• Martí augura que el monument encampadà acollirà les dependències del ministeri

El Rosaleda, tot façana des de la restauració del 2012 Foto: TONY LARA

Ho deia dies enrere el ministre Albert Esteve en aquest mateix racó de diari: el ministeri treballa amb la consigna que l'hotel Rosaleda tingui finalment un ús «social o cultural». I sembla que el Govern ha desfullat d'una vegada la margarida i li ha sortit cara: el monumental edifici d'Adolf Florensa, declarat bé d'interès cultural el 2004 i expropiat per l'executiu dos anys després, acollirà molt probablement els serveis del ministeri de Cultura avui escampats per diversos locals de lloguer. Així ho va anunciar ahir el cap de Govern, Toni Martí, en el discurs d'orientació política, en un cop d'efecte similar al que va protagonitzar dos anys enrere quan va aprofitar aquest mateix escenari per esventar la creació del Museu de la Ràdio a les antigues instal·lacions de Ràdio Andorra. Com es veu, Martí li ha agafat gust a erigir-se en portaveu de Cultura en les grans ocasions; no només en els casos de Radio Andorra el 2012 i ara, l'hotel Rosaleda; també va acaparar l'atenció quan l'any passat va anunciar –ara ja fora del discurs d'orientació política– la rehabilitació integral de la casa Rossell d'Ordino. Medalles que potser no li anirien malament al ministre Esteve.

En fi, que està molt bé que el Roslaeda surti d'una vegada dels llimbs de la indefinició a què uns i altres l'havien condemnat. I no passa res que els últims anys hàgim hagut d'escoltar les ocurrències més peregrines per a l'edifici de Florensa: l'última, la del mateix cònsul d'Encamp, Jordi Mas, que en la diada de Sant Jaume dels Cortals va tirar pel dret reclamant per al Rosaleda la seu de la Justícia. No era la primera vegada que Mas sortia amb una proposta pintoresca: el 2012, durant la presentació oficial de les obres de restauració de l'hotel –660.000 euros– i en presència del ministre, a qui de nou va agafar a contrapeu, va llançar la proposta d'ubicar-hi el casino que en aquella època semblava la panacea de quasi tots els nostres mals (i del qual mai més no se n'ha sabut res, d'altra banda). I no oblidem que al Rosaleda s'hi han volgut col·locar, en un exercici de frivolitat i d'improvisació, des d'un geriàtric fins al Museu de l'Automòvil, passant per un institut de Batxillerat i fins i tot i un teatre. Apa.

Si hem de fer cas al cap de Govern, ara sembla que va de debò: el ministeri de Cultura. Fins i tot el cònsul n'està satisfet perquè resoldria una de les seves preocupacions: que el Rosaleda tingui vida, activitat moviment. Que no es converteixi en un mausoleu. I per a això res millor que encabir-hi oficines i treballadors. Posats a fer malabarismes, Martí podria traslladar-hi l'Arxiu Nacional, avui en precari a Prada Casadet. Així es treia dos morts de sobre.

Per a més informació consulti l'edició en paper.