• L'FC Andorra cau per 1-2 a Aixovall contra el Balaguer i consuma el descens de categoria
• Andrés regala l'empat al minut 65 després del gol inicial de Moisés poc abans del descans

A l'esquerra, Juli Sánchez, abatut, és consolat una vegada va sonar el xiulet del final del partit, ahir a Aixovall. A la dreta, Sebas Gómez és travat en una acció d'atac tricolor al primer temps Foto: TONY LARA

Noranta minuts dramàtics i llàgrimes per acabar a Aixovall, ahir en l'última jornada de lliga a Primera Catalana. L'FC Andorra es jugava eludir el descens a una carta davant el Balaguer i va perdre per 1-2. El club tricolor toca fons i se'n va a Segona Catalana, la penúltima categoria, amb un deute de més de 300.000 euros. La forta crisi institucional ha arribat a la gespa irremeiablement, en una temporada en la qual tot han estat traves per al club més antic del país, amb 71 anys de vida.

El camp d'esports lauredià va registrar un ple. Al llarg de l'any s'ha vist molt poca gent recolzant l'equip, però ahir va quedar demostrat que en el moment que es necessita l'afició, hi ha resposta. I molt bona. No va faltar ni el cap de Govern, Toni Martí. Ahir gairebé no hi havia ni un seient lliure dels més de 400 que poblen la grada i també hi havia gent pendent del partit des del replà que hi ha al gol sud, per on passa la carretera d'Os de Civis.

Amb l'ambient idoni –però sense gaires decibels– va sonar el el xiulet inicial, que va definir les intencions d'un i d'altre. FC Andorra amb un 4-3-3 que es convertia en un 3-4-3 –avançant Òscar Sonejee– quan tenia la pilota i el Balaguer amb un 4-2-3-1 de poca importància perquè es resumia a onze homes al seu mig del camp tapant espais per tot arreu.

Qui s'encarregava de remoure entre l'endreçat entremat defensiu dels visitants era principalment Juli Sánchez, amb accions individuals per totes les zones de tres quarts. En menys mesura Sebas Gómez, l'altre artista amb la pilota als peus. Perquè el joc col·lectiu no funcionava amb el cap, sinó amb el cor i d'aquesta manera es presumia impossible xutar a porteria amb la pilota en joc. Les úniques sensacions reals de perill arribaven a pilota aturada, com al minut 21 en una falta lateral en la qual Juli va enviar una rosca invertida que el porter visitant va refusar amb molts problemes. Jugades com aquesta van ser el pa de cada dia per a l'Andorra.

El multiusos Ayala, ahir de lateral dret, era l'encarregat de penjar-la en aquells serveis de banda que són mig córner i en un d'ells al minut 36, Juli se la va trobar al segon pal però va engaltar-la en semierrada i un defensa la va poder treure sota els pals. Aquesta va ser l'avantsala de l'1-0, que de nou va néixer a mans d'Ayala; Vales va pentinar al primer pal i, de primeres, Moisés, la va posar a l'escaire. Ja fins el descans, un Balaguer molt tocat psicològicament va haver de patir un calvari per evitar el segon. La va tenir Sebas i també Peppe.

La represa va evidenciar un Andorra menys preocupat per tenir la pilota. Amb la paella pel mànec va deixar fer al Balaguer, esperant la contra per rematar la feina. I les faltes també van ser el recurs dels visitants, que van necessitar dos avisos per fer diana. El primer al minut 61, però amb una rematada als núvols. El segon al 65, que va suposar l'1-1. El dorsal 10, Andreu Martínez, va penjar la pilota a l'àrea en una falta lateral, Andrés va sortir amb els punys però enlloc de refusar la va aixecar per sobre seu i com estava a terra, Joan Martínez només va haver de posar el cap per empatar.

L'empat no li servia a ningú i l'Andorra va tornar a tirar de la defensa de tres, deixant autopista lliure a les dues bandes. Fins a quatre córners, tres centrades que es van passejar per l'àrea visitant i una falta directa de Ludo van poder valer el segon, que el farien els visitants al minut 84 aprofitant la deserta banda dreta tricolor. Parra la va clavar a l'escaire per donar el cop de gràcia.

Per a més informació consulti l'edició en paper.