• Va estafar 16 hotels amb identitats falses
• «Vint anys després, m'he cansat d'aquesta vida», diu

Uns turistes arriben a un establiment hoteler de la capital. Foto: TONY LARA

El Tribunal de Corts va assistir ahir al discurs d'un crack de l'art del robatori. Un home belga però amb arrels espanyoles que fa més de 20 anys que viu «de país en país» fent de «delinqüent» i enganxat «a la vida fàcil». Té antecedents penals a França, Bèlgica, Alemanya, i està pendent d'un judici a Espanya. Ha estat a la presó diverses vegades, complint condemnes de fins a quatre anys. I així fins la seva última parada: Andorra.

Va arribar al Principat el novembre del 2012, i fins l'abril de l'any següent, va anar encadenant estades a diversos hotels del país. Un total de 16, tots de les parròquies centrals i alguns de luxe. Sense sospites, com a gran professional que és. Va arribar al país amb uns documents que va robar a un hotel de Portugal, d'una pàgina de reserves per internet. Allà hi constaven els noms, els números de les targetes i fins i tot els codis de seguretat d'aquestes. Els utilitzava per reservar i pagar les habitacions. Fins i tot alguna vegada reservava l'habitació fent-se passar per una dona, i abans d'arribar explicava que la seva muller no podia venir i que ell seria qui faria l'estada. D'altres vegades presentava identificació falsa, una targeta que no cobrava o fins i tot va arribar a marxar d'un hotel sense pagar quan va ensumar que li havien vist el llautó. Encara hi ha la seva maleta amb roba allà, esperant-lo.

Setmanes més tard de la seva arribada al país, quan ja començava a tenir una radiografia clara dels hotels, va furtar més documents amb informació confidencial d'un establiment d'Andorra la Vella. Per poder seguir endavant amb la seva estratègia. Per poder seguir vivint com un rei «sense ser honrat», va assegurar ell amb to de mofa, el mateix to que va utilitzar durant tota la vista.

Però no només feia estada als establiments hotelers. El seu catxet econòmic s'havia de seguir engrandint. Així, i sempre d'una manera discreta (ho demostra el fet que mai va ser enxampat), va anar furtant diners de caixes registradores de recepció i bars, claus mestres que obrien les habitacions i fins i tot la cartera d'un treballador. Els gerents dels establiments, bona part dels quals van assistir ahir a la vista en qualitat de perjudicats, li reclamen quantitats que sumen 7.100 euros. D'un únic hotel se'n va endur 5.100.

¿On són aquests diners? Ahir l'acusat és feia el misteriós. Quan va ser detingut, se li va trobar a la seva habitació totes les claus mestres, un passaport fals i la documentació que havia utilitzat per fingir les identitats. Però ni rastre dels diners. L'home va assegurar ahir que els posava en un compte corrent espanyol (baixava a la Seu d'Urgell), «pels meus fills» (en té tres de dues dones diferents). Però també se li va escapar el somriure quan el Ministeri Fiscal li va preguntar si ja havia fet «suficient calaix per retirar-se» de la seva professió. «Podria ser», es va limitar a respondre.

Pel que fa a la detenció, es va produir un dia en què va beure una mica més del compte (fet poc habitual en ell). Amb una de les claus mestres va entrar a l'habitació d'un hotel de luxe. Va ser vist i la Policia va anar a per ell. «Em vaig intentar escapar pels balcons, fins que a l'últim, ja no podia anar enlloc», va narrar.

Amb tot, la fiscalia va deixar anar la idea, ahir durant la vista, que l'acusat vol deixar de furtar i d'estafar, després de 20 anys, perquè ja ha reunit el suficient. Com si ja tingués la jubilació. La defensa de l'home ho va negar: «l'edat fa que hagi canviat», va assegurar. «Ara vull treballar, estar tranquil», va afegir ell.

A més a més, va dir que (i ja provat algunes quantes), la presó d'Andorra és la més dura de totes. Sembla que no hi ha congeniat massa. «Acumula sis notificacions per mal comportament», va explicar la fiscal. «Perquè m'han faltat al respecte», va justificar el testimoni.

En resum. Que ell diu que canviarà, però hi ha massa misteri darrere aquest personatge. «La vida com a delinqüent és molt dura, estic cansat de mirar enrere per si hi ha la Policia», li va dir a un agent quan va ser detingut. «Almenys ara ja puc descansar», li va etzibar un cop va ingressar a la presó.

Pels fets, la fiscal demana cinc anys de presó. Pel que fa a la lletrada defensora, convençuda que se li pot donar una segona oportunitat per almenys tornar tot el que deu, en demana només dos.

Per a més informació consulti l'edició en paper.