• Illa Carlemany s'estrena amb ?La Traviata' en l'òpera en directe; si funciona, en programarà tota la temporada
• ÒPERA I BALLET A ILLA CARLEMANY: LA PROGRAMACIÓ

Foto:

Semblava condemnada definitivament la lírica en aquest racó de món nostre a les quatre funcions anuals (i enllaunades) del cicle Òpera Oberta –que estan molt bé, és clar, però que a l'aficionat amb prou feines li deuen servir per matar el cuquet– i al tast en viu que de tant en tant ens regala la Temporada. Això era tot. Fins ara, és clar, perquè ja poden començar els melòmans nostrats a salivar: Illa Carlemany s'afegeix a la rècula de cines dels països civilitzats que des de fa anys retransmeten òpera en directe i estrena el 17 de juny un minicicle amb quatre funcions. Atenció al cartell, perquè la cosa comença fort: la Traviata (17 de juny, 19.30 hores), Manon Lescaut (24 de juny, 19.45 hores), Cavalleria Rusticana (17 de juliol, 21.30 hores) i, per postres, el ballet La Bayadère (14 de juliol, 19.30 hores), una de les coreografies clàssiques de Petipa. Atenció també a la producció, que firmen –respectivament– l'Òpera de París, la Royal Opera House de Londres, el festival de Taormina i el Mariinsky de Sant Petersburg. Quasi res. Una iniciativa pionera que pretén dirigir-se a un secor del públic especialment maltractat, que fins ara s'havia de conformar amb una oferta escarransida: les funcions líriques es podien comptar amb els dits d'una mà, i encara en sobraven. Les de ballet, el mateix, o encara pitjor, especialment des que el Ballet de Moscou ha esborrat la capital de les seves gires semestrals.

Val que no seran en viu com a la Temporada; però sí que seran en directe, en pantalla gran i molt probablement subtitulades –extrem aquest que ahir estava pendent de confirmació: «Feia temps que ho rumiàvem i de fet hem pujat tard al carro, perquè a Espanya ja fa anys que els cines projecten òpera en directe; i el millor de tot és que funciona», deia ahir el gerent del multisala, Jose Jaime López, que augura que, si aquesta bona acollida es repeteix a Illa Carlemany, al setembre s'embarcaran a la programació regular que gestiona la productora Ópera y ballet en directo amb dues funcions mensuals: en total, una vintena de títols per temporada, alternant els dos gèneres: «Es tracta d'oferir continguts alternatius», continua López, «i de la mateixa manera que ho hem provat amb el futbol i la Fórmula 1, ho provarem amb l'òpera». No somia truites i no espera una resposta massiva: la continuïtat de la iniciativa, sosté, no depèn que cada funció congregui centenars d'espectadors: «N'hi haurà prou que constatem que hi ha un públic perquè nosaltres hi apostem». Pensa López en el melòman que no es pot desplaçar un dia entre setmana fins al Bolxoi, l'Scala o l'Òpera de Viena, que són alguns dels grans teatres que la temporada passada –i juntament amb el Mariinsky, l'Opera House i l'Òpera de París– van participar en al cicle amb òperes com ara Turandot, Aida, Don Giovanni i Tristany i Isolda, i ballets com ara El Trencanous, Giselle i La Bella Dorment. El preu, ajustadíssim, com és habitual: 15 euros, considerablement més econòmic que a Barcelona.

I repassem breument el tall: l'invent s'estrena –ja s'ha dit– el 17 de juny amb una Traviata protagonitzada per la soprano alemanya Diana Damrau –probablement, mai no hauran vist Violetta de tan a la vora– i amb direcció escènica a càrrec de Benoît Jacquot. La segona píndola serà un Manon Lescaut amb la soprano letona Kristine Opolais i el jove baríton britànic Christopher Maltman com a ganxos artístics, i el també britànic Jonathan Kent a la direcció escènica; la Cavalleria Rusticana tindrà, per acabar amb el capítol líric, un regust eminentment italià, amb la soprano Daniela Dessì, el tenor Fabio Armilato i el director Enrico Castiglione. I ens queda La Bayadère cuinat pel Mariinsky, amb el mestre Boris Gruzin a la direcció i el ballarí rus Vadim Muntagirov, estrella de l'English National Ballet, com a gran atracció.

Aquí ho tenim: ara depèn de nosaltres –del públic melòman, en fi– que la cosa passi de l'estadi de les bones intencions a la de sòlida realitat. Després no s'hi valdrà anar-nos lamentant que només tenim òpera de Nadal a Sant Esteve, i encara gràcies. No hi ha excusa: ara toca anar-hi per comprovar que sí, que en aquest tros de Pirineus Violetta també hi trobarà el seu Alfredo.

Per a més informació consulti l'edició en paper.