• Una vuitantena d'artistes participen a la col.lectiva, que no es convocava des del 2008

Eclèctica El Mestre de Santa Coloma comparteix sala amb obres gens sacres d'artistes contemporanis. Foto: TONY LARA

Ja la tenim aquí: la Mostra d'art ha ressuscitat, dos anys i mig després de l'última edició. Una mica descafeïnada, si és que aquestes coses es poden calibrar per la pura quantitat --una vuitantena escassa d'artistes, lluny del centenar i mig de l'època daurada-- però, a canvi, amb un indiscutible eclecticisme que comença pels frescos romànics del Mestre de Santa Coloma. Ja saben, les pintures murals que l'anterior Govern va recuperar al 2007 a canvi de 4,5 milions d'euros, i que havien de constituir el pal de paller del nonat Museu de la identitat. El Gehry, sí. Això ja és història, però els frescos s'han quedat a casa, definitivament instal.lats en una mena de sarcòfag plantat al mig de la sala d'exposicions dels Govern. Aquí haurà de conviure fins a final d'octubre amb peces tan poc sacres com el fascinant Pas à deux --una humil escala de pintor clavada sobre quatre espardenyes atrotinades-- que s'ha marcat Rafa Contreras, que ha deixat definitivament enrere la dèria per les cadires i s'ha reinventat com el màxim representant de l'arte povera a l'andorrana, amb el permís d'Albert Bulbena i del desaparegut Jaume Puig. Contreras, que comparteix amb el Mestre de Santa Coloma un lloc de privilegi, encapçala la secció d'escultura de la Mostra, probablement el més interessant de la Mostra: atenció al giacometti esquiador que s'ha tret de la màniga Toni Cruz i que ha titulat L'home, així com a l'al.legat antitaurí d'un Alvaro de Araujo que es prodiga massa poc, i a la meva platja particular, diorama en miniatura de Jesús Castillo. En format gegant i amb la firma d'Isabel Coixet --posem per cas-- causaria sensació entre la internacional papanata.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.