• La Comissió presenta el documental promocional de la vall H Aquest estiu, web i rètols de benvinguda

Els autors del documental, Jaume Riba i Àlex Tena, surten a l'escenari del Rocafort després de la projecció Foto: TONY LARA

¿S'imaginen pujar una setantena de vegades al Madriu? ¡¿I totes, en poc més d'any?! Per als traginers, per als fargaires i per als cortolans que van convertir la vall en el paisatge cultural que és avui, xupat, prpbablement. Però no em negaran que vist des del 2014, només de llegir-ho –¡70 vegades!– cansa una mica. Doncs això és exactament el que han fet Jaume Riba i Àlex Tena des que a l'octubre del 2012 es van embarcar en el rodatge de Vall del Madriu-Perafita-Claror, que es va presentar ahir a l'auditori Rocafort lauredià, que més que un vídeo promocional és un documental amb tots els ets i uts, i que ven un producte absolutament excepcional que, com va dir la cònsol de Sant Julià, Montserrat Gil –presidenta de torn de la Comissió de gestió de la Vall– «farà que molts s'adonin del tresor que tenim: una de les valls més importants del món».

És probable que sigui així, i no insistirem ara, quan les coses comencen a rutllar –ni que sigui a la velocitat geològica que s'avé al cas– en els deus anys que s'han perdut des que la Unesco la va declarar patrimoni mundial. El cas és que el Madriu ja té documental, vint minuts de filmació que es van estrenar ahir en un passi semiprivat, i que es presentaran en societat l'1 de juliol en una projecció pública a la plaça Coprínceps. Riba i Tena –i amb ells, Mira Audiovisual– pretenien fer una feina «a l'altura de la vall», i el que veiem en pantalla és una successió d'imatges de bellesa estupefaent que conviden a calçar-te les botes, agafar les motxilla i tirar amunt, i que constitueixen una ràpida, àgil i entenedora immersió en la vall.

Val que és un Madriu ideal, que apel·la al'èpic a des del primer plànol, amb una banda sonora inspirada en Gladiator –en qualsevol moment podria aparèixer el general Màxim, i no desentonaria gens– i d'on s'han desterrat els detallets que fan nosa: ni motos furtives, ni senyals metrallats, ni cortalans descontents –per cert, no n'hi havia ni un, al Rocafort. Però és que ja es tractava d'això, diu la directora de la Comissió, Susanna Simon, perquè el documental està concebut, gestat i parit com a eina promocional, i serà un dels plats forts del futur Centre d'Acollida que anirà a la plaça Lídia Armengol de la capital. Un Centre d'Acollida que, per cert, ja té projecte definitiu –es va decidir ahir al matí, i avui se'ls comunicarà als guanyadors– i que podria estar operatiu a finals d'any. Podria, perquè amb el Madriu, ja ho saben, tot va a poc a poc. El que sí que és imminent és la pàgina web, que s'activarà al juliol i que pretén erigir-se en centre de recursos sobre la Vall, amb itineraris, documentació, estudis i galeria fotogràfica; també és imminent la instal·lació d'una vintena de rètols de benvinguda als accessos al Madriu, i el reglamentari informe que, transcorregut e lprimer decenni des de la declaració del Madriu com a patrimoni mundial, s'ha d'enviar a la Unesco conforme s'han complert els compromisos assumits. Assenyaladament, les infraestructures per acollir turistes, la vigilància de la Vall i la difusió del bé. I en tots aprovarem, augura Simon. Els que no han donat en canvi senyals de vida són els cortalans: descartat definitivament l'accès rodat al Madriu, és a ells –diu Simon– a qui correspon moure fitxa i proposar una fórmula alternativa. De moment han respost amb el silenci, però Simon diu que esperaran el que faci falta. La veritat és que ara seria còmic manar-los la pressa a ells.

Per a més informació consulti l'edició en paper.