• Lluís Cartes i el duet Toc de Greu completen el cartell musical d'estiu

Cunill interpreta un fragment de Try, ahir a la plaça de la Ciutadania, en la presentació del cartell d'estiu massanenc Foto: MÀXIMUS

Retinguin aquest nom: The Valley Man. O el que és el mateix: Sergi Cunill. És possible que no n'hagin sentit a parlar, perquè fins ara era un secret per a enterats i el cert és que aquest ordinenc del 1994 amb prou feines havia ensenyat la poteta (i la guitarra acústica) per aquí dalt. Això s'ha acabat, perquè The Valley Man és un dels ganxos de l'estiu massanenc: debuta entre nosaltres el 21 d'agost al Centre d'interpretació del romànic, i dintre del cartell de les Nits d'estiu als Museus. I ho fa amb en aquesta reencarnació artística que ha concebut, gestat i parit a l'Institut of Contemporary Music Performance de Londres: una combinació tan austera i tan antiga com guitarra i veu, sense més artificis, a l'estil de les velles glòries del folk ianqui –el primer Bob Dylan, per entendre'ns– i patums d'última generació com ara el britànic Passenger.

Ahir vam tenir l'ocasió de sentir-li un de la desena de temes que interpretarà a Pal –es titula Try: no se'l perdin– i al sac de les referències hi podríem posar, sense pixar fora de test, el Leonard Cohen de Los Vividores, amb tota la seva glaçada tristesa, i l'últim Paul Fuster, aquell que un dia va agafar la guitarra i la bici i es va posar a rodar per aquests mons de déu. Diuen que encara hi és. ¿Exagarem? Es passi el lector el 21 d'agost per Pal i després en parlem, però ja els avancem que Cunill –The Valley Man és una referència òbvia als orígens, un personatge que li va servir per recordar-se de qui era enmig de maremàgnum multicultural en què s'ha convertit la capital britànica– no ha vingut a revolucionar la història de la música –això queda per als visionaris– sinó a explicar-nos en la intimitat històries petites i senzilles. A emocionar-nos, que és missió encara més elevada. I potser ens equivoquem, però feia moltes llunes que no apareixia en la nostra òrbita un asteroide com Cunill. Només que la resta del repertori –atenció a Keep in the sun light i a The words that I remember– estiguin a l'altura de Try, una cosa estarà clara: tenim cantautor. A algú li farà nosa, segur, que canti en anglès. Però, ¿saben què? Que s'hi posin fulles.

The Valley Man, ja s'ha dit, és un dels atractius de l'estiu massanenc. Però n'hi ha més: l'apartat musical el completen Lluís Cartes i els Fluxes, que repassaran els tres discos de l'artista a la Farga Rossell (17 de juliol) i una nova proposta del cicle ONCA Bàsic, en aquesta ocasió amb Toc de Greu ,duet de viola (Laia Capdevila) i violoncel (Mireia Planas) i un repertori que el mateix beuu en catacracs com Beethoven i Pipazzola que s'atreveix amb temes propis. Com que no només de música viu l'home –ni tan sols el massanenc– hi haurà també la reglamentària Nit Sense Paraules, consagrada al clown, el mim i les acrobàcies, aquesta edició amb la companyia JAM, la Banda Forània i Samba: serà el 31 de juliol. I per acabar, l'habitual concert del Festival internacional d'orgue a Sant Iscle, amb una insòlita proposta a quatre mans a càrrec dels intèrprets italians Giuliana Macarroni i Martino Porcile (18 d'agost) i una novetat absoluta, el festival Land Art, destinat al públic familiar i conduït pels artistes plàstics Ariane Patout i René Mueller, que tindrà lloc entre l'11 i el 13 de juliol. En tornarem a parlar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.