• El dissenyador Ramon Berga reinterpreta logotips cèlebres amb una intenció alhora irònica i crítica

Cinc de les 24 marques que Ramon Berga ha passat pel seu particular sedàs i que ara publica a Logos Foto: EL PERIÒDIC

Cat Force. El dia que Catalunya sigu independent, lliure i sobirana, neta, culta, rica i lliure, desvetllada i feliç, aquell dia venturós —dèiem– els nostres veïns Runer avall tindran fins i tot emblema per a la seva flamant força aèria. L'ha creat l'alturgellenc Ramon Berga (1953) i és una interpretació nostrada del que gasta realment la USAF, però amb un petit detall: en lloc de les set barres de la bandera ianqui, les quatre de la senyera. I fons groc en lloc de blanc, òbviament. I no s'ho creurà el lector, però aquest emblema ja s'ha utilitzat en missió de combat: l'Spitfire que sobrevola l'Arc de Triomf barceloní a la portada d'Els ambaixadors, el patracol d'Albert Villaró, el llu a l'aleró de cua. Els caldrà potser lupa per distingir-lo, però hi és. Diu Berga que el novel·lista es va enamorar de l'emblema i va demanar a l'editorial d'aturar la impressió d'Els ambaixadors per incloure'l a la portada. Dit i fet.

El cas és que Cat Force –el tenen aquí al costat– va néixer amb una voluntat quasi paròdica, diu l'autor: «per treure-li seriositat al moviment sobiranista». La mateixa voluntat que incorpora la vintena de marques tunejades que conformen la sèrie Logos: potser la recorden, perquè la va exposar l'estiu passat a l'Aparador de la Seu. Ara veu la llum en forma de llibre i proposa un joc ben curiós: reflexionar sobre certs aspectes de rabiosa actualitat –l'actuació dels bancs en la crisi actual, els desnonaments hipotecaris, les retallades de l'estat del Benestar, els hàbits consumistes de determinats sectors de la població– a partir de logotips de grans corporacions convenientment manipulats i sempre, sempre, amb un subtil (o no tant) toc humorístic. El resultat són una vintena del que Berga anomena legítimament i amb el permís de Brossa «poemes visuals». La gran banca és un dels seus objectius favorits –CaixaBank (CaixaSang)– però també reben la Generalitat (Generositat de Catalunya) i multinacionals com ara Ikea (I tú KE hAse), Movistar (Molestar), Volskwagen (Volsvaga?), Sony (Cony), Playboy (Plaibo) i altres. Però què volen que els digui: amb els poemes de Berga passa com amb els acudits, que si s'han d'explicar perden tota la gràcia.

Aquí dalt en va una tria de nostrats: a banda del Cat Force, l'autor hi parodia el celebèrrim triangle d'Andorra, el país dels Pirineus amb un joc de paraules a compte de la borra de les obvelles, que evoca, diu, amb el passat rural del país; també passa per la pedra l'afició al contraban, l'esport nacional de l'Alt Urgell, aquí amb al·lusió al dimoniet de La Maravilla, la botiga de fotografia de F. Portella, tota una institució a la Seu al primer terç del segle XX. El més curiós del cas és que Berga –que també és pintor i il·lustrador: Salòria acaba de publicar Contes de la mare, on il·lustra els relats tradicionals de Castellbò recopilats per mPepita Clop– es guanya les garrofes com a dissenyador: de fet, seus són logos com ara el de Ràdio Seu, i del seu estudi surt des de fa 14 anys el cartell de la Fira de Sant Ermengol. ¿Significa això que dispara contra la mà que li dóna de menjar? Al contrari, diu, «perquè després de tota la vida dissenyant logos em venia de gust donar-los la volta i dotar-los d'una càrrega crítica que per definició no poden tenir». A més, els seus són uns contralogos tirant a blancs, que fugen de l'acudit fàcil i groller. De fet, el més bestiota que li ha sortit és –diu– el dedicat al Santander, convetit en Satander –¿ho pillen?– i amb Botín convertit en un altre dimoniet sulfurós. No menys sorprenent és que a cap de les entitats i corporacions de qui pren prestat el logo se li hagi omplert el pap: ni tan sols la Cooperativa del Cadí, de qui ha manllevat el rabadà per armar una al·legat contra els desnonaments: «De moment no he tingut la sort que ningú se'm queixés. I dic ‘sort' perquè segur que una cosa així donaria una bona empenta a l'edició». Potser enviant-li d'estranquis un exemplar a Botín la fortuna li somriu. És una idea.

Per a més informació consulti l'edició en paper.