• Reunió de Papaia impulsa una biennal que s'estrenarà el 2015 i deixarà una instal·lació permanent

Simulació de la instal·lació de llum, un canó làser que projectarà un feix de llum al cel des d'un espai emblemàtic, en aquest cas la Casa de la Vall Foto: REUNIÓ DE PAPAIA

Pere Moles, el pare de la criatura, ho té coll avall: no només pel suport entusiasta que ha trobat en Francesc Camp –el ministeri està decidit a aportar-hi 17.000 euros a través d'Andorra Turisme, segons va avançar en la reunió de cònsols que va tenir lloc ahir a Escaldes– sinó en les parapúbliques –FEDA i Andorra Telecom– i també en el grapat d'empreses privades que han cregut en el projecte i estan disposats a esponsoritzar la Biennal Land Art Andorra. Si tot surt com està previst, la primera edició tindrà lloc entre l'1 d'octubre i el 30 de novembre, i es tracta –breument– de convertir el nostre racó de món en la capital europea d'aquest moviment artístic sorgit als anys 60, que té els seus màxims exponents en el búlgar Christo, l'alemany Joseph Beuys, el nord-americà Richard Serra i l'espanyol Agustín Ibarrola, i que consisteix a intervenir en el paisatge amb materials procedents de la naturalesa, i que els últims temps ha afegit a la seva primigènia intenció artística una càrrega conservacionista parant especial atenció en les energies renovables i el reciclatge.

Res de nou sota el sol, admet Moles –l'ànima de Reunió de Papaia– perquè un primer experiment de Land Art va tenir el lloc a principis dels anys 90 amb ocasió del 25è aniversari de la CASS: ens en va quedar un llegat monumental –i avui semioblidat, tot sigui dit– en forma d'instal·lacions disseminades per tot el territori. Segur que recorden la Tempesta en una tassa de te, de Dennis Oppeneheim, al coll de la Botella; el Robot en suspensió, de Van Hoeydonck, a Prada Casadet, o les Estructures autogenerades, de Jorge Dubón, al coll d'Ordino, per citar-ne només tres de les set d'aquella aventura pionera i quasi visionària. La diferència és que allò va ser flor d'un dia mentre que la Biennal neix –com el seu nom indica– amb la vocació de convertir-se en una cita de periodicitat fixa, aprofitant –diu Moles– el renaixement del Land Art –els últims anys han sorgit iniciatives similars a Escòcia (Environmental Art Festival, Dumfries & Galloway), França (Festival Cabanes, Mosel·la) i Dinamarca (Land Art Generator Initiative, Copenhagen)– i amb l'objectiu declarat de convertir-se en ganxo de turisme cultural en plena temporada baixa. D'aquí la complicitat que Reunió de Papaia ha buscat (i trobat) en el ministre Camp.

Ras i curt, la Biennal tindrà dos cartells paral·lels: d'una banda, el diguem-ne professional, amb l'erecció de catorze instal·lacions efímeres –dues per parròquia– en espais emblemàtics. D'aquí també la necessària implicació dels comuns, a qui Moles va vendre la idea en la reunió de cònsuls d'ahir. El projecte preveu que una d'aquestes catorze instal·lacions es construeixi amb materials no peribles i que quedi com a llegat de cada edició de la Biennal. A banda d'aquest cartell professional, també inclou el que de moment s'anomena Zona Loop, un espai obert a escoles, tallers, associacions i artistes locals; en total es compta que hi participin una quarantena, i a diferència dels primers –que s'ubicarien en espais més o menys apartats dels nuclis urbans–, la Zona Loop es dissenyarà com una mena de circuit fàcilment acsessible i que es pugui recórrer a peu: les Pardines, el llac d'Engolasters o Naturlància, per posar tres exemples.

En paral·lel a aquestes manifestacions d'estricte Land Art, la Biennal pararà també especial atenció a les noves tecnologies amb tres «accions» paral·leles: una instal·lació de llum amb canons làser –de l'estil del Global Rainbow amb què es va inaugurar l'Olimpíada Cultural de Londres; una altra instal·lació de «realitat augmentada en 4D», accessible a través de l'iPad i dispositius mòbils, i una tercera instal·lació d'«imatge en perspectiva», consistent en la projecció de figures geomètriques. I tot, previsiblement, des d'espais simbòlics com ara Casa de la Vall, Caldea i anar fent.

¿Quant costarà, tot això? El projecte inicial s'enfilava fins als dos milions d'euros. Xifra que s'ha anat rebaixant fins a una quantitat que oscil·larà entre els 300.000 i els 400.000, procedents del patrocini privat i l'institucional –Moles ha proposat que cada comú hi aporti 10.000 euros cada dos anys– i que es tancarà al setembre: depenent del pressupost final es podrà comptar amb artistes de més o menys caixet. Però l'objectiu –insisteix– és que la criatura sigui viable i neixi com està previst l'octubre del 2015. Amb aquests diners, o amb els que siguin: «És el moment d'afegir-se en aquest incipient renaixement del Land Art. Tenim possibilitats de convertir-nos en una cita de referència a Europa en poc temps. Els diners no seran un problema».

Per a més informació consulti l'edició en paper.