• Lidera una nova edició en què per primera vegada participen les set parròquies

La Big Band en la Festa de la Música del 2011, a la plaça Benlloch de la capital Foto: EL PERIÒDIC

Se la va treure de la màniga el 1982 Jack Lang, ràpidament es va anar escampant per tot el món, i avui són més d'un centenar els països que celebren el 21 de juny la Festa de la Música, una iniciativa que pretén democratitzar la música portant-la literalment al carrer. I que a més, ho aconsegueix. És veritat que fa anys que per aquest racó de món nostre es programen coincidint amb aquesta data festes de la música més o menys voluntarioses, però la d'aquest 2014 serà la primera que se celebra conjuntament i sota el mateix paraigües a les set parròquies del país: en total, prop d'una trentena de concerts a l'aire lliure que tindran lloc entre les 17 i les 23.30 hores i en què participaran més de 120 músics. Una cosa mai abans vista per aquí dalt i que ha sigut possible gràcies a l'empenta i la insistència de l'ambaixada francesa.

S'entén, per tant, que la nova ambaixadora, Ginette de la Matha, es mostrés ahir particularment satisfeta d'aquets petit miracle, perquè hi ha escassos precedents, per no dir cap, que les set parròquies, les set, es coordinin en matèria cultural: sabut és que aquí (quasi) tothom va a la seva, i si ens fem la guitza els uns als altres, mala sort. El cas és que era la primera compareixença pública de Matha des que va aterrar al país, ara fa tres setmanes. I va triar precisament la presentació de la Festa de la Música: senyal inequívoc que –com no es va cansar d'insisitir-hi el seu predecessor, Zair Kédadouche– el desplegament cultural de la legació no és una cosa estrictament cosmètica, per complir el tràmit, sinó una qüestió d'estat. Quina diferència de l'ambaixada espanyola, on la programació cultural és des de fa uns anys gairebé clandestina. Però aquesta és una altra història.

Tornem al camí de les Canals. Es tracta de recuperar el paper destacat que la llengua i la cultura franceses havien tingut històricament al país, una presència que els últims anys s'havia anat esllanguint fins a quotes alarmants: només cal parar l'orella al carrer per comprovar-ho. Kédadouche ho va convertir en una de les prioritats del seu mandat, i Matha va donar a entendre que en aquest punt no se'n separaria gaire, per no dir gens: «Hi ha una continuïtat en l'acció de l'estat francès: els ambaixadors canvien, però les polítiques es mantenen». El que està clar, va continuar, «és que seguirem promovent la llengua i la cultura franceses». ¿Com? Mantenint la temporada gal·la, aquest cartell que combina música, teatre i cine i que constitueix el pilar fonamental de la presència cultural francesa entre nosaltres, perquè els programadors locals, amb comptades i honroses excepcions, semblen tenir un ull i mig –per no dir els dos– posats en el mercat espanyol. I d'aquí rarament els treus. Es va resistir Matha a concretar més, fora que una de les consignes serà –com fins ara– la decidida aposta per la diversitat, tant per mostrar la riquesa cultural francesa com per arribar al màxim nombre possible d'espectadors. Més enllà d'això, l'ambaixadora acabarà de reunir-se pròximament amb els «actors culturals» i, atenció, amb els mecenes. I és precisament aquest àmbit en què l'ambaixada s'ha mostrat especialment hàbil. De moment, per a la Festa de la Música hi ha embarcat la cadena Super U, patrocinador principal de l'esdeveniment. Un altre dels fruits de la intensa activitat desplegada per Kédadouche.

Com que es tractava, en fi, de la primera ocasió que Matha parlava davant dels mitjans nacionals, l'ambaixadora va tenir unes paraules d'elogi per la «fantàstica» rebuda que els ciutadans li van brindar al Copríncep Hollande, i va qualificar com a «extraordinari» el contacte «natural, fluid i entusiasta» entre uns i altre.

Pel que fa a la Festa de la Música, el conseller de Joventut de la capital, Marc Pons, va lloar una iniciativa que ajuda a «fer ciutat» i que exerceix com a dinamitzador dels eixos comercials, i es va felicitar d'haver-hi involucrat els altres comuns. Convé recordar, en aquest punt, que per muntar la paradeta al carrer, cal un permís previ del comú corresponent. Vaja, que com és ben sabut els músics de carrer necessiten autorització per ocupar la via pública, tràmit que pel que va insinuar ahir Pons, altres anys havia dificultat la participació d'altres comuns. Aquest, no, com és obvi. També es mostrava exultant Agustí Compte, secretari de l'Associació de Músics, que ha exercit d'intermediari entre l'organització i les bandes del país.

El resultat, ja es veu, no pot ser més prometedor: una trentena de grups i més de 130 músics, ja s'ha dit. A Escaldes s'han habilitat escenaris a Vivand (Less is more, Kaktus i Escola de música Irineu), Illa Carlemany (Jim Stead, Adolf Requiem Protocol i Blau d'Àngel) i Prat de les Oques (Karaoke El meu raconet, DJ Carlvader i Lluís Bo). A la capital, la Festa de la Música tindrà com a epicentres el passatge del supermercat Super U (Vladimir, Bluetonics, Versus i Love it), la Rotonda (Vibratwo i Jean Pierre Cout) i la plaça del Poble (Buskin Brothers, els grups de saxos i de vent de l'Institut de Música, i Mal4iki). La novetat, insistim-hi, és que també hi hauràFesta a Sant Julià (al Claror, amb els alumnes de l'escola de música moderna d'Oriol Vilella), Canillo (a la plaça Montaup, amb Arlequí Band) i a les valls del nord (a la parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria, amb Bruno No Ho Sabem i Ian Woolward). A la nit, de nou a Escaldes, amb Tres quarts de quinze i DJ Madam a Coprínceps. I a ballar-la.

Per a més informació consulti l'edició en paper.