• La cooperativa ultima una web i una ?app' per poder comprar des de casa hortalisses i trumfes
• Casal diu que les noves ajudes del Govern no serveixen i volen subvencions «més concretes»

Casal explica a EL PERIÒDIC els nous projectes de la cooperativa, la setmana passada. Foto: TONY LARA

«El pitjor ja ha passat», assegura el president de la Cooperativa Sabors i Aromes d'Andorra, Albert Casal. A finals de l'any passat, i després que la cooperativa estigués en punt mort i pràcticament en vies d'extinció (arrossegant un deute al voltant dels 110.000 euros), gairebé la meitat dels seus socis aprovava anar cap a l'ampliació de capital i, per tant, donar una segona oportunitat al projecte local. Mig any més tard, i després d'haver aconseguit reduir el deute acumulat a un terç amb unes despeses de funcionament mínimes, la nova junta directiva de Sabors i Aromes «ha preparat la companyia per al nou creixement» i aposta per un altre model de projecte. Molt més petit, menys ambiciós pel que fa a xifres però amb noves idees per diversificar-se: en dues setmanes començarà a comercialitzar productes d'horta. En paral·lel, s'aprofitarà de les noves tecnologies per aconseguir ampliar el seu mercat.

Tal i com va explicar Casal, ja tenen a punt una pàgina web informativa sobre tot el que comercialitza la cooperativa. En paral·lel, ultimen el llançament d'una aplicació mòbil en la mateixa direcció, i que també servirà per poder comprar directament i que ho portin a casa del client. «Demà arriben al teu supermercat els tomàquets, espavila si en vols», o «te'ls portem a casa», són algunes de les utilitats d'aquesta aplicació, explica el president de la cooperativa. El valor afegit respecte a la competència és que es tracta de productes frescos, «que tenen menys de 24 hores» i que són d'Andorra. Els nous impulsors de Sabors i Aromes volen participar de l'auge dels productes de proximitat i sense tractar. És a dir, d'alguna manera és tornar al passat, però aprofitant-se de les eines del futur.

Aquest 2014 serà el primer en què la cooperativa comercialitzarà alguna cosa més que trumfes. Fins ara, només venien d'octubre a març (trumfes), però l'objectiu és ser presents tot l'any. De moment, en aquest primer any de la nova etapa de la cooperativa, s'han plantat 5.000 cebes, 5.000 porros, 1.000 enciams, s'espera obtenir 2.000 quilos de carbassó, 4.000 quilos de tomàquet i entre 10.000 i 15.000 quilos de carbassa. «A primers de juliol ja començarem a tenir producte», va explicar Casal. A més, han arribat a un acord amb el mateix majorista que els distribueix la trumfa per poder arribar a tots els canals: supermercats, grans superfícies i també restauració. El preu serà aproximadament un 20% superior al del producte comú, perquè és «natural, casolà i fresc, coses que el client aprecia». És el mateix percentatge que s'aplica amb la trumfa,

Es tracta, assegura Casal, d'un punt de partida, però l'objectiu és créixer en oferta a mesura que el client també respongui comprant més. No descarten començar a plantar ja a l'abril i fins i tot fer hivernacles «per tenir hortícoles tot l'any».

Aquesta primera fase de la cooperativa es pot realitzar amb les dimensions actuals de l'empresa, i malgrat acumular un deute important. Un deute que en la seva gran part s'ha de pagar als propis socis de Sabors i Aromes, és a dir, als pagesos. Fa ja tres anys que no cobren la collita de trumfes. Tampoc van cobrar la de l'any passat, malgrat que es va vendre tota en només un mes. Els diners aconseguits s'han fet servir per pagar deute i per poder seguir funcionant. La cooperativa, explica Casal, «tècnicament no té recursos per funcionar, però tenim un petit marge de treball, el que ens dóna la pòlissa de crèdit que no està esgotada». «Ara funcionem amb pràcticament res», va afegir el nou president.

Gaspatxo i ‘vichysoisse' andorrans / Així, també s'han deixat les inversions per a més endavant. D'aquí a dos o tres anys, quan tant les trumfes com l'horticultura funcionin pel que fa a la demanda. Llavors «tornarem a demanar una ampliació de capital», va exposar Casal.

Aquesta ampliació ha de servir per passar d'una comercialització al detall a una d'industrial. És a dir, produir molt més per poder seleccionar el millor producte, el de més qualitat i també l'estèticament més atractiu, per al client local i també per a la restauració. Però aquest producte «és un percentatge petit del que produeix la planta», del 40%, a molt estirar. Pel que fa a la resta, als «boteruts», als «tocats», «volem que s'aprofiti per a produccions industrials». Per exemple, va explicar Casal, amb el carbassó fer crema, amb el tomàquet, gaspatxo o tomàquet fregit, i amb el porro, vichyssoise. I fins i tot patates xips amb les trumfes.

La inversió requerida per poder comercialitzar aquest tipus de producte industrial al país seria, calcula Casal, d'entre els 70.000 i 150.000 euros.

Crítics amb el govern / Malgrat aquests nous projectes, malgrat ressorgir de les cendres, la cooperativa «té molts problemes», «no és evident que pugui continuar», va assegurar el seu president. És per aquest motiu que demanen el suport del Govern de manera més explícita a com ho ha fet fins ara. «Per estar al nivell de la carn de qualitat d'Andorra el Govern hi ha posat molts diners. No en demanen tants, però volem que ens ajudi a comercialitzar el producte», va manifestar Casal.

La cooperativa no planteja ajudes directes perquè és conscient que aquesta no és la solució, ja que seria «sostenir una empresa artificialment». Però demana alguna cosa més que el programa d'ajuts en benefici de les produccions agroalimentàries locals o artesanes, anunciat fa un mes pel departament d'Agricultura. Cassal va assegurar que «tal i com ho han plantejat «no ens podran ajudar en res».

Sabors i Aromes considera que aquests acompanyaments tècnics que planteja el Govern no són la solució, ni «tenen sentit» si es té en compte la realitat de les petites empreses del món de l'agricultura i la ramaderia. Segons va afegir, «el meu problema és el dia a dia, i aquest és el que ha de resoldre el Govern». Tampoc els convenç el concepte de promoció del producte fora les fronteres andorranes, aspectes «aleatoris i que no serveixen per a res».

Per tot, el que demana la cooperativa són «ajuts personalitzats, concrets i quantificables», en funció de la casuística de cada empresa i del que necessites en aquell moment». Sigui de promoció, d'inversió en una maquinària concreta, de suport a l'hora de fer un pla de màrqueting o ajudes directes en el preu.

Aquesta darrera possibilitat és la que demana més insistentment la cooperativa. Segons va exposar Casal, amb el seu producte no poden competir dins el sector de la restauració, on preval per sobre de tot la relació qualitat-preu. Sabors i Aromes proposa, per exemple, que l'Executiu aporti quinze cèntims per cada quilo de trumfa, i així oferir preus competitius.

D'altres propostes pensades per potenciar el sector serien posar una etiqueta de suport al consum local, que es podria posar a l'entrada dels restaurants que compressin productes del país. O promocionar d'alguna manera aquests restauradors, així com fer programes de cuina a la televisió o fins i tot «una festa de la patata», va platejar Casal. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.