• Les comissions bancàries per a les compres amb tarja o el preavís per alliberar els locals en l'ull de mira

Un gran local comercial buit. Foto: TONY LARA

El primer secretari del Partit Socialdemòcrata (PS), Per López, va presentar ahir acompanyat de la consellera general, Rosa Gili, la proposició de llei de millora i promoció de l'activitat comercial, en el qual estan treballant. López va argumentar la necessitat de la iniciativa exposant que «el comerç és el primer sector d'activitat a Andorra i el creixement econòmic hi està estretament vinculat». I constatant que no passa pel seu millor moment, va recordar que «Andorra no seria el què és avui sense el desenvolupament del comerç al llarg dels anys 60 i 70. Avui encara és el sector econòmic que té més pes, pel nombre d'assalariats i perquè l'oferta turística a la qual també està vinculat representa el 35% del producte interior brut».

López va afirmar amb contundència que «és el pilar més important de la nostra economia i per això, el partit socialdemòcrata està treballant en una proposició de llei, després de recollir les principals inquietuds del sector que s'estructura en quatre grans eixos». Així, va assegurar que la proposició de llei apunta «la disminució de les comissions que els bancs apliquen als pagaments efectuats amb targetes de crèdit; simplificar els tràmits duaners tant a la importació com a l'exportació de mercaderia, escurçar els terminis de preavís per alliberar els locals comercials de lloguer, i recuperar les taules de comerç i turisme». De fet, la proposició de llei pretén reconduir almenys tres greuges, reiteradament denunciats pels comerciants i que ofeguen el sector.

El primer són les comissions bancàries que s'apliquen a les compres fetes amb targeta de crèdit. López va explicar que «el sector ha pogut constatar com l'ABA les ha anat apujant a Andorra, contràriament al què passa als països veïns. Les comissions són molt elevades respecte de les compres, sobretot quan es tracta de targetes estrangeres». I si aquest és un aspecte essencial que caldria regular, «ja que l'ABA ha aplicat polítiques de concertació que han fet pujar les comissions, també cal legislar aquests costos» va concloure.

Aquesta nova regulació permetria equiparar, si més no, les comissions que graven el comerç andorrà amb les que graven el comerç als països veïns. «La nostra idea és equiparar-nos a les directives que s'apliquen a Europa». Val a dir, que la Unió Europea ha regulat fa poc aquest aspecte i que les comissions que pesen sobre les targetes de pagament són del 0,3% per les targetes de crèdit i del 0,2% per les de dèbit.

En canvi, a Andorra, on la majoria de turistes provenen dels països veïns, els bancs apliquen comissions molt elevades que «poden arribar fins al 2,5% o el 3%, cosa que afecta la salut del comerç» va lamentar López. Si alguns comerciants demanen als clients de pagar en efectiu, tal com va reconèixer Gili, també «és cert que a vegades això pot crear confusió i restar credibilitat als comerciants, perquè el comprador no ho entén» va advertir.

López també va insistir en que «cal facilitar les importacions i exportacions de mercaderia, sobretot quan es tracta de petites quantitats o volums, ja que els costos actuals minven molt el marge de rendibilitat per a molts comerciants». I és que tant la importació com l'exportació d'un producte de 30 euros «pot pagar-ne facilment 10 de transitari, un cost insuportable per al comerciant». I va reivindicar un tracte especial «i aixecar la obligatorietat de passar pel transitari per a petites operacions». Una mesura que també podria afavorir el comerç electrònic, del qual els comerciants sempre han dit que no seria possible desenvolupar-lo si no s'agilitzaven els tràmits de duana.

Locals comercials / Els socialdemòcrates també volen reduir el temps de preavís per alliberar un local comercial de lloguer. López va explicar que «si el 2008 el Govern liberal va congelar el preavís a un mes, el Govern socialdemòcrata va mantenir la mesura, però des de fa uns mesos la majoria va decidir tornar al preavís de sis mesos, que té una incidència en l'activitat comercial nefasta, quan el comerciant vol canviar de local o créixer». A la qual cosa Gili va afegir que «creiem que frena l'obertura de nous comerços però també el mercat de lloguer, perquè molts propietaris potser llogarien si no fos per aquesta clausula que desanima els possibles llogaters, davant la incertesa del moment» i va concloure que «volem comerços oberts, no comerços tancats».

Per últim, López va argumentar que «la proposició també vol recuperar les taules de turisme i comerç que havien donat molt bons resultat en diferents campanyes de promoció a l'exterior i també per oferir serveis tècnics als comerciants, com ara la capacitació de personal. Aquestes taules s'haurien de dotar d'un pressupost per poder ser operatives i oferir solucions eficients».

Per a més informació consulti l'edició en paper.