• També premia el músic Jaume Casadevall i el jurista Francesc Badia

Els tres guardonats amb els premis Àgora, Albós, Casadevall i Badia, posen al final de l'acte amb el trofeu, ahir Foto: TONY LARA

Àgora Cultural es va posar sota l'advocació d'Esteve Albert i va articular en el Dia de la Cultura, celebravat ahir al vestíbul del Consell General, un Manifest que posa l'accent –com d'altra banda és habitual en Àgora– en la cultura de base i les seves manifestacions més espontànies i populars. L'excusa, ja ho deuen haver intuït, és el centenari d'Albert (Dosrius, 1914-Andorra la Vella, 1995), «escriptor, promotor i divulgador cultural» –com diu al Manifest– que es va treure de la màniga el Pessebre Vivent d'Engordany, la mare de tots els pessebres vivents i una fita ineludible en el desenvolupament del turisme en aquest racó de món nostre. Que l'invent només durés set anys i que no hàgim sigut capaços de recuperar-lo –ara que es recupera tot, fins i tot els castells on no n'hi ha hagut mai de la vida– és una altra qüestió.

El cas és que a més d'inspirar el Manifest, Àgora va voler recordar ahir Albert i la seva obra i ho va fer a través de Tonet Albós, que va rebre el tercer i últim dels guardons de la nit «per la seva decidida i inestimable col·laboració en la realització del Pessebre, aportant-hi l'entusiasme, la il·lusió i la generositat característics del jovent», i erigint-se en el «nexe d'unió de tot el poble d'Engordany amb Esteve Albert». Tot el Manifest, dèiem, estava esquitxat pel tarannà extravertit, expansiu atrabiliari de l'homenatjat, amanit amb les habituals dosis reivindicatives (dintre d'un ordre, és clar, perquè estem parlant d'Àgora). Per exemple, a l'hora de reclamanr que els actors culturals «siguin reconeguts com a interlocutors en el procés d'elaboració de les lleis culturals», o a l'hora de rebutjar «qualsevol forma d'intervencionisme en la vida cultural de la comunitat (...) assumint e paper de programadors que no escau a l'esfera pública llevat que sigui en tasca de complement». Cosa que no treu que a la vegada reclamés d'aquests mateixos poders públics «la incentivació de la creació i de la indústria cultural, la regulació del mecenatge i el suport clar a les iniciatives culturals d'interès públic».

Albert va ser, en fi, l'eix de la cerimònia. Però fent honor a la tradició –des del 2008 Àgora reparteix tres premis anuals– hi va haver dos guardonats més: el músics i compositor encampadà Jaume Casadevall (Cornellà de Terri, Girona, 1919), «per la seva aportació a l'Andorra musical durant mig segle com a músic de ball, director de cors i compositor de més de cent sardanes», i al jurista lauredià Francesc Badia (Montblanc, Tarragona, 1923), exveguer episcopal, home clau en el procés constituent, i de qui el jurat va valorar especialment «la seva recerca i contribució al coneixement en els dominis de l'art, el dret i la història», en obres com ara el pioner Assaig sobre el barroc andorrà, el monunmental El Copríncep Monsenyor Justí Guitart i el seu temps i el revelador Els camps de treball a Catalunya durant la Guerra Civil.

Per a més informació consulti l'edició en paper.