• La Cambra de Comerç s'interessa per ser institució arbitral, tot i que n'hi poden haver diverses, sense limitació

Els consellers generals Carles Ensenyat i Sílvia Calvó ahir abans de la presentació de la Llei de l'arbitratge. Foto: TONY LARA

El grup demòcrata va entrar ahir a tràmit parlamentari la proposició de Llei per regular l'arbitratge en l'àmbit mercantil –el comercial disposa de la mediació regulada en la Llei del comerç– i esperen que pugui està aprovada aquest setembre.

Els consellers generals Carles Ensenyat i Sílvia Calvó van explicar en què consisteix l'arbitratge, una opció que «s'emmarca dins el paquet legislatiu per tal d'agilitzar la justícia». L'objectiu és que aquelles empreses que ho desitgin puguin escollir l'opció d'un àrbitre o d'un tribunal d'àrbitres per solucionar qualsevol conflicte existent entre elles. L'àrbitre o els membres del tribunal d'àrbitres hauran de ser parcials i les seves decisions seran vinculants. L'àrbitre o tribunal d'àrbitres dictarà sentència, però haurà de ser un batlle qui la executi: «Un àrbitre substitueix la primera instància judicial», va explicar Ensenyat, però «la segona instància haurà de fer el reconeixement de la sentència».

Com a mínim un dels àrbitres ha de ser de l'àmbit jurídic, i per tant, que exerceixi al Principat. Però també hi ha l'opció de que les empreses, a banda d'aquest, escullin un o diversos àrbitres especialitzats per a determinats conflictes, com podria ser per exemple «un tècnic de nano tecnologies», i aquests poden exercir al país o fora.

A banda de l'avantatge de poder escollir especialistes en el camp, la consellera Calvó també va enumerar entre els avantatges principals el fet que les parts i l'àrbitre o tribunal d'àrbitres puguin comunicar-se en format electrònic, de manera que s'agilitza el procediment: «una sentència arbitral pot estar en un període de sis a 15 mesos»; la consellera també va dir que és una bona opció per a totes aquelles empreses que vulguin mantenir la confidencialitat del seu conflicte, ja que a través del procediment judicial les sentències són públiques.

Els consellers van explicar que a Espanya és un procediment que han escollit les grans empreses, mentre que als Estats Units l'utilitzen les petites. «Per tal de reduir temps i costos». El que és segur, va dir Ensenyat, és que «més del 10% dels conflictes» se solucionen per aquesta via als països que ja està implementat l'arbitratge.

La Llei també preveu la creació d'institucions arbitrals, i, tal i com van anunciar ahir els dos consellers demòcrates, la Cambra de Comerç s'ha mostrat interessada per ser aquesta institució, tot i que tal i com va explicar Ensenyat, la Llei no les limita i per tant, no té perquè haver-n'hi només una. De fet, el conseller considera que, per la mida del país, n'hi haurà un parell. Aquesta institució o institucions serviran per ajudar a les empreses que escullin el model arbitral, i tindran un llistat d'àrbitres.

El model escollit es basa en el de les Nacions Unides del 2010, i «permetrà que Andorra es pugui constituir en tribunal arbitral internacional» en conflictes entre països o empreses d'aquests.

Per a més informació consulti l'edició en paper.