• Socialdemòcrates i SDP proposen liquidar el perímetre cautelar hiperreduït que reclamen els comuns

El pont de la Margineda: exemple de nyap patrimonial, amb l'excusa que l'estació del primer terme es va aixecar abans de la promulgació de la Llei del Patrimoni Foto: MÀXIMUS

Estava escrit que els 20 metres de perímetre cautelar que proposen els comuns en la proposició de modificació de la llei de Patrimoni. Val que el grup demòcrata se l'ha hagut d'empassar més o menys de gust. Però ni PS ni Socialdemocràcia i Progrés (SDP) estan lligats de peus i mans per hipoteques parroquials, i poden dir-hi per tant la seva sense manies. Així que a la bateria d'esmenes que es debaten des de dilluns en comissió hi han introduït com era de preveure sengles punts que reclamen la supressió dels 20 metres cautelars prevista en la proposició de llei, així com el manteniment del text vigent, que en aquest punt diu exactament així: «Mentre no hagin estat delimitats expressament, es consideren entorns de protecció dels monuments [...] els espais compresos dins d'un radi de cent metres comptats des del perímetre exterior del monument». No són els generosos 500 metres que estableix la legislació francesa en aquest mateix supòsit, però tampoc el brindis al sol que proposen els comuns: «Mentre no hagin estat delimitats expressament, es consideren entorns de protecció dels monuments [...] els espais compresos dins d'un radi de vint metres comptats des del perímetre exterior del monument». La diferència entre els 20 i els 100 metres és clara en el cas del pont de la Margineda: l'estació de Feda no s'hauria pogut construir amb la vigent llei del Patrimoni. Si més no, en aquest punt. Amb el text alternatiu que plantegen els comuns, sí.

El grup socialdemòcrata ho justifica amb l'argument que els 100 metres cautelars –és a dir, la zona al voltant del monument on no es pot intervenir mentre no s'aprovi l'entorn definitiu, situació en què d'altra banda es troben 60 dels nostres 70 monuments– fan «prevaldre el principi de menor perjudici per al patrimoni cultural», i que reduir de 100 a 20 metres el perímetre cautelar posaria en perill «la protecció dels monuments». D'altra banda, el canvi normatiu que implica el text proposat pels comuns generaria –adverteixen els socialdemòcrates– una petita allau de demandes, amb les hipotètiques indemnitzacions que corresponguessin, per part dels propietaris que s'han vist afectats pels entorns de protecció aprovats des del 2003, propietaris que al·legarien legítimament –conclou el PS– que s'han vist vulnerats els principis d'igualtat i no discriminació.

SDP és igual de taxativa pel que fa als 100 metres cautelars, però en canvi té la màniga una mica més ampla a l'hora d'autoritzar obres en aquest perímetre: mentre que el redactat vigent estipula que en els entorns cautelars no s'hi pot fer «cap nova construcció ni cap ampliació de volumetria sense l'informe previ dels serveis de Patrimoni cultural», prohibició que SDP recupera en les esmenes, assumeix a la vegada la clàusula d'escapament que proposen els comuns: «No obstant això, es poden autoritzar obres de rehabilitació i de reforma integral dels edificis sempre que no suposin augment de volumetria, també les de conservació i les que siguin exigides per la seguretat, la salubritat i l'adequació a la Llei d'accesibilitat». Un dels experts consultats pel PERIÒDIC ho va qualificar gràficament de «clàusula coladero».

L'altre gran punt de fricció de la proposició de llei és la pretensió dels comuns d'erigir-se en jutge i part a l'hora d'assumir (o no) els criteris que han de regir en les intervencions en les zones 2 (sensible) i 3 (d'acompanyament) –que DA, recordem-ho, pretén unificar en una sola «zona d'influència». Segons la proposició de llei, l'article 4,1 de la Llei del Patrimoni quedaria exactament així: «(...) Correspon al comú decidir si accepta i incorpora al planejament urbanístic els criteris proposats per a la zona sensible i d'influència de l'entorn de proteció». I ho remata al nou article 12,3: «(...) Els criteris [per a les zones 2 i 3] tenen forma de propostes al comú, i només són vinculants i executius si el comú decideix acceptar-los i incorporar-los al planejament urbanístic». Tant el PS com SDP ho rebutgen per la via ràpida i demanen directament la supressió del nou article 4,1. Els socialdemòcrates, perquè «altera la competència exclusiva que e lGovern té en matèria de Patrimoni cultiural reconeguda en l'article 34 de la Constitució»; SDP, «perquè es trencaria la gestió unificada del patrimoni cultural andorrà».

Discrepen en canvi els dos grups de l'oposició pel que fa al sentit del silenci administratiu. Ja saben: negatiu segons els codi de l'administració vigent, que els comuns –i DA– volen que sigui positiu precisament en el cas de les autoritzacions d'obres en els entorns «si en el termini de tres mesos no es deneguen expressament per l'administració competent». SDP assumeix aquesta exòtica revocació ad hoc del principi del silenci negatiu, mentre que el PS la ventila com una «excepcionalitat contrària a la normativa urbanística d'atorgament de llicències (...) precisament per a la realització d'obres els efectes de les quals poden permetre situacions consolidades contràries al principi de menor perjudici per al patrimoni». Les espases estan per tant en alt, però si hem de jutjar pel plec d'esmenes, DA sembla determinada a assumir l'esperit –i en segons quins casos– també la lletra de la proposició dels comuns, i que té coll avall, molt coll avall, tant els 20 metres cautelars com la nova i decisiva posició que els comuns s'arroguen a l'hora d'autoritzar obres en les zones adjacents del monument. I a tot això, Icomos i els arquitectes callen, per variar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.