase ens trobem?

–La setmana que ve em reuneixo amb els tècnics a veure com solucionem el problema que tenim amb aquests sis topònims. En realitat no és un problema de toponímia sinó de delimitació territorial. Es tracta d'evitar que el Nomenclàtor acabi a la Batllia: en el moment que un Comú recorri ens passarem dos anys més sense publicar -ho.

–En resum: Encamp pretén que aquests sis noms de lloc es publiquin amb la doble adscripció, i Canillo no ho vol. Difícil solució.

–El problema no és el pdf amb la doble adscripció; sembla que tant Encamp com Canillo ho accepten, això. El problema vindria amb l'edició en paper. Però mentrestant ens haurem donat dos o tres mesos per negociar i buscar un acord. No serveix de res que el Govern, que en matèria de toponímia té l'última paraula, imposi una solució si després ens ho recorren a la Batllia.

–L'objectiu és que el Nomenclàtor es publiqui en paper d'una vegada. ¿Per a quan ho veu factible?

–L'objectiu és que el juliol la proposta passi pel Consell de ministres i tinguem el pdf tancat, i que l'edició en paper es publiqui aquest any. Per això em reuneixo amb els tècnics, i si arribem a un acord el presentarem als cònsols perquè hi donin el vistiplau. Però insisteixo: no és un problema de toponímia. Els cònsols tenen la sensació que si accepten una o altra solució estan avalant un precedent, i per això s'hi miren tant.

–El que està clar és que perquè hi hagi acord i es publiqui en paper, algú haurà de cedir. ¿I si no hi ha acord?

–Una solució podria ser que aquests sis topònims no apareguin al Nomenclàtor. N'hi ha d'altres que no hi surten per evitar precisament polèmica. La Solana d'Andorra, per exemple, tot i que n'hi ha uns quants que sí que hi podria aparèixer perquè Canillo i Encamp hi estan d'acord. Podria ser, perquè fins al moment que es publiqui en paper s'hi poden afegir nous topònims.

–Abans d'imposar l'adscripció simple o la doble, vostè preferiria retirar-los i eliminar així el problema.

–Primer hem de veure quina és la seva posició. I actuar en conseqüència: si per evitar problemes s'han de treure, així ho proposarem al Govern, que serà qui decidirà.

–Perdoni, però, ¿no hauria sigut ara el moment de tornar a batallar pels topònims Canòlic, Juverri i Aubinyà, que són els únics que avala la CT?

–El cap de Govern i jo mateix ja vam dir en el seu dia que respectaríem la decisió que va prendre l'executiu anterior.

–Així que mai s'han plantejat revisar-ho i que Canòlich, Juberri i Auvinyà es quedaran com reclama Sant Julià?

–Així és.

–¿Amb quins arguments el ministeri desautoritza per segona vegada la CT?

–Li posaré un exemple: suposem que vostè adopta un nen, i que al cap d'uns anys els pares biològics reclamen aquell nen. Biològicament, aquella criatura no és filla seva, però els sentiments també compten. I amb Canòlich passa en certa manera això: hi entren en joc els sentiments dels lauredians, i si treure la hac pot ser traumàtic, crec que hi ha casos com aquest en què s'han de tenir en compte altres criteris, a banda dels purament científics.

–¿Quina autoritat en matèria ortogràfica té el Govern, per no dir el Comú?

–El que hem fet és el que havíem de fer: demanar assessorament tècnic, tenir-lo en compte i, en aquest cas, decidir en un altre sentit.

–¿Ja sap que Canòlich serà l'únic topònim català acabat en hac? Ni Vic, ni Montjuïc ni Hostalric...

–En alguna cosa hem de ser diferents.

–En aquesta mateixa línia: ¿per què Canòlic, Juverri i Aubinyà no, i en canvi Bixessarri, Certers, Moixella i Serni sí?

–En el seu moment hi va haver la polèmica que tots recordem, que es va tancar amb l'acord a què van arribar el Govern i Sant Julià, i hem decidit mantenir aquest acord per no atiar-la de nou..

–Queda clar. Permeti'm que li demani pel Rosaleda: ¿quins serveis del ministeri està previst que s'hi traslladin, exactament?

–Tots excepte l'Arxiu Nacional i la Biblioteca. És a dir, Patrimoni Cultural, inclòs el dipòsit, la Biblioteca Nacional, Política Lingüística i els serveis administratius del ministeri.

–¿I el ministre?

–No tindria sentit que es quedés sol en un altre edifici.

–¿Qui calendari tenen?

–De moment tenim un preestudi que ens ha servit per comprovar que l'edifici té prou superfície per encabir-hi tots aquests serveis. Ens falta concretar la distribució interna. El calendari el marcarà el pressupost, i ara estem fent les previsions per mira d'incloure'l en el del 2015.

–Un termini raonable, ¿seria...?

–Ara mateix no sabem si en faríem prou amb un any o ens en caldran dos.

–¿Alguna idea del que pot costar, adaptar l'edifici?

–No.

–Pel Rosaleda hi han passat un geriàtric, un teatre, un institut de Batxillerat, el Museu de l'Automòvil, el casino i la seu de la Justícia. ¿Per què aquesta vegada ha de ser la de debò?

–Confio a trobar el suport suficient al Govern per incloure-ho al pressupost, i al grup parlamentari perquè l'aprovi.

–¿I què passa amb l'Arxiu, que sembla el més precari dels equipaments de Cultura?

–És evident que cal una solució per a l'Arxiu. Però ha de ser una solució assumible, i ens hem trobat que cap dels edificis públics es pot adaptar a les necessitats específiques d'aquest servei. Amb el Rosaleda solucionarem un altre problema, que era el de Patrimoni. I si, ens quedarà l'Arxiu.

–Martí va dir que s'havia treballat coordinadament amb el cònsol d'Encamp. Però dies abans del discurs d'orientació política Jordi Mas encara demana que s'hi traslladés la seu de la Justícia, al Rosaleda...

–Tan tel cap de Govern com jo mateix hi hem parlat diverses vegades, sabia que teníem aquesta idea al cap, però no ho va dir públicament per una qüestió de confidencialitat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.