El ministre d'Economia, Jordi ALcobé, a l'entrevista amb EL PERIÒDIC Foto: TONY LARA

MINISTRE D'ECONOMIA

El Ministre d'Economia, Jordi Alcobé, és el ministre de l'obertura d'Andorra al capital estranger i de l'aposta per la diversificació econòmica. Li ha tocat viure una època de crisi en la qual els sectors tradicionals han vist davallar els seus ingressos i en la que els models de negoci, també públics, han de canviar per assegurar la seva viabilitat, com és el cas d'Andorra Telecom.

– L'economista espanyol Gonzalo Bernardos va dir en una conferència als andorrans què «us han venut la moto amb la innovació tecnològica» i que el país ha d'apostar pels sectors tradicionals per sortir de la crisi. ¿Què en pensa el ministre d'Economia?

– Què té molta part de raó, i de fet, el que estem fent és això, apalancar els sectors existents: quan parlem de portar turisme de salut, també és turisme, quan parlem de portar innovació al comerç, és tecnologia i comerç, quan parlem de la Llei del joc, estem parlant també de turisme. Hi ha moltes vessants dels sectors tradicionals que han d'evolucionar amb nous serveis que siguin complementaris. Es tracta de dotar al país de nous sectors que tots ells apalanquen o complementen els tradicionals. No hi volem anar en contra, sinó dona'ls-hi més vida. Un Smart city no és només pensar en tecnologia, és pensar en turisme, en transport, energia, salut, etc. és posar a l'abast del turisme i del comerç serveis que donen valor afegit al fet de venir a Andorra. Pot ser complements o noves formes de vendre i de comercialitzar. Crear nous sectors no vol dir anar encontra dels sectors tradicionals, sinó que hi encaixin.

– Un dels nous sectors seria l' e-commerce, que regula la proposta de Llei de l'espai digital. El secretari d'Estat de diversificació econòmica, Josep Maria Missé, va assegurar que «cal atacar el tema de la duana específicament per al comerç electrònic».

– Andorra és un país tercer i, per tant, qualsevol transacció ha de passar per la duana, una duana amb uns procediments determinats. És evident que això és un fre, perquè és un procediment que en l'entorn europeu no s'ha d'utilitzar. És una limitació, però no una impossibilitat de comerciar des d'Andorra. Segurament cal millorar aquests procediments però també hi ha una feina important de donar-se a conèixer a través d'Internet. Hi ha altres indrets amb problemàtiques similars que tenen una activitat major en aquest àmbit. És un tema de cada establiment de fer política activa de promoció i comunicació per Internet. Quan hi ha problemes, sovint es troben les solucions parlant també amb òrgans equivalents com la duana, les taxes s'hauran de pagar igualment, però hi ha marge d'actuació en els procediments duaners. Ara bé, també hi ha marge d'actuació per publicitar més i incrementar l'activitat per Internet per part comerciants del país.

– La Llei de l'espai digital vol atreure operadors al Principat, ¿ja n'hi ha que s'hagin mostrat interessats?

–La Llei encara no està d'aplicació. Esperem que es pugui votar abans de l'estiu o en qualsevol cas a la tardor. Aquesta Llei cobreix una necessitat real que avui ja existeix a Andorra, que no hi ha mecanismes de denúncia o reposició davant d'il·lícits en l'espai digital. Aquesta legislació afavorirà que vulguin venir altres operadors. Sí que tenim constància que vulguin venir operadors, però més a nivell econòmic, no tant a nivell d'operadors digitals.

– I Starbucks, ¿està interessat en instal·lar-se al páis?

–Puc confirmar que hi ha contactes i esperem que vagi a bon port.

– ¿I l'Fnac?

–Hi ha coneixement que aquesta notícia és certa i que hi ha l'interès, en aquest cas el Govern no ha tingut un rol directe, però tot això és possible perquè hi ha hagut una obertura econòmica, perquè el mercat andorrà genera interès i que la inversió estrangera poc a poc va donant fruits. Som creïbles i generem confiança, i la prova és que hi ha marques important que volen venir a Andorra a explorar aquest mercat i instal·lar-se aquí.

– Pel que fa als que gestionen el procés de diversificació econòmica ¿ Actua es quedarà amb l'estructura de l'ADI?

–Actua és la marca i engloba tota l'estratègia, de manera més global i transversal, i l'ADI és l'estructura administrativa. Pot evolucionar i l'ADI convertir-se en Actua, S.A, però en qualsevol cas el funcionament ordinari no s'ha de veure alterat a la pràctica per això. Sempre hi haurà persones dels altres ministeris implicades i és inviable posar tècnics de salut, educació, etc. dins de l'ADI, i per això es vol la marca.

– L'IRPF tanca el marc fiscal que ha de donar seguretat jurídica i servir per atreure inversors, però, ¿ha representat també una fuga de residents passius?

–Jo diria que és el contrari, tot i que explicarem les dades quan sigui oportú, puc assegurar que no hi ha cap fuga de residents passius. Les dades no baixen, al contrari. Precisament un resident o un inversor el que vol és seguretat jurídica, i ara estem oferint un marc fiscal i econòmic de molta seguretat jurídica i molt clar. I això és el que busca un inversor o un resident per establir-se en un lloc, on les regles del joc siguin certes, fàcils i siguin poc costoses d'aplicar. El model d'IRPF és un model competitiu, completa el marc fiscal i no canviarà en els propers anys. Les dues coses, competitivitat i seguretat, són les que ofereix el nostre marc econòmic i fiscal.

– La decisió de convertir Andorra Telecom en una societat anònima ha estat polèmica i una de les crítiques es que aquesta serà menys transparent.

–L'objectiu és exclusivament assegurar que aquesta empresa pugui perdurar en el temps. Estem en un moment crític per al sector de les comunicacions a Andorra. Tenim una dependència massa important del roaming, un fet que amb els anys hi ha un risc real que pugui canviar. No ens podem quedar parats i cal dotar a Andorra Telecom de les eines per poder competir aquí o a fora amb les condicions d'una operadora amb un règim privat. Vol dir poder-se adaptar als canvis tecnològics que són constants en aquest sector, i tenir una flexibilitat per poder contractar i negociar les condicions millors en benefici d'Andorra Telecom i dels seus usuaris, ja que tot això ha de redundar en unes millors tarifes i millors serveis perquè sinó de res serviria. El país i els usuaris guanyen amb aquesta nova estructura. No es fa per ser més opac, al contrari, i perquè pugui tenir més flexibilitat i pugui beneficiar els usuaris finals.

– En aquesta línia, Andorra Telecom ha parlat diverses vegades de noves vies de negoci. Una d'elles és l'Andorra Wifi al eix comercial, que els primers balanços han demostrat que no funciona. ¿És una via de negoci que es pretén tirar endavant?

–Andorra Telecom va fer una prova pilot a l'avinguda Meritxell i Carlemany, és a una de les moltes proves pilot tecnològiques amb les quals està ara mateix, i no totes acabaran de funcionar el que les previsions puguin indicar. És cert que la demanda ha estat limitada, i que ens podíem pensar tots plegats que el producte seria més interessant. Però també és cert que tenir una xarxa limitada a un tram del país condiciona molt el seu interès. El pas següent és analitzar com fer extensiva aquesta xarxa i que la puguin utilitzar inclús establiments hotelers que estigui fora de l'eix comercial per vendre la marca Andorra Wifi. L'objectiu seria que totes les xarxes del país, privades o d'Andorra Telecom, es puguin utilitzar sota el paraigües de l'Andorra Wifi, evidentment pagant un preu moderat, però la facturació pot ser important i el negoci hi pot ser. És cert que la prova pilot s'ha de complementar per poder tenir més èxit però s'està treballant en dues coses: la primera en com facilitar l'accés, perquè també era complicat, sobretot en un entorn a l'aire lliure. I la segona, com incrementar la cobertura en establiments que ja tinguin instal·lat wifi.

– Però ampliar la cobertura, implica les pistes d'esquí, i aquestes utilitzen el wifi gratuït per atraure clients...¿segur que els hi interessa?

–Andorra Telecom està treballant amb les estacions per buscar un partenariat d'oferir aquest servei d'Andorra Wifi als seus clients. És cert que encara falta camí per recórrer, però una oportunitat seria que Andorra Telecom utilitzes les antenes de les estacions d'esquí i fer l'accés gratis per certs serveis de les estacions i del país, i un preu molt baix per a altres serveis, per no minvar tota la capacitat degeneració de negoci que té Andorra Telecom i que finalment és la que finança l'activitat de telefonia fixa i mòbil del país.

Per a més informació consulti l'edició en paper.