• Repassem la visita de ficció que Sarkozy va protagonitzar a ?L'escala del dolor' H Molts dels episodis es repetiran avui i demà amb Hollande

Villaró, en la presentació andorrana de L'escala del dolor, el gener de fa dos anys Foto: TONY LARA

Osti, tu, ¿i el Vidu Boix? Sí, home, la criatura de Villaró, el prota de L'escala del dolor, l'únic poli del nostre gloriós servei que ha vestit una muda directament sortida de l'eixovar de monsieur le président, calçotets inclosos, i també l'únic –que sapiguem, és clar– que s'ha traginat la cap de seguretat de l'El·lisi. I al Park Hotel. Doncs estiguin tots tranquils, Hollande també, perquè el Vidu Boix serà avui i demà al peu del canó. Potser no a primera fila, amb aquell inusitat protagonisme que va tenir a L'escala del dolor, però sí en un discret segon pla i amb una tranquil·litat d'esperit que, francament, no li coneixíem. Així ho va confirmar ahir el mateix Villaró, que sap de bona font que Boix es troba «en una etapa tranquil·líssima de la seva vida, i ja era hora». Això no ho diu, Villaró, però és probable que la pau que transpira tingui alguna cosa a veure amb la felicitat (re)trobada al costat de la mossa Alicia. Potser.

El que està clar que Boix serà demà un dels centenars d'homes que vetllaran perquè la visita d'Hollande flueixi sense incidències. Sap de que parla. I aquesta vegada no hi ha caçadors armats pul·lulant per les muntanyes. L'experiència sempre és un grau. Quatre anys enrere ho tenien clar, ell i Madeleine: «El que més ens preocupa és el discurs a la plaça del Poble: hi ha unes dues-centes finestres amb visuals directes, i en el tram del rec del Solà i les tarteres i feixes del roc del Patapou hi ha posicions de tir molt favirables». ¡Xssst! I Hollande torna demà a la plaça del Poble, així que creuem els dits. L'escala del dolor inclou escenes que aquests dos dies es repetiran, sense dubte. I això que el Copríncep no entrarà aquesta vegada pel Pas de la Casa –que és el que feia Sarko en la ficció de Villaró– ni vindrà acompanyat de primera dama, simplement perquè no n'hi ha –sembla.

Caldrà veure si seran un, dos o més els helicòpters que aquesta vegada sobrevolaran la plaça del Poble per controlar l'espai aeri local (!). Segur que ho recorden: un al Solà, entre el Patapou i el Corb, i l‘altre a l'Obac, palplantat sobre la Comella. El que és segur és que ni Hollande ni ningú no s'aturarà –a diferència de Sarkozy– davant de l'aparador de la Puça, camí de Casa de la Vall. Perquè –¿se'n recorden?– ja no hi ha Puça. Si més no, al centre històric. I queden les parròquies: Villaró –o millor, Boix– no té pietat: a Sant Julià li paren un tiberi a base de bulls, fuets i donges amanit amb un porró que el Copríncep passa elegantment per alt; a Encamp... «¿què s'hi pot fer, a Ecamp? Poca cosa, aturar un moment la comitiva, córrer cap a l'escenari instal·lat al Prat Gran i adreçar unes paraules als encampadans». Per no parlar d'Ordino, que el bo de Sarko confon durant tota l'al·locució amb Canillo. Però és que no es pot tenir tot. En fi, que entre vostès i jo, no es facin esperances: no hi haurà una seqüela de L'escala... amb François en lloc de Nicolas. Perquè Boix no està per orgues i perquè diuen –i diuen bé– que les segones parts acostumen a degenerar en paròdia matussera. Conservem el bon regust que ens va deixar carla cantant Quelqu'un m'a dit al Centre de Congressos i, per si no ha quedat clar, es facin un favor i rellegeixin L'escala del dolor per anar entrant en calor.

Per a més informació consulti l'edició en paper.