• «Hollande, firma'm un autògraf» o «Hollande, arregla'm l'escola»,van ser algunes de les peticions que va escoltar el copríncep durant l'acte a la plaça del Poble
• Amb el seu discurs, crític però amb punts amens, es va posar a la butxaca el públic més jove

Hollande signa autògrafs a la samarreta d'un nen, ahir. A la galeria uns joves escolars amb banderes d'Andorra, eufòrics per la visita d'Hollande a la plaça del Poble, ahir. Foto: TONY LARA

Si dijous el copríncep, François Hollande, semblava una estrella de rock, ahir, i en plena febre mundialista al Brasil, semblava l'estrella d'un equip de futbol. I és que el públic que l'esperava, sota un sol d'escàndol a la plaça del Poble, era molt més juvenil que el de la jornada prèvia. I l'adulaven amb càntics futbolístics (per poder fer una imatge sonora del moment, canviï'n la paraula «Messi» per «Hollande» però mantinguin l'entonació que se sent durant els grans partits al Camp Nou), tant abans de la seva arribada, com durant i també després, un cop va enfilar cap a la plaça Príncep Benlloch direcció Encamp.

I el copríncep va estar a l'alçada. Com a bon ídol de masses, es va aturar, va saludar, va agafar mans que el volien tocar, va escoltar reverències i fins i tot va signar autògrafs. A papers, a les banderes d'Andorra que s'havien repartit per fer país i també a les samarretes dels infants que, cofois, ensenyaven el gargot a amics i familiars.

Hollande va ser conscient en tot moment, ahir al matí a la plaça del Poble de la capital, que l'escenari havia canviat. No era el moment dels polítics, de les institucions, de les relacions diplomàtiques. O almenys van passar en segon pla durant bona part dels aproximadament tres quarts d'hora que va estar a la plaça. Va voler parlar de tu a tu al poble, va intentar fer broma i va tocar la fibra dels presents amb un al·legat al sistema monàrquic andorrà: «M'agrada estar en un Principat on els reis són els nens». I després d'aquestes paraules, aplaudiments i crits.

No van ser aquests els únics aplaudiments que va rebre el copríncep durant el seu discurs (que per cert, no va llegir, a diferència del cap de Govern, Toni Martí, que pràcticament va llegir tot el discurs previst). També va ser ovacionat quan es va comprometre a garantir el sistema educatiu francès gratuït i a vetllar perquè els seus alumnes puguin accedir sense problemes a les universitats franceses.

Fanatisme...indiferència

La plaça del Poble, tot s'ha de reconèixer, no estava plena a vessar. Una mica menys de públic que durant la visita del seu predecessor al càrrec, Nicolas Sarkozy. És a dir, l'efecte tancament de comerços no va donar els seus fruits: els treballadors van preferir passar aquest break improvisat lluny de polítics i dels focus de les càmeres.

Pel que fa als presents, el seu fanatisme anava en funció de l'edat. Hi havia els padrins, que possiblement amb molt punt nostàlgic, es van emocionar durant alguna frase del discurs o en el moment en què Hollande va fer acte de presència acompanyat de Martí. «No m'he perdut cap de les visites dels coprínceps», deia una padrina a la seva companya. També n'hi havia de fora d'Andorra, en ple viatge de la Imserso, que es prenien la visita del Copríncep com un altre reclam turístic. «Hem vingut uns dies, hem fet senderisme i ara ens han portat aquí», explicava la Mari Carme Orive, mentre feia onejar la bandera andorrana «que algú de per aquí ens ha donat».

Després hi havia el grup dels adults. Els menys expressius, alguns dels quals només estaven allà per compromís, per criticar una mica o com a acompanyants dels joves i infants.

Entrem ara en la població més joves del país. Per una banda, els més petits, encara no adolescents. Abolutament histèrics, emocionats, contents, intentant retenir a la seva memòria cada moment, cada gest d'Hollande. «Si ve cap a mi, li donaré les gràcies per tot el que ha fet per Andorra», explicava la Paula Azcurra, alumne de cinquè de l'Escola Francesa d'Andorra la Vella. La seva amiga, la Wissal Brihi, era més directe: «li demanaré un autògraf, ja tinc el paper preparat».

Poder veure l'Hollande per aquests escolars era el més del més. «No sempre tenim la visita d'una persona tan especial i famosa, que surt per la tele», plantejava la Virginia Falcon. Una persona, a més, que surt als seus llibres de text i que ha estat protagonista de les llargues tardes d'estudi amb els seus corresponents exàmens. De fet, aquesta mateixa setmana havien hagut de fer un «control» sobre la figura del coprincipat i la seva relació amb la història d'Andorra. «Hem aprovat, era molt fàcil», xisclaven totes alhora.

A pocs metres de l'eufòria, la il·lusió, hi trobàvem la parsimònia. Amb l'adolescència, baixa la libido dels moments institucionals. Els alumnes de segon d'ESO del Lycée Comptes de Foix explicaven que estaven allà, passant calor a la plaça del Poble mentre no arribava el seu copríncep, «perquè ens han obligat». A més a més, «ja l'hem vist abans, i ens ha donat la mà»,va explicar l'Adrià Garcia. Ell ho tenia molt clar, si el tingués davant «li demanaria que ens arreglés el cole, que està fet caldo». La seva companya de classe, la Mariona Alonso, va lamentar la «molta vigilància» que va vorejar el copríncep durant la seva visita al Lycée, tot i que «ha estat molt amable», va afegir. Tots lamentaven que el pas per la seva escola hagués estat tan fugaç i que només cinc escollits (es va fer un sorteig previ) haguessin pogut fer-li demandes cara a cara.

Hollande, conscient o no de les crítiques, de l'admiració o de qualsevol altre sentiment que podia despertar a la plaça, va omplir el seu discurs de merci,merci i merci. «Gràcies per acollir-me», «gràcies per fer-me entendre que el vostre és també el meu país». I el públic, encantat. Per uns instants, encara que a ell possiblement no li agradi massa, els reis d'Andorra no van ser els nens, el rei del moment era el republicà François Hollande.

Per a més informació consulti l'edició en paper.