• El cartell es completa amb Strombers, uns altres veterans de la carretera

Els Pets compareixen el 25 de juliol amb L'àrea petita; La Unión, l'endemà amb Hip.gnosis Foto: EL PERIÒDIC

Com deia Ramón y Cajal, els experiments, amb graciosa. O encara millor, res d'experiments. Això és el que deuen pensar a la Unió Proturisme d'Escaldes, que ha tirat de vaques sagrades per al cartell de la festa major i ha lligat tres grans concerts que només tenen un però: el mateix cartell es podria haver programat fa un decenni; i si estirem una mica, dos, fins i tot tres. Ras i curt: risc zero i una oferta musical que enganxarà (potser) els veterans i els molt veterans, i que (molt probablement) a les noves generacions els sonarà al Plistocènic Inferior, més o menys. Tampoc és que Escaldes sigui en això una excepció, perquè també Sant Julià aposta un any i un altre per artistes que han viscut temps millors i que es baten en franca retirada: aquest curs, M-Clan, i no direm més.

Però havíem vingut a parlar d'Escaldes, i començarem amb La Unión. O el que és el matex: Rafa Sánchez,, el baix Luis Bolín i Mario Martínez a la guitarra. Compareixeran el 26 de juliol amb Hip.gnosis, disc (més o menys) acabat de sortir del forn amb què intenten mantenir-se al peu del canó 30 anys després de llançar-se a la carretera. El més difícil en casos com el de La Unión és mantenir-se a l'altura del seu currículum. Missió gairebé impossible quan una banda ha parit temes com ara Lobo hombre en París, Maracaibo i Más y más. Ells mateixos en deuen ser perfectament conscients, i per això Hip.gnosis –un esforçat, críptic joc de paraules a compte d'hip, lliurement traduïble per cool, i gnosis, coneixement– no deixa de ser un recopilatori de grans èxits: als hits canònics pels quals han passat a la història del rock (diguem-ne) alternatiu espanyol afegim-hi temes com ara Sildavia, Ella es un volcán, Vivir al Este del Edén, Hermana Tierra i anar fent, i els sortirà Hip.gnosis.

En un moment de forma similar es troben Els Pets (25 de juliol), que no ens encolomaran els grans èxits –això ja ho van fer fa tres anys amb Els Pets fan teatre– però que –sospitem–tenen més passat que futur. De moment, el present amb què tornen per aquí dalt deu anys després és L'àrea petita, el disc que fa dotze de la seva carrera –trenta anys a les espatlles, quasi res– i a diferència de La Unión, amb un grapat de temes nous de trinca –potser els sonaran els dos singles, Bombolles i Blue Tack. Cosa que no vol dir que no caigui un bis de Bon dia. Però això ja ho veurem. I acabem amb Strombers, que obren el cartell (24 de juliol) i que per comparació, són una banda jove. ¡I això que tenen tres lustres de carretera i manta! En fi, que la colla de Cardona arriba –ells, sí– en plena forma, abanderats de l'ska a la catalana i amb dos discos al sarró: Jrujenjúnjel i 10 anys de Festa il·legal. No és que sigui una revolució, però com a mínim són d'aquets mil·lenni.

Per a més informació consulti l'edició en paper.