• El comú descarta la vela per cobrir la plaça pel cost (40.000 euros) però rumiarà una solució alternativa per a l'any que ve

El nou escenari de la plaça Coprínceps, que monopolitzarà en endavant la programació musical d'Escaldes Foto: ÀLEX LARA

De fet es tracta d'una novetat relativa, perquè ja fa dies que l'estructura aquesta de fusta d'aquí al costat va florir com un bolet a la plaça Coprínceps. Un escenari que en endavant serà permanent, que pretén erigir-se en l'epicentre de l'oferta musical de la parròquia –s'ha acabat aquella benintencionada però poc afortunada itinerància que anys anteriors es va asajar amb la Creu Blanca– i que s'estrenarà en quinze dies amb la Setmana del Jazz. Aquesta és la bona, òptima notícia –perquè l'escenari anterior tenia més de tenderete de poble que d'una altra cosa. Però com és habitual, ve acompanyada de la dolenta. O no tant, de seguida ho veuran. Resulta que el Comú va tenir l'ocurrència de cobrir parcialment la plaça Coprínceps amb una mena de vela de treure i posar per estalviar-se els reglamentaris xàfecs que cada estiu fan perillar els cicles de música a la fresca. Una bona idea... que al final sortia per un ull de la cara: 40.000 euros, aproximadament, segons admetia ahir la consellera de Cultura, Núria Barquín. Un pessic que va obligar el Comú a rumiar-s'ho dues vegades –el febrer passat la cosa encara semblava factible, i així ho vam dir aquí mateix– per acabar finalment descartant l'operació Vela: «El cost s'escapava de la quantitat que li havíem reservat al pressupost d'aquest curs».

Així que aquest any no hi haurà vela. Més aviat un toldo, per entendre'ns, que no el recinte tancat a què estem acostumats. Però podria ser que l'any que ve ho tornés a intentar. Hi tindrà molt a veure la meteorologia: el 2013 es van haver de cancel·lar quatre dels concerts de la Setmana del Jazz. Si es repetís el cas, el Comú s'armarà de més raons encara per llançar-se a una inversió que probablement aixecaria certa polseguera. Perquè segur que més d'un escaldenc –i de no escaldenc també– no entendria el dispendi en aquesta època de vaques magres i cinturons estrets. Per això dèiem unes línies més amunt que potser no és tan dolenta, la renúncia (provisional) a la vela.

En fi, que no hi haurà vela però sí que hi haurà escenari. Un escenari que malgrat les aparences no és de fusta tropical i tota la pesca sinó de material sintètic –un humil PVC– i que oficiosament es va estrenar el cap de setmana passat amb motiu de la Festa de la Música. El debut de debò, però, serà com dèiem a la Setmana del Jazz, que tindrà lloc entre el 7 i el 12 de juliol i que presenta aquest curs un cartell francament desangelat. I això que aquest any se celebra el 30è aniversari de Colors de Música. Bé, per parlar amb propietat, del Festival de Jazz, la mare dels ous, que va néixer el 1985 i va posar Escaldes al mapa musical universal i que un bon dia de fa deu anys –un amunt, un avall– el Comú va reconvertir en Colors de Música, que no és exactament el mateix encara que inclogiu aquesta pastilleta negra que és la Setmana del Jazz.

El cas és que els últims cartells sempre venien amb alguna cosa semblant a un ganxo mediàtic: el 2011 –per no anar-nos-en fins al Plistocè– va ser Andrea Motis; l'any següent, Llibert Fortuny, i el curs passat, la Vella Dixieland. Aquest 2014 la cosa no està tan clara: per veterania i jeraquia, la condició de cap de cartell se la disputen el pianista Francesc Capella, que compareixerà al capdavant del quartet Capi's Soul Jazz Band, i el trombonista Víctor Correa, que ho fa com a líder de la D. O. New Ensemble The Next Generation, nom tan llarg com inquietant sota el qual es camufla «la generació més jove del panorama jazzístic català», i que presenta com a basa artística un repertori basat en obres de mestres catalans contemporanis. Com es veu, tot plegat molt nostrat. El programa de la Setmana es completa amb The Dan Posen Trio i la vocalista Laia Porta, que repassaran els megaclàssics de les patums de sempre –Billie Holliday, Ella Fitzgerald, Frank Sinatra i anar fent; el prometedor gipsy swing de Barnouche, trio que lidera el guitarrista Fran Asensio; el reglamentari homenatge a Louis Armstrong, a càrrec de Tha Jazzcare All Stars; i el blues de Wax & the Boogie 3.

I com que no només de jazz viu l'home –ni tan sols l'home escaldenc– torna aquest juliol el cicle Nits del món, també a la plaça Coprínceps –s'ha d'amortitzar el tinglado– i amb quatre propostes ben diferents: tango, amb el bandeonista Marcelo Mercadante y el Quiteto Porteño (3 de juliol); cançó irlandesa, amb Ivernalia Folk (17 de juliol); flamenc, amb el Jazztablao de Oleandole (7 d'agost) i versions dels 70 i 80, amb B-Funk (28 d'agost). I falta encara per lligar el cartell de les Nits d'agost. En breu, aquí mateix.

Per a més informació consulti l'edició en paper.