• El cònsol menor veu massa poder del Tribunal de Comptes

El cònsol menor d'Andorra la Vella, Jordi Minguillón Foto: ANA

El cònsol menor d'Andorra la Vella, Jordi Minguillón, ha criticat que la Regla d'or doni un control excessiu al Tribunal de Comptes sobre els pressupostos. Minguillón opina que amb el text presentat pel Grup Parlamentari Demòcrata «qui vulgui anar de cap de Govern, el que haurà de fer és que el posin de president del Tribunal de Comptes». Així apunta que el pressupost és una eina política, i que «no tot és quantificable».

A primera vista, i reconeixent que «m'ho he mirat per sobre», Minguillón lamenta un excés de competències per al Tribunal de Comptes i apunta que «el que s'haurà de fer és presentar-se a les eleccions al Tribunal de Comptes». No obstant, assenyala que s'ha d'analitzar bé el text.

GIL, CRíTICA / Per la seva banda, la cònsol major de Sant Julià de Lòria, Montserrat Gil, ha indicat a l'ANA que encara no ha tingut temps d'analitzar el text, però que el fet que se'ls hagi passat la versió definitiva amb poca antelació mostra que «les formes no han sigut les correctes, una vegada més». Així, ha assenyalat que la intervenció està analitzant el document i que un cop l'hagin revisat tots els comuns podrien fer un informe conjunt de les set corporacions. Altres cònsols han informat a l'ANA que de moment no han pogut analitzar la proposició de llei.

Per la seva banda el ministre de Finances, Jordi Cinca, va indicar dimecres que la principal dificultat serà «l'esforç de gestió i contenció de la despesa».

El ministre de Finances va manifestar que la contenció de la despesa serà la principal preocupació a l'hora de complir la llei si s'aprova amb el text actual de la proposició. I és que, com va remarcar Cinca, es fixa un nivell d'endeutament per sota dels països de la Unió Europea i es controla estrictament l'endeutament global i la generació de dèficit anual. Tot i així, va assenyalar, aquest esforç «va en la línia del que s'ha estat fent en els darrers anys».

El text, va manifestar Cinca, «tanca la porta a que hi pugui tornar a haver situacions de dèficits excessius».

A més, si s'hagués fet fa deu anys, va dir, el nivell d'endeutament actual seria «molt inferior» perquè la llei no hauria permès endeutar-se als nivells actuals. Així, va indicar, es podria haver abordat la crisi amb «moltes més garanties i més muscle financer» per incentivar des del sector públic la recuperació mentre no arriba al sector privat.

Un cop s'aprovi el text el Govern analitzarà els detalls per veure «fins a quin punt som capaços d'assumir aquests nivells d'exigència a curt termini», va apuntar el ministre.

Per a més informació consulti l'edició en paper.