• Malgrat arribar amb retard, el copríncep va completar cadascun dels actes previstos amb solemnitat i aparent tranquil·litat
• Va patir la calor de Casa de la Vall, però va demostrar que té ben apresa la lliçó de la història d'Andorra

Vives i Hollande descobreixen la placa commemorativa de la inauguració del nou edifici del Consell General. A la galeria, els dos coprinceps presideixen la fotografia tradicional a les escales de Casa de la Vall, ahir. Foto: EL PERIÒDIC

A les 17.46 hores. Aquesta va ser l'hora exacta en què el Copríncep François Hollande va creuar per la porta del nou edifici del Consell General. La pluja, que de manera intermitent anava venint i tornant, va ser la causa que el seu aterratge en helicòpter es produís 40 minuts més tard de l'hora inicial prevista. Però no va ser un impediment perquè es convertís en la gran estrella de la tarda, com el cantant de rock que tothom vol adular.

Hollande va anar per feina. Només tocar territori andorrà, va ser dirigit fins la plaça del Consell, on va trobar-se amb el seu homòleg episcopal, Joan-Enric Vives, que el va saludar amb una forta encaixada de mans (la qual va generar automàticament un «ohhhh» general entre els que l'esperaven a l'interior del nou edifici). Després de contemplar amb força detall l'escultura commemorativa del 7è aniversari de la signatura dels Pariatges, tots dos van avançar cap a la nova seu del parlament. I van començar els aplaudiments. De consellers, ministres, cònsols, membres de la Justícia i diplomàtics (entre elles la nova ambaixadora de França, Ginette de Matha). Tots allà, ben aferrats al seu nom incrustat al terra que els marcava on s'havien de col·locar. Hollande els va anar donant la mà, un a un, en un passamà que no va durar més de tres minuts.

Un cop finalitzat el procés, va ser el moment del parlament del síndic general, Vicenç Mateu, per donar pas a la inauguració, molt solemne tot plegat, de les noves instal·lacions, malgrat que fa ja més de tres anys que estan en funcionament. El trasllat a un «espai modern i funcional, mantenint Casa de la Vall com a escenari de les sessions tradicionals i els actes de major transcendència, representa en bona mesura una metàfora del moment històric i polític que ens ha tocat viure. Andorra s'obre al món sense renunciar, en cap cas, a les seves arrels», va sentenciar Mateu.

Hollande no va parlar després de Mateu, i va procedir a descobrir la placa commemorativa. Una hora més tard, en el seu discurs a Casa de la Vall, sí que feia referència a la inauguració, donant les gràcies per haver-lo «esperat» tots aquests anys per poder celebrar l'acte. També, i després d'una bona estona de discurs a una històrica però abarrotada Casa de la Vall, va manifestar la seva satisfacció perquè les noves instal·lacions «disposin d'aire condicionat».

Però tornem a la inauguració. Després d'escoltar l'himne d'Andorra a càrrec de l'Institut de Música, Hollande va visitar, acompanyat dels síndics i el cap de Govern, Toni Martí, les noves instal·lacions. Pel que fa a la resta de presents a l'acte, un cop descoberta la placa, corre cuita a posar-se el gambeto i tricorni, que tocava fotografia a les escales de Casa de la Vall. Aquí la pluja va donar una treva durant els ben bé 15 minuts que va costar col·locar tothom. Una bona colla i una imatge per a la posteritat.

Examen d'història andorrana

Cap a les 18.25 hores (Hollande va aconseguir suavitzar una mica el seu retard), i després d'una reunió privada entre els coprínceps i els síndics, així com posteriorment a la signatura del llibre d'or de Casa de la Vall, la campana va avisar de l'inici de la sessió extraordinària del Consell General. Al mateix moment, algú sortia per la porta de l'històric edifici. Es tractava de l'altre copríncep, l'episcopal, per allò que diu la tradició que no poden presidir dos caps d'Estat una sessió al Consell.

A l'interior, vam assistir al moment amb més contacte visual i humà de tota la visita de 48 hores d'Hollande. Al petit hemicicle tothom estava a l'expectativa del que diria el Copríncep francès. Malgrat la calor, la tensió del moment, va fer un discurs llarg, de vora vint minuts, contundent, rigorós i amb molta dosis d'història andorrana a través dels segles. O es coneix bé les arrels que defineixen el Principat, o és un alumne avantatjat que sap com estudiar els últims dies abans de l'examen. En qualsevol cas, va convèncer. «Quina capacitat de memorització i d'improvisació que té aquest copríncep», es va poder escoltar entre alguns dels polítics presents, mentre baixaven per les escales un cop finalitzat el concert plujós que ens va oferir François Hollande. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.