• El Copríncep convenç amb humor i «proximitat» els centenars d'espectadors que es van congregar ahir al migdia a la plaça del Poble
• La visita principesca va generar un rosari de sucosos rumors

Les primeres fileres de públic, situat rere les autoritats, esperen l'arribada del copríncep, que va ser ahir puntualíssim. Foto: EL PERIÒDIC

Es creix Hollande davant dels micròfons. I l'home rígid que posa pelet encarcarat per als fotògrafs es transforma contra pronòstic en un orador més que convincent, càl·lid, dotat d'un subtil sentit de l'humor que molt probablement no és improvisat, però és igual perquè ho sembla. Així ho va tornar a demostrar ahir al migdia en el bany de masses –unes masses bastant discretes, tot sigui dit– que es va donar a la plaça del Poble. Hollande va trencar el gel davant les... ¿1.000 persones? congregades a la plaça amb un grapat de floretes que van arrencar els aplaudiments generals: que si li encantava visitar un Principat «on els nens són els reis»; que si el 6 de juny, en la commemoració del 70è aniversari de Normadia, Andorra també hi era representada «perquè jo hi era»; que si l'ensenyament francès (i en francès) «continuarà sent gratuït al país» (¿és que algú havia insinuat el contrari?)... I se'ls va acabar de posar a la butxaca amb dues sortides que van sonar genuïnes: primer, quan es va sorprendre de la gent que el va anar a rebre a cada parròquia, «i no eren els mateixos»; i ja cap al final, quan va agrair la «delicadesa» del Govern en passar de puntetes per l'espinós dossier de la carretera... La mateixa delicadesa que no va tenir l'alumne que va tenir l'ocurrència de demanar-li precisament per la carretera en la visita matutina al Lycée, segons va revelar el mateix copríncep amb humor.

En fi, que la penya va sortir de la plaça satisfeta. Més que satisfeta: encantada. Així es confessaven Toni, Agustí i Rosa, tres dels privilegiats que van seguir l'al·locució des de la glorieta. Una mica lluny del rovell, potser, però a l'ombra. Tots tres, veïns de la capital que coincidien que Hollande havia pronunciat un discurs «molt proper i molt encertat», perquè havia tocat «tots els temes importants, inclosa la carretera»: «I li hem d'agrair els esforços que està fent pels estudiants del país». Emocionada es declarava també l'escaldenca Sumpta, a qui se li escapava però un retret final: «Si hagués culminat el discurs amb un ‘Visca Andorra', hauria sigut rodó. Sort que després del Gran Carlemany se li va escapar a algú del públic...» Més difícil encara, Hollande va convèncer fins i tot els seus conciutadans –no cal que recordem que és ara mateix el més impoular dels presidents de la V República, amb un paupèrrim 17%. Doncs no per a Philippe, que va ser dels afortunats de primera fila que li va poder donar la mà quan el copríncep ja es retirava: «El discurs m'ha semblat perfecte, a l'altura de la institució que encarna; segur que servirà per acostar els dos països; i encara més que sigui conscient que cal potenciar la situació del francès a Andorra».

Fins aquí, l'acte central de la visita del copríncep, que potser –només potser– lluiria més en un escenari més tradicional com la plaça Benlloch, i que va generar un reguitzell de rumors: el primer de tots, el del maletí nuclear. Dèiem ahir que l'entrada del copríncep al Consell General va anar seguida de la irrupció de dos individus amb sengles bosses de mà que es van quedar en un discret segon pla. Ahir era un oficial en uniforme de gala palplantat en un costat de la vela i suant la cansalada qui carregava l'inquietant maletí. Potser mai més no tornarem a estar tan a la vora del botó nuclear...

Més rumors: sabut és que Hollande va sopar a Can Benet –ens ho explica Josep Maria Benet aquí al darrere– i que va fer nit al Park Hotel –on per cert va acabar de veure el Brasil-Croàcia. Doncs per la Seu circulava la brama que això era només de cara a la galeria i per quedar bé; que en realitat, el copríncep havia viatjat d'incògnit fins al Palau episcopal per sopar amb el bisbe i dormir al mateix palau... I hi va haver també un clàssic de la rumorologia: l'escatològic, segons el qual abans d'arribar a la plaça del Poble va haver de fer una aturada urgent al comú de la capital per utilitzar els serveis de la casa comuna. Tenint en compte que l'home havia matinat per ser a les 8.35 hores a Sant Julià, i que des d'aleshores havia corregut una marató per ser successivament al Lycée, Ordino i la Massana, tampoc no seria cap sorpresa, perquè a més de copríncep, Hollande és humà. En fi, que ja està. Fins d'aquí a cinc anys, Excel·lència.

Per a més informació consulti l'edició en paper.