• Mitterrand torna a Andorra per celebrar la majoria d'edat del poble i les noves institucions

François Mitterrand a la plaça del Poble, a l'esquerra, i Jacques Chirac a la plaça Benlloch, a la dreta. Foto: ANA / SFG / TONY LARA

El Copríncep Mitterrand va repetir visita uns mesos després de la ratificació de la Constitució, el 26 d'octubre del 1993. En aquella ocasió a més de felicitar-se per les noves institucions, va instar els andorrans a consolidar els canvis. Mitterrand va explicar als ciutadans que s'havien congregat a la plaça del Poble que «fa set anys, mentre feia balanç de les reformes iniciades, vaig evocar la possibilitat de franquejar una etapa més, una etapa cap a la sobirania del Principat, i vaig subratllar que la decisió pertanyia al poble». I després de recordar que aquesta voluntat s'havia expressat sense ambigüitats, va advertir: «benvolguts amics andorrans, aquesta nova situació institucional us confereix també, al costat de nous drets, unes responsabilitats noves de les quals solament l'exercici rigorós assentarà en el temps la imatge d'Andorra i la seva credibilitat internacional». Mitterrand es va referir també al perill del «replegament sobre un mateix» i va convidar Andorra a complir amb «el deure de solidaritat que és el propi de tot Estat democràtic i social». El Copríncep va concloure amb el tractat trilateral per desenvolupar les relacions amb els països veïns i amb Europa, anunciant que «després caldrà anar més enllà».

Drets de les persones

Quatre anys després, el 16 de setembre del 1997, Jacques Chirac, visitava el Principat complint també amb el ‘deure' que seixanta anys enrera havia institucionalitzat De Gaulle. Chirac es va felicitar de la transformació d'Andorra, una transformació que s'havia fet sense crisi sense paralitzar les institucions. No obstant això, també va demanar als andorrans d'anar més lluny per complir amb el mandat constitucional i especialment amb el títol II de la Constitució sobre els drets i deures de les persones. «Tot no s'acaba aquí, si Andorra vol aplicar el que ha sabut establir en el pla dels principis en el seu text fonamental. (...) I nombrosos punts de la Constitució, especialment dels seu títol II, queden per desenvolupar». Chirac també va defensar algunes apostes prioritàries per a Andorra com la protecció del medi ambient, la millora de la qualitat de vida, la persistència per trencar l'aïllament físic, però «també la preservació, amb unes pràctiques rigoroses, inatacables, de la gran reputació comercial i bancària».

De la banca, tot i que de manera menys directa, en tornaria a parlar Nicolas Sarkozy, l'últim Copríncep francès que ha visitat el país fins ara. Sarkozy va visitar Andorra el 29 de juliol del 2010 i la seva vinguda va suscitar tota mena de reaccions, des de l'admiració fins al rebuig, passant per l'alegria o la por.

L'adéu al paradís fiscal

Només arribar, Sarkozy va advertir a la classe política que «l'equilibri que heu construït amb els segles, avui s'ha d'inscriure en un nou context internacional». I va explicar al poble que «votant la llei d'intercanvi d'informació fiscal (...), els vostres representants han mostrat que Andorra és un país sòlid, conscient de les responsabilitats que té». No obstant això, el discurs del Copríncep no es va limitar a les felicitacions sinó que va resultar ser més exigent, sens dubte perquè la crisi que acabava d'instal·lar-se ho requeria. Així, reconeixent que dotar-se d'un sistema fiscal competitiu és una cosa molt legítima, Sarkozy va insistir en que «el frau fiscal, el paradís fiscal, no són paraules que corresponen a la cultura d'Andorra i als valors del poble andorrà». I recordant que molts pobles han desaparegut amb els segles, va exclamar-se «com heu aconseguit aquesta perennitat? No en la mentida, ni en la dissimulació ni en el frau, sinó en el treball». I va concloure que «no hi ha futur (...) en el rebuig de la transparència com tampoc hi ha futur per a l'hipocresia».Tot i aquests advertiments el Copríncep es va comprometre a ajudar Andorra en les negociacions amb Europa així com en la possibilitat d'arribar a un acord de no doble imposició amb el país veí. I es va acomiadar significant la seva fidelitat i «la fidelitat de França a la vostra sobirania. No esteu sols». 

Per a més informació consulti l'edició en paper.