• La llei dels demòcrates preveu multes i inhabilitació política en cas d'incomplir el límit d'endeutament

Foto: FONT: TRIBUNAL DE COMPTES // GRUP PARLAMENTARI DE DA

Els consellers demòcrates Martí Salvans i Daniel Armengol van presentar ahir la proposició de Llei de Sostenibilitat de les Finances Públiques, d'Estabilitat Pressupostària i Fiscal, anomenada la regla d'or, per «assegurar la sostenibilitat de les finances públiques a llarg termini». Dimarts la van entrar a tràmit i, tal i com va anunciar Armengol, estan pendents que el Govern emeti el seu criteri abans que acabi el mes de juny amb l'objectiu que la regla d'or es pugui debatre el 24 de juliol i que el proper Govern i els propers comuns quan inciïn el seu mandat ja l'hagin d'aplicar en l'elaboració dels pressupostos. En referència al criteri de l'Executiu, el conseller va dir que «hem recollit les observacions del Govern i els comuns i poden donar-se per satisfets».

Una de les qüestions de la llei que els demòcrates van destacar ahir va ser el fet que aquesta limita també la pressió fiscal: de tots els impostos, la imposició directa (IRPF, l'Impost de societats i les plusvàlues immobiliàries) no podrà ser superior al 40% del total d'impostos que recapti l'Administració general –sense tenir en compte els impostos especials del tabac, l'alcohol i els carburants. Quan el marc fiscal estigui tot tancat, és a dir, ja amb l'implantació de l'IRPF, «la recaptació prevista dels impostos directes per sobre dels indirectes serà del 39%». Així doncs, Armengol va subratllar que aquesta limitació «expressa la clara voluntat que no es pugi el tipus a mig o llarg termini». En cas que l'IGI augmentés la seva recaptació , «voldria dir que l'economia va millor, llavors també s'obriria possibilitat a pujar els directes».

FER «GUARDIOLA» / Pel que fa a la limitació de l'endeutament, quedarà permesa en el 55%. En els països de l'entorn, l'endeutament públic sobre el PIB el 2013 supera el 90% (França i Espanya), mentre que a Luxemburg és del 23% i a Suècia del 40%. Andorra es troba en el 44% (l'any 2003 era del 17%). Ara bé, quan s'arribi al 50% del endeutament global, tal i com va explicar Salvans, «la llei estableix l'obligació d'asseure's tots plegats a negociar per trobar els mecanismes per no arribar al 55%». A més, l'endeutament de l'Administració general estarà limitat al 40% i pel que fa a les parapúbliques, el seu endeutament no podrà superar el 50% dels seus fons propis. Per als comuns es manté la limitació actual (200% de la mitjana d'ingressos dels darrers anys).

Els consellers van fer una evolució històrica del PIB i del endeutament del país. El PIB més alt va ser el del 2007, amb quasi 3.000 milions d'euros, a partir d'aquí i amb l'arribada de la crisi econòmica, aquest va caure fins als 2.500 milions d'euros el 2012 on es va estabilitzar. Pel que fa a l'endeutament dels comuns, des del 2003 fins el 2013 va créixer el 41%, arribant als 231 milions d'euros, mentre que el del Govern va experimentar un creixement del 358%, arribant als 868 milions d'euros. Pel que fa als ingressos i les despeses de l'administració pública, el total d'ingressos el 2013 va ser de 477 milions d'euros, mentre que les despeses van ser de 508 milions. Les despeses de personal del Govern van créixer 216% des del 1995 fins el 2013, arribant als 95 milions, i les dels comuns un 233%, arribant als 50 milions l'any passat, des del 2012 estabilitzades. En canvi, les inversions reals només han fet que baixar, i, tal i com va afegir Armengol, «sabem que els comuns tanquen amb superàvit perquè la inversió ha estat pràcticament nul·la». Així doncs, «amb la crisi abans s'aturen les despeses d'inversió que les despeses corrents».

Observant els canvis econòmics i les fases de creixement i decreixement dels ingressos, els consellers van explicar que el mecanisme de despesa permesa «busquen que quan hi hagi un període de creixement es generi una bossa o una ‘guardiola', que ha de servir per a les èpoques de vaques magres». Segons els consellers, i tal i com mostra el gràfic de la part superior esquerra, si des del 2001 s'hagués aplicat la regla d'or l'endeutament el 2013 hagués estat menys de la meitat del que va ser. Per altra banda, la Llei també té en compte la creació d'un fons de reserva en cas de gran emergències o esdeveniments excepcionals, com podria ser «que ens quedéssim sense poder vendre tabac d'avui per demà». Tant l'Administració general com els comuns hi hauran d'aportar un 0'1%.

SANCIONS / Un dels altres punts al qual van fer referència els consellers és el de les sancions. En aquest sentit, la regla d'or estableix que es podrà inhabilitar políticament i sancionar econòmicament aquells responsables que incompleixin el límit d'endeutament o no atenguin els requeriments del Tribunal de Comptes, amb multes de fins a 50.000 euros i inhabilitació política de fins a sis anys. Així doncs, també implica una modificació de la Llei del Tribunal de Comptes, ja que també s'encarregarà de les funcions d'elaboració, aprovació i la funció sancionadora. El Govern i els comuns estaran obligats a fer una projecció a quatre anys vista i el Tribunal de comptes serà l'encarregat d'assegurar-se que ningú es salta els mínims de despesa establerts per la Llei. «Perquè això funcioni caldrà dotar de més recursos per a interventors generals i per al Tribunal de Comptes».

L'objectiu és «canviar la manera de pressupostar de l'Administració», tal i com va explicar Armengol: «actualment el Ministre de Finances rep tots els pressupostos i en treu el dèficit total i superàvit, ara caldrà fer la feina a la inversa, per no superar la despesa, qui pot gastar per no arribar a l'endeutament».

Per a més informació consulti l'edició en paper.