• El PS qualifica la situació financera del comú de catastròfica i el conseller d'SDP la titlla d'alarmant

La cònsol major de Sant Julià de Lòria, Montse Gil, i el cònsol menor, Manel Torrentallé,ahir Foto: ANA / J. P. C.

El Comú de Sant Julià de Lòria va aprovar ahir l'estat dels comptes de l'exercici de l'any passat, amb les dues votacions en contra dels consellers de l'oposició (PS i SDP). Ho va fer amb un dèficit de 541.656 euros, molt per sota del pressupost inicial previst. El conseller de Finances de la parròquia, Joan Besolí, va argumentar que, «si bé es tanca l'exercici amb endeutament, és un dèficit assumible».

Per la seva banda, el conseller de l'oposició del Partit Socialdemòcrata, Rossend Areny, va qualificar la situació de «catastròfica» per l'augment constant de l'endeutament total. Una visió compartida pel conseller de l'oposició d'SDP, Josep Roig, que es va mostrar alarmat per la proximitat de l'endeutament al sostre màxim establert.

El conseller de Finances de Sant Julià de Lòria, Joan Besolí, va explicar que aquest tancament negatiu es deu, sobretot, als canvis que ha imposat el Govern en la recaptació dels impostos indirectes, així com a l'increment de les inversions reals.

Des de l'oposició comunal, però, li van recriminar que «el 31 de desembre del 2013 ens situàvem al 83% del límit de l'endeutament, quan l'any anterior només s'arribava al 68%», va manifestar Areny. Roig, per la seva banda, va mostrat el seu rebuig a «l'augment constant del dèficit des de l'inici del mandat», i va assenyalar que «cada cop ens apropem més a una situació de col·lapse financer».

Precisament un dels punts claus per explicar aquest endeutament, segons l'oposició, és l'aprovació de crèdits extraordinaris destinats a la societat de Camprabassa. Aquest dijous, el comú, amb els vots contraris dels consellers de la minoria, va aprovar un de nou, el tercer consecutiu, en aquest cas d'1.200.000 euros.

Cobrament amb retard / El conseller de Finances, Joan Besolí, va defensar que «es tracta d'un crèdit que ha de servir per arreglar alguns problemes com el cobrament amb retard d'alguns proveïdors». Besolí va reivindicar que «estem convençuts que a partir de l'any vinent, el 2015, Naturlàndia serà sostenible per si mateixa».

En aquest sentit, Besolí va explicar que «les últimes enquestes demostren que el nombre d'usuaris s'ha triplicat respecte l'any passat», i que «més del 62% dels visitants del parc es queden a pernoctar al país», pel que es tracta d'un projecte amb bones xifres i que beneficia al Principat.

Roig va respondre al conseller de Finances que «primer ha de ser un motor per la parròquia laurediana, que és qui ho paga», i va demanar, un cop més, el pla de viabilitat del projecte.

Massa inversió / Encara sobre Camprabassa, Roig va argumentar que no és «partidari» de capitalitzar-ho perquè la parròquia ja hi ha fet massa inversió, sinó que creu que «s'hi ha de fer un altre pla de gestió», perquè «el comú està actuant com un banc». Besolí, per la seva banda, va reiterar que esperen que l'any vinent ja es pugui mantenir sosteniblement i va afegir que «no està previst dedicar-hi cap més crèdit extraordinari», informa l'ANA.

Pel que fa a la possibilitat que Camprabassa rebi una inversió estrangera, els dos membres de l'oposició s'hi van mostrat parcialment a favor.

El conseller socialdemòcrata Areny va assegurar que «primer s'hauria d'estudiar el cas en qüestió i veure si és interessant», i Roig va apuntar que «hi estaré d'acord sempre que no hi hagi cap indici d'especulació en construcció o blanqueig de diners darrera».

Per a més informació consulti l'edició en paper.