PUBLICITAT

Biennal 3.0: tic-tac, tic-tac

  • L'avantprojecte, abans del 15 de setembre; Petit i Baygual, sotscomissaris
EL PERIÒDIC
ANDORRA LA VELLA

Periodic
La plana major de la tercera aventura a la Biennal: Ubach, Petit, Baygual, Esteve, Périer, Rodríguez i Planelles Foto: ÀLEX LARA

La tercera aventura a la Biennal de Venècia –no ens cansarem de repetir-ho: la fira d'art contemporani més rutilant de totes les que tenen lloc a la Via Làctia– es va posar en marxa ahir amb la renovació de la meitat del comissariat i la publicació de les bases. Anem primer de tot al tall de tot plegat: els aspirants a representar Andorra a la 56a edició, que s'inaugurarà a principis de maig del 2015, ja poden posar fil a l'agulla. La primera fase s'obre el 12 de juny, i tenen fins al 15 de setembre per «acreditar-se» –currículum acadèmic, trajectòria artística, dossier fotogràfic– i presentar l'avantprojecte, que segons les bases ha d'especificar tant proposta artística com la tècnica i els materials. Atenció perquè, a diferència de convocatòries anteriors, aquesta edició l'acreditació i l'avantprojecte s'han concentrat en una mateixa fase.

Els artistes que superin aquesta selecció hauran d'entregar el projecte –maqueta, esquema o virtual– abans de l'1 d'octubre i defensar-lo davant del comissariat, que disposarà de deu dies per deliberar i comunicar, abans de l'11 d'octubre, quins seran els projectes que aniran a Venècia. Unes obres que, en qualsevol cas, hauran d'estar enllestides com a molt tard el 15 de gener del 2015. Com és habitual, a la convocatòria hi poden concórrer «tots els artistes i creadors de nacionalitat andorrana o estrangers que resideixen al Principat», i els criteris que els comissaris tindran «més en compte» a l'hora de valorar avantprojectes i projectes seran, en aquest ordre, la innovació creativa, el dossier argumentat i la trajectòria. El comissari Henri Périer, que repeteix per segona ocasió al capdavant de la singladura, no va voler aquesta vegada detenir-se en l'«espectacularitat» com a criteri major de tot plegat, i a falta d'un lema com va ser el 2013 Tempus Fugit va insinuar en l'oportunitat de reflexionar, atenció, sobre el paper de l'artista en la postmodernitat, «en un món on les identitats es dilueixen a la vegada que per tot arreu sorgeixen moviments de reivindicació identitària».

Calendari de banda, la principal novetat és la renovació de la meitat del comissariat: a banda de Périer, també repeteix Francesc Rodríguez, mentre que Ruth Casabella i Ermengol Puig donen pas a Joana Baygua i Sebastia Petit. La primer, coneguda fins ara en la faceta creadora –¿recorden el bitllet de 50 euros tunejat de l'última Mostra d'art?– i de dinamitzadora –va ser una de les impulsores de la Marató de Videoart– així com «experta en l'anàlisi i gestió de l'art contemporani», segons la va definir el ministre Albert Esteve; el català Sebastià Petit, de la seva banda, va estar vinculat –recordava ahir el ministre–amb el Grup A, històric moviment artístic que va florir per aquí dalt els anys 80, i té una llarga trajectòria com a galerista, comissari, conservador, assessor i gestor cultural. Josep Maria Ubach, que repeteix com a curador, completa un equip que Périer va vaticinar que serà «intel·lectualment encara més estimulant que el de l'edició anterior».

Pel que fa a la logística, la Biennal 3.0 neix com és habitual mig coixa, amb la ubicació encara pendent i amb una sola cosa clara a aquest respecte: que no repetirem a l'Arsenale, perquè el lloguer es cruspiria els 200.000 euros del pressupost total, i més. Es busca una ubicació assequible, accessible, que no generi els problemes de San Samuele i San Fantin –recordaran que els llogaters es van posar llepafils quan vanveure les obres i el pavelló es va haver de mudar a corre cuita– i que a la vegada garanteixi l'afluència de públic. La quadratura del cercle, ja ho veuen. Així que si saben d'algun raconet venecià que reuneixi aquestes condicions, no dubtin a manifestar-se. Segur que els ho agraeixen.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT