• Vol tenir tancat aquest expedient com a molt tard a finals de juny

Foto: EL PERIÒDIC

Ja ho han vist: els baixos d'Innú, el nou espai del termolúdic, tenen «tots els números» per acabar acollint l'extensió andorrana de la col·lecció Thyssen, aquest projecte que el ministre Esteve es va treure de la màniga a principis d'abril i que, si arriba a bon port, portarà per aquí dalt dues exposicions anuals amb fons procedents de les col·leccions de la baronessa. Hi ha un però, és clar. Perquè quasi sempre hi ha un però: i és que l'espai triat haurà de superar l'examen de riscos a què aquestes setmanes l'han sotmès els tècnics. El local, amb una superfície de 1.800 metres quadrats, està situat a sota d'Innú. Això implica –adverteix el ministre– que ha de suportar un volum molt important d'aigua: «I tot i que tècnicament no hi ha d'haver problema, s'han d'avaluar els riscos». I és aquesta «avaluació» el que les parts estan esperant per donar el vist-i-plau definitiu a l'operació.

El cert, però, és que Caldea agrada. De fet, compleix un dels requisits que van posar els assessors de Carmen Cervera, que volen que el local que aculli les obres estigui ubicat al nucli urbà que conformen la capital i Escaldes. I és precisament aquesta consigna un dels motius pels quals l'hotel Rosaleda va quedar fora de la carrera. La seguretat és, per tant, el penúltim escull per tancar un expedient que el ministre vol tenir lligat abans que comenci l'estiu. L'últim serà la fórmula jurídica com s'articularà tot plegat. Esteve augura que el més plausible és fer-ho a través d'una fundació en què hi tinguin cabuda el Govern i la Fundació Thyssen, com és obvi, però també alguna altra institució o, millor, entitat. En aquest sentit, Esteve va insinuar la possibilitat que Semtee, la societat explotadora del termolúdic, s'impliqui en l'aventura. Això sí, caldrà veure en quins termes perquè –continua– «és probable i legítim que no vulgui renunciar al lloguer del local, o si més no, a tot el lloguer».

La solució en aquests enigmes està per tant pròxima, si hem de creure les paraules del ministre. A partir d'aquí caldrà veure com es finança l'invent –perquè la Fundació Thyssen cedirà temporalment les obres, però de la gestió, i cal suposar que de les despeses que generi, se n'encarregarà el ministeri–, quan es materialitza i quines seran les col·leccions que podrien venir aquí dalt en el futur: ¿la de pintura europea dels segles XVI al XX que s'exposa a Madrid? ¿Potser la costumista espanyola –els Zurbarán, Madrazo, Regoyos, Romero de Torres i companyia– que s'exposen a Màlaga? ¿O les de pintura catalana de l'MNAC de Barcelona? 

Per a més informació consulti l'edició en paper.