Foto: POOL G-20 SUMMIT

DIRECTOR D'AFERS FISCALS DE L'OCDE

Pascal de Saint-Amans és el director del Comitè d'Afers Fiscals de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), càrrec que va assumir el febrer del 2012. De nacionalitat francesa, va ingressar a l'OCDE el 2007 com a Cap de la divisió encarregada de la cooperació internacional i la competència fiscal del Centre de Política i Administració Fiscal. Va dirigir treballs sobre les pràctiques fiscals perjudicials, l'evasió i rentat de capitals, els aspectes fiscals de la lluita contra el suborn de funcionaris estrangers, i la cooperació administrativa entre les autoritats fiscals.

La seva participació en l'avançament de l'agenda a favor de la transparència fiscal de l'OCDE en el context del G-20 és fonamental. L'octubre del 2009 va ser nomenat Cap de la Divisió del Fòrum Mundial creada per donar suport a les activitats del Fòrum Mundial sobre la transparència i l'intercanvi d'informació fiscal, un programa que compta amb la participació de més de 120 països, entre els quals hi ha Andorra. Abans d'ingressar a l'OCDE, va treballar a la Direcció General d'Impostos del Ministeri de Finances a París.

–¿Creu que l'OCDE podrà lliurar l'estàndard informàtic per recollir la informació dels bancs abans de finals de juny?

–El Comitè d'Assumptes Fiscals de l'OCDE es reunirà a finals d'aquest mes de juny per considerar la segona part de la sèrie en l'intercanvi automàtic d'informació, que complementa la norma comuna per als informes adoptada el passat mes de gener. L'estàndard consolidat, que inclou una descripció dels sistemes d'informació necessaris, serà presentat als ministres de Finances dels membres del G-20 en la reunió de Cairns al setembre.

–¿A partir del moment en què l'OCDE entregui l'estàndard, els països que hi hagin adherit tindran una data límit per aplicar-lo?

–Després del desenvolupament tècnic de la norma, caldrà recollir els compromisos polítics dels Estats i jurisdiccions. Un grup de països early adopters ha anunciat que posarà en pràctica el programa més ambiciós, és a dir, una aplicació de la norma a partir del juliol del 2017.

–¿I què passarà amb els altres?

–També hi ha una sèrie de països que han pres el compromís, en principi, de passar a l'intercanvi automàtic però que esperaran la finalització de la norma per adoptar un calendari de posada en pràctica. En qualsevol cas, es demanarà a tots els països d'adoptar compromisos clars i específics, incloent-hi els terminis d'adopció, en la reunió del Fòrum Mundial que se celebrarà a Berlín el proper mes d'octubre.

El balanç dels països compromesos, l'estat del desenvolupament de l'aplicació de l'estàndard, així com el balanç dels països que es neguin a participar en l'aplicació de l'intercanvi automàtic d'informació fiscal, es presentaran als caps d'Estat i de Govern del G-20 en la cimera del proper novembre.

–¿Quan creu que l'intercanvi automàtic d'informació serà operatiu a Europa i a Andorra?

–A Europa, com a tot arreu, és important que l'intercanvi automàtic d'informació es converteixi en una realitat al més aviat possible. L'horitzó del 2017 és ambiciós, però creïble.

–¿És cert, com hem llegit els últims dies, que un defraudador no tindrà on amagar-se?

–Aquest és l'objectiu! El secret bancari és necessari, però no pot fer oposició a les autoritats fiscals. Amagar els ingressos i els béns per evadir impostos de l'Estat de residència –o de ciutadania en casos excepcionals, com ara els Estats Units–, és un frau inacceptable. Ara aquest frau també és una infracció subjacent al rentat de diners. Tots els Estats i territoris han de participar en l'esforç d'acabar amb el secret bancari amb finalitats fiscals.

–¿Què passarà amb els que s'hi neguin?

–Els que s'hi neguin, n'hauran de pagar les conseqüències, en particular en termes de reputació, cosa que afeblirà la seva capacitat per atraure els contribuents deshonestos que ja no podran amagar-se sense incórrer en greus riscos. ¿Qui voldrà estar en companyia de narcotraficants i altres criminals per estalviar-se impostos?

–La informació automàtica és una bona cosa, però què passarà amb totes aquestes societats d'inversió sofisticades que permeten dissimular les rendes i el capital, i escapar a la fiscalitat?

–Precisament l'estàndard sobre l'intercanvi d'informació fiscal automàtic està construït de manera molt robusta per evitar els abusos que es van registrar sota l'imperi de la Directiva sobre l'estalvi. La Directiva permetia interposar una societat entre l'interessat i el compte bancari per evitar la retenció d'impostos. Ara la interposició de societats o fideïcomisos no permetrà ocultar els comptes bancaris, perquè una obligació pesarà sobre els intermediaris.

–¿Potser algú s'escapa igualment?

–Dit això, serem vigilants i proposarem solucions si veiem aparèixer forats per tapar-los immediatament. Per descomptat, tot plegat dependrà en gran mesura de l'aplicació pràctica de l'estàndard. Per això, el Fòrum Global sobre Transparència que comprèn més de 120 membres en igualtat de condicions, incloent-hi Andorra, ja ha començat a treballar en un mecanisme d'anàlisi per assegurar la bona aplicació pràctica de l'estàndard.

–¿Si les coses no canvien gaire però, els petits ho tindran més difícil per defraudar mentre que les grans fortunes no tindran problemes per fer-ho?

–Grans o petits, tots seran tractats de la mateixa manera. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.